El 4 de juny va tenir lloc la matança d'innocents estudiants i defensors civils, a la plaça de Tiananmen, per soldats professionals de l'exercit comunista (Exèrcit per la Lliberació del Poble). Carregats amb armes, tancs i gasos lacrimògens, van carregar contra els manifestants, passant els tancs per damunt dels estudiants que dormien amb tendes de campanya a la plaça. Posteriorment els ruixaren amb gasolina i els van encendre. "Cuando regresamos a la Universidad de Pekín supimos que a las 10 p.m. del 3 de junio, el primer ministro comunista, Li Peng, había dado tres órdenes: 1) las fuerzas armadas abrirían fuego en la parte superior de la plaza rápidamente; 2) las tropas deberían limpiar la plaza al alba, y 3) deberían detener a los lideres estudiantiles y matarlos sin dilación." explica Chai Ling líder del moviment estudiantil Pro-democracia a Pekin.
No només l'atac en sí hauria de ser condemnat per tots els governs sinó també la censura i la manipulació de la informació que envolta aquest tipus d'esdeveniments. A la Xina es va intentar soterrar la massacre de tal manera que hem conegut gent xinesa que fins que no han sortit de la Xina no han tingut accés a la informació sobre el què realment va passar a Tiananmen. D'aquesta manera, mentre al propi país no se sabia massa bé que passava, a la BBC News estaven emetent aquest reportatge:
El govern de la Xina censura i manipula, encara avui en dia, als seus ciutadans, ja que com es pot llegir a l'article del País la única menció de l'aniversari de la massacre de Tiananmen que es va fer el Youth Daily, el diari oficial del partit comunista, va ser la d'elogiar a la "heroica policia" que va mantenir l'ordre a la plaça.
Tenim constància que avui en dia existeix censura a la Xina que es fa extensible a pàgines d'internet com la wikipedia (ara ja oberta, però censurada durant un període) , blogs i el semanari Bing Diang del diari Youth Daily.
Ahir, al Victoria Park, a Hong Kong (davant de casa nostra), es van celebrar diversos actes per a commemorar les víctimes d'aquella matança, i no només per a recordar sinó per exigir que el govern admeti que va ser un terrible error i que fagi oficial el balanç de morts, i un llistat amb noms i cognoms de les victimes. La xifra de morts oscil·la entre 400 i 2.000 depenent de les fonts.
Escrivint aquestes línies i cercant informació per internet tenia la sensació que eren paraules familiars, però en menys mesura. Censura, repressió contra la llibertat d'expressió, ocultament dels fets i de la informació que d'aquests se'n tenien, ignorància dins el propi país i informació a l'extranger...crec que per vosaltres també seràn paraules familiars.
No comments:
Post a Comment