Thursday, May 31, 2007

MTR

El metro a Hong Kong, o el que és el mateix el MTR, creua de l'illa de Hong Kong a Kowloon per sota el mar. Cada cop que creues d'un costat a l'altre el metro et costa uns 50 centims més car. Això és degut a que el tunel té filtracions d'aigua i necessiten evacuar aquesta aigua constantment i el procediment és car. Les linies de metro es diferencien pel color, igual que a Barcelona, pero amb la particularitat que les estacions també estan diferenciades pel color. D'aquesta manera, saps que per exemple Central és de color vermell i si el metro esta ple i no veus el nom de l'estació la pots identificar pel color. Has de tenir augudesa visual perque per exemple Tin Hau (que és la nostra parada) és de color taronjos-vermell.


Aquí el metro es paga amb la "Octopus card". Una targeta que serveix per pagar tot el transport públic, algunes botigues com ara els supermercats, i altres serveis d'ús públic com les piscines municipals, entre d'altres. És una targeta que es recarrega i dóna agilitat a les taquilles del MTR ja que la pots portar a dins del bolso, de la cartera i nomes apropant-la a les taquilles ja et detecta i et marca. A l'entrar només memoritza l'estació per la qual has accedit al metro, al sortir es quan pagues el valor del trajecte que has fet (ja que el preu varia).



A continuació un video com a mínim divertit del MTR amb una versió d'una cançó popularment coneguda per a tothom i 12 curiositats del MTR.

Curiositats a observar del video:
1. A les andanes hi ha una vidrera de protecció i, per tant, no pots caure (ni tirar-te) a la via.
2. Les linies i fletxes que hi ha dibuixades a terra just davant de les entrades dels vagons. Dues per cada costat per fer cua per entrar i una central per a deixar sortir. (Aquesta última no se'n fa gaire cas...això és el mateix a tot arreu.)
3. Els colors de les estacions.
4. A terra veureu una banda de color gris fosc, que si la poguessiu observar bé, veurieu que té relleu. Això són senyals pels invidents, per poder anar reseguint-les amb el bastó. Tot el metro esta molt ben preparat en aquest sentit.
5. Al mig de la cançó, quan diu Tin Hau (es la nostra estació), seguit diu el nostre carrer Tung Lo Wan, és el nom en cantonés de Causeway Bay (que és l'estació següent de la nostra).
6. El sorroll caracteristic quan viatges en metro, és de les senyals acústiques. Al arribar a cada estació t'informa de l'estació a la que arribes i que tinguis cuidado quan es tanquin les portes. Ho diu en mandarín, després en cantonés i per últim en anglès.

Altres coses a saber del MTR.
7. La majoria de transbordaments és fan només creuant d'un costat a l'altre de l'andana.
8. El MTR va molt soterrat, et passes llargues estones per baixar fins a l'andana. Moltes vegades les andanes de cada sentit estan a diferents altures, de manera que has de baixar un pis més o menys, segons la direcció a la que vas. Per aquest motiu no pots anar amb presses, més d'una vegada, quan veus que el tren arriba començes a correr i despres et dones compte que encara havies de baixar un pies més. :(
9. Aquí la gent no corre mai per agafar el metro, al cap de 20 segons en tens un altre.
10. Hi han estacions submarins (que els hi diem nosaltres) que van repetint una senyal acústica, semblant a la que fa un submarí, que encara no hem aconseguit esbrinar per a que serveixen. Seguirem investigant...
11. A l'interior del vagó, en els dibuixos de la linia de metro, t'indica a quina estació fer el transbordament per anar cap a una altre direcció, per tal t'optimitzar el temps del teu viatge. Segons la direcció de l'altre linia que vols agafar, és millor que facis el transbordament en una estació o en una altre.
12. En el MTR, la gent aprofita el temps de diverses maneres. Aquí es te la concepció que el temps són diners. (Aquí tot costa molt car, si no tens diners, no pots viure). És per aquest motiu que la gent no perd temps a casa seva per exemple, maquillant-se, no vull dir retocant-se, vull dir maquillar-se: apliquem un corrector, ara un maquillatge base, ara una mica de colorete, m'arrinxolo les pestanyes amb l'aparatet pertinent, m'hi poso rimmel, em perfilo els ulls i els llavis...altres aprofiten per parlar per telefon o bé per jugar amb consoles portàtils.






Fuerteventura

Imatge de relax. Fuerteventura l'agost de l'any passat

Wednesday, May 30, 2007

Avui ens enrecordem del Toni

Juny de l'any passat, Cannes.


Risas, comida y buena compañia...y cuanta comida!!



Cuando todo vuelva a la normalidad, hay que repetirlo.
Recuerdos para ti, Toni.

Monday, May 28, 2007

Sistema sanitari

A Hong Kong, com a la majoria de països tret d'Espanya, no hi ha sanitat pública. De totes maneres a moltes empreses, juntament amb el contracte i el salari, et dónen una assegurança mèdica.

Despres d'haver d'anar al dentista per motius de força major...hem esbrinat com funciona el tema medicines a Hong Kong. Podria ser una molt bona solució per al malbaratament de medicines a Espanya i contra l'automedicació. Aquí no pots comprar medicines amb receptes a les farmacies. Únicament pots adquirir tot allò que va sense recepta. Si necessites qualsevol altra cosa, has d'anar al teu metge. Un cop visitat i fet el diagnòstic, allà mateix et donen unes bossetes, amb el teu nom, i les indicacions de com ho has de pendre. Et dónen ni més ni menys que el número de pastilles que necessites. Estàn contadissimes!! Aixi que un cop fet el tractament no te'n queda ni una.


Vénen sense prospectes, cosa que també impedeix que sàpigues per quines altres infeccions o malalties et poden servir.

Thursday, May 24, 2007

Bun Festival

Avui és un dia de festa a Hong Kong (estem veient que aquí cada mes hi ha una bona excusa per fer una festa nacional, de totes formes en mitja treballen bastant més que a Barcelona). Avui l'excusa era el desè aniversari del Buda de Lantau i el Bun Festival. Bun vol dir "panecillo", o sigui que avui és la festa dels "panecillos".

Hem anat a la illa de Cheung Chau (o algo així) amb el T.C.(el novio de la Man), la Man, el Luis i la Xiaoting per veure les desfilades locals. Hi havia moltissima gent que volia veure les desfilades de nens bestits de manera tradicional, i les danses del Drac.




Tipica botiga en la que venen peix assecat.


Aquest home venia uns dolços fets a base de pasta d'arrós. Era al·lucinant veure com sense fer res, nomes tirant els polvos blancs, de tires gruixudes anava aconseguint, gairebé per art de màgia, fils, tant fins que semblaven cabells. Aquests dolços reben el nom de Barba del Drac Blanc.


Hi havien diferents grups, els quals s'encarregaven d'animar els carrers de la illa. Aquest bailet feia una mena d'escenificació de ball i de moviments semblant a Bola de Drac.


Aqui teniu una demostració de la Dansa del Drac







Aquest era l'ambient de la festa. Jo diria que és el millor mestissatge entre Catalunya i la Xina. A veure que en penseu.








Foto del grup.



Aqui els protagonistes del dia. Els panecillos que agafen a les carreres. Són unes boles esponjoses que a dins porten carn.


Al vespre, a mitja nit té lloc una mena de carrera, que consisteix en enfilarse a una muntanya de panecillos, i aconseguir agafar els de major puntuació, i el màxim número possible. Els de la part superior valen 9 punts, els del centre 2 i els de baix 1 punt. Al acabar reconten els punts i guanya l'equip que hagi aconseguit sumar-ne més.


Aqui teniu la retransmissió de la jugada. Això és el que veiem tots els Hongkonians ahir a la nit a les 12 per la televió pública.








Tot això va tenir lloc en un dels dies més calorosos que hem viscut aquí. Uns 31º, un sol espantós, i una humitat del 80%. Ahir vam entendre la necessitat del paraigües. Quiet, a la sombra, t'havies d'aixugar les gotes de suor. I ja ens van avisar que això és tant sols el principi. Durant l'estiu és pitjor.

Wednesday, May 23, 2007

Entrevista a Salvador Dali

Fa uns dies, parlant amb el meu professor d'angles, en Gavin, em vaig quedar parada que no coneixia a Salvador Dalí, i tan estrany em va semblar que vaig buscar informació a internet. Això és el que vaig trobar, sense desperdici!



















Nosaltres ens quedem amb la frase que diu:
"La diferencia entre un loco y Dalí, es practicamente ninguna, la única diferencia es que Dalí no esta loco".

Jutgeu per vosaltres mateixos. Fixeu-vos quan Dalí li diu al periodista Zabludovsky, que és la última pregunta de l'entrevista (deu ser a la meitat del video) i com aquest intenta treure-li més suc. Bonissim!!

Hong Kong University of Science and Technology (HKUST)

La Universitat esta situada a Clear Water Bay, i esta a uns 45 minuts del centre de Hong Kong. Les instal·lacions són magnifiques, i l'entorn inmillorable. Esta orientada al mar i al voltant es poden observar unes vistes magnifiques de les illetes del voltant.

Una de les primeres vistes que vam tenir de Hong Kong va ser aquesta, primers dies emboirats.


I aqui una vista de la Universitat des de casa del Dani nomes sortir el sol.


Mes endavant han anat fent bons dies amb sol i bones vistes, pero com que el Miquel es un despistat mai agafa la camara i, per tant, no tenim fotos. A veure si algun dia agafo la camara i faig mes fotos de la uni i del meu lloc de treball, que es bastant petitet (semblant al d'Australia), pero amb la diferencia aqui tinc un ordinador que em va posar el Dani amb pantalla plana de 19 polzades.

Per cert, tot i que nosaltres no fem els deures, hi ha una foto nostra nova al blog del Luis.

Saturday, May 19, 2007

Tea House

L'acte de menjar a Hong Kong té una rellevancia que no té a Barcelona. Aquí es menja a tota hora i per tot arreu. Als carrers hi ha un numero infinit de restaurants i paradetes. La gent menja a qualsevol lloc, qualsevol moment és bo. S'aturen a les parades del mig del carrer i mengen alla mateix drets, entre semàfor i semàfor, entre compra i compra o de camí a qualsevol lloc.

No hi ha la tradició de cuinar a casa, la gent sempre menja a fora, degut a que tenen una pausa curta a la feina per dinar, i treballen fins bastant tard. Llavors és el moment de fer vida social, i quedar amb els amics per sopar i anar de compres.
El "take away" és el pa de cada dia. Veus a la gent caminant de camí a casa que porten una bossa blanca de plastic amb pots de menjar que han agafat en algun restaurant. Per aquest mateix motiu quan menges en qualsevol restaurant i sobra menjar, et diuen si te'l vols endur a casa.

Avui, com a bons Honkonians, el Juan m'ha portat a dinar a la Tea House. Es tracta d'una casa de tè on la gent va a veure tè i l'acompanyen amb Dim Sum (tipic menjar de Hong Kong que ja n'haviem parlat en algún post anterior). El concepte és diferent a l'occidental on menges i veus per fer passar el menjar. Aquí el menjar és per acompanyar el tè que prens.




És tot un ritual. El tè es pren com temps enrera. Et porten un got amb tapa a dins del qual et posen les fulles de tè. Avui hem probat el tè de Jasmin. Al costat de la taula tens un calentador d'aigua, i t'omples la tassa totes les vegades que vulguis. Un cop barrejat el tè amb l'aigua es tracta d'abocar el contingut a una tassa que serà d'on veuras el tè.


He de dir que els Dim Sum d'aquí estaven boníssims!! es nota que són de millor qualitat que en altres llocs, tot i que tenien menys varietat. Per poder dinar aquí has de reservar amb una setmana d'antelació, ja que és un lloc molt visitat. La casa de tè esta situada al mig d'un parc i en un edifici d'estètica colonial. A part de menjar Dim Sums també pots comprar tota classe de tè i degustar-los sense la obligació de comprar-ne cap.


El Juan esperant que ens portessin tots els manjars!

Tuesday, May 15, 2007

Fent nous amics!

Avui despres de molts dies de no actualitzar, us presentem a "la Man", amb el Miquel hi ha molta broma amb el joc de paraules. La Man és una noia Hongkonesa, que porta un temps estudiant espanyol. Aixi que quedem per fer intercanvi d'idiomes. Jo li ensenyo espanyol (si em veies la Crespo!!) i ella m'ensenya angles. Ens portem molt bé i m'agrada molt tot el que m'explica. Va viatjar sola durant dos mesos per Sud-America, ha estat a Etiopia, Nepal...i te molts amics occidentals. Deu ser per aquest motiu que ens entenem tant bé, perque és una persona de ment molt oberta!


Coma a curiositat el primer dia que ens vam coneixer, em sembla que la primera pregunta que li vaig fer va ser a que es dedicava i la segona, quina edat tenia... despres de jugar a endevinar-ho me la va dir, pero em va avisar que aqui a Hong Kong, esta prohibida la pregunta, no es pregunta mai l'edat passats els 15. Sort que coneixia la cultura espanyola i sap que és una pregunta molt freqüent!! que sino...

Man, Thank you for our english lessons!!

Friday, May 4, 2007

Felicitats Miquel

Dissabte 28, aniversari del Miquel. Per cel·lebrar-ho anem a un restaurant Coreà, estava bé perque al mig de la taula tens una barbacoa, i la carn i els escamarlants que vam demanar ens els feiem nosaltres mateixos en el moment. Hagués hagut de costar més barat tenint en compte que s'estalvien al cuiner ; )




pels més observadors, el canvi de look involuntari de la Núria no és que hi hagi poca llum al local, ni que porti el cabell moll, no no (ja no sóc Goldenhair, pero tornare i no és una amenaça). Ara el meu nou repte és aconseguir anar a una pelu xina i que entenguin el que els hi estic demanant i sinó els hi dire en català perque com a minim tinguin motiu de no entendre'm... i no..., no els hi vaig demanar que em tenyissin el cabell de castany!!!

El Miquel, un sant per haver de viure tot el procés, l'abans, el durant i els dos dies després d'adaptació al nou look!! Sort que et tinc al meu costat en aquests mals moments ;-P

Despedida d'en Jon

Divendres de la setmana passada, i el Jon després de 6 mesos ja marxa...Fem dinar amb en Jon, el Dani, el Luis, la Xiaoting, i el Jiaheng al restaurant de la universitat, per fer-li un bon comiat.


En Jon és un company de la universitat del Miquel, ell és Belga. A la Núria li costava molt d'entendre'l al principi perque parlava un anglés amb molt accent francès.


Encara recordem quan vam arribar que ens deia que ell ja duia 4 mesos, i sense enterar-nos ja se'n va. Tot i que estava content de tornar a casa...sempre fa pena deixar a la gent amb la que has compartit temps, i encara més quan tens als teus tant lluny.

Potser ens tornarem a veure aquest cop a Belgica!!!

Per si voleu veure la foto de familia, mireu el blog del Luis. Luis te nos has adelantado!!

Thursday, May 3, 2007

Mercat d'ocells

Dijous a la tarda i despres de dinar, el Juan em porta a veure el mercat dels ocells...molt exòtic. La veritat es que feien molta pena...











Com a curiositat, es poden veure pels carrers de Hong Kong castanyeres, sí sí, castanyeres que venen castanyes i moniatos, (a part d'ous) i jo que empensava que això de les castanyes era típic de la nostra tardor...



Carreres a Happy Valley

Dimecres de carreres i apostes, de fet, un dels últims dimecres abans que s'acabi la temporada. La temporada de carreres s'acaba just abans que els cavalls puguin caure a terra rendits per la calor.

Nosaltrem vam anar a donar-hi un cop d'ull. Molta gent, alguns de molt viciats pel joc i per la tentació de guanyar diners, d'altres per l'adrenalina de perdre'ls i nosaltres al mig en plan guiris i fent fotos. Vam menjar un "Hot dog", una cervesa i, com no, vam apostar per veure si aixi ens resultava més emocionant...quan t'hi jugues diners augmenta l'emoció, fins i tot quan només pots perdre 20 dòlars, o el que és el mateix, 2 €.





Vam fer dues apostes, una a un dels cavalls favorits i l'altra a un cavall per intuïció, hem de dir que el favorit va acabar 9è i el de l'atzar va anar segon durant tota la carrera fins que als últims metres, el van adelantar, va creuar la meta com a 3er. Llàstima!!

L'estadi és impressionant, observeu els edificis del voltant!! semblen eixams d'abelles, impressionant!!! i el soroll dels cavalls quan passaven tot i ser gespa...al·lucinant!!! això sí que és Hong Kong!!!