Thursday, June 28, 2007

La Núria ha trobat feina!!!

Avui la Núria m'ha fet sentir especialment orgullós.

Sempre diré que només pel fet de venir a viure amb mi a Hong Kong ja té molt de mèrit el que ha fet. Interrompent la seva carrera com a dissenyadora gràfica a Barcelona, va arribar aquí en una situació totalment inestable: lluny de la seva família, sense feina i ni tan sols permís de residència més enllà de tres mesos, gens de seguretat amb l'anglès i sense conèixer a ningú. Pràcticament es pot dir que va arribar aquí tenint-me només a mi com a recolzament (això sí, totalment incondicional ;-).

En aquest temps, apart de treballar dur amb l'anglès, ha conegut molta gent local, de la qual cosa ens n'hem beneficiat els dos. Gràcies a ella hem pogut compartir la vida amb la gent d'aquí, per exemple participant a les carreres de dragonboat, anant en barco a passar el dia a alta mar o passant un dia de festa a una illa del voltant. Coses senzilles, però que sens dubte sempre recordarem. I això té molt de mèrit.

Avui però, ha anat més enllà. Una entrevista de feina sempre és una cosa complicada i ella a més tenia els obstacles que havia de parlar en anglès i que no tenia permís de treball. Quan ens hem despedit abans de l'entrevista, jo tenia un nus a la panxa. Quan, després de més d'una hora i mitja, encara no havia tornat, he començat a estar segur que hauria aconseguit la feina. I així ha estat. Crec que la Núria pot estar contenta i orgullosa del què ha aconseguit! Jo almenys ho estic molt. No cal dir que, evidentment, avui anirem a sopar a un bon restaurant i ens deixarem el primer sou per celebrar-ho!!

Bueno, i ara més relaxadament: Mama, la Núria diu que s'ha posat les arrecades que li vas regalar perquè li donessin sort, i sembla que ha funcionat! Ah, i si voleu donar un cop d'ull a la web del centre on treballarà la Núria cliqueu aquí.

Monday, June 25, 2007

Portada del Sunday Morning Post el 27 de Maig

Dilluns al matí, la Núria té classe d'anglès, i quan arriba a classe la May, la seva profe, li dona per mirar el Sunday Morning Post, un dels diaris més populars de Hong Kong. La sorpresa és de la Núria quan veu això...



Sota la fotografia, es pot llegir: De sang calenta. Ahir, amants del sol i aquells amb ganes d'un bany refrescant van omplir les platges, incloent la de Repulse Bay a la foto de dalt, mentre l'observatori anunciava el primer avis de l'any de clima "molt calent".

Qui ens ho havia de dir que compartiriem portada amb el Beckham i en un diari de Hong Kong!!! Aquesta gent d'aquí s'escandalitzen per qualsevol cosa...com a curiositat, aquest és el diari on escriu l'Eric, el nostre "casero" pero ell escriu al suplement d'economia. Gràcies a la May que ha fet saltar la noctícia en reconèixer-nos en un "revistero"

Wednesday, June 20, 2007

Dragonboat racing!

19 de Juny és festa nacional a Hong Kong. És la Dragonboat Racing. Aquest dia tothom està a la platja veient les carreres de rem. Els més afortunats poden gaudir del dia, i de les carreres des d'algun barco atracat al llarg del recorregut de les curses. Nosaltres vam ser dels afortunats. A la platja d'Stanley és on tenen lloc les curses més importants, nosaltres corriem allà.

Aquí fent els estiraments just abans de la primera carrera de les 8:24 a.m (cosa que vol dir que ens vam haver de llevar a les 6:30 a.m).




Això és l'ambient a que es respirava a la platja, la vorera plena de gent, just al davant des d'on els equips agafavem la canoa per dirigirnos cap al punt de sortida.



Els Junks es posen uns al costat dels altres als dos costats del recorregut de la cursa. Pots fer "junk hopping" que vol dir anar passant de barco en barco. Per anar fins al barco del teu equip agafaves uns "taxis barcos".






Aquí els bots preparats pel moment de la sortida.







Aquí podeu veure uns dels barcos de pescadors tradicionals de Hong Kong. Magnífic!!




Aquí l'equip de Herbert Smith.



L'ambient relaxat en el barco, abans i després de les curses. Aquí amb la May, la meva professora d'anglès. La May és anglesa, de descendencia xinesa. Va viure a Japó i ara a Hong Kong amb el seu germà Tim. El Tim treballa a Herbert Smith i van ser la nostra conexió amb l'equip del Dragonboat.





Stanley s'omple de gent cosa que fa molt dificl agafar qualsevol mena de transport per a tornat cap a la ciutat. Així que el nostre barco es va dirigir cap a Aberdeen, situada al sud-oest de la illa.

Aqui amb la May i el Tim a la proa del barco mentre ens dirigiem cap a Aberdeen, un altre poble de la costa. Aquest va ser un dels moments més especials del dia, poder navegar, gaudint del sol de mitja tarda, del paisatge i amb bona companyia.




L'arribada a Aberdeen espectacular. Al arribar vam anar a pendre unes cerveses per acabar bé el dia. Aquí el nostre barco...maco eh?!







Hem de dir que va ser un dia fantàstic. Ple d'emocions, de rialles, bona companyia i bons moments. La Núria diu que és el primer dia en el que s'ha sentir gairebé com a casa.

Monday, June 18, 2007

Junk trip

Dissabte vam anar amb barco amb la Man i els seus amics. Aquí és molt freqüent llogar un barco per anar a passar el dia a alguna platja. El preu del barco és a repatir aixi que com més colla siguis més barat et resulta. El nostra barco estava tripulat per un matrimoni, que són els que s'encarreguen de tot. Tú només t'has de preocupar de portar les begudes, que després poses en unes neveres amb blocs de gel (això em recorda a quan el meu pare m'explicava que quan era un bailet, per guanyar-se uns calerons, repartia gel per a les neveres).






Quan t'aturaves, s'apropaven unes barquetes que s'oferien a estar a la teva dispocició durant tot el dia, per portar-te a la platja, per nomes uns 200 HKD, el que seria uns 20 €. Vam descidir que hi podiem anar nedant, tot i que l'únic que s'hi va animar va ser el Miquel.




Al voltant d'aquesta platja estavem atracades varies embarcacions. La de la foto es semblant a la que anavem nosaltres, pero la nostra tenia pis de d'alt on podies pendre el sol, o fer una migdiada. ; )



El dinar costava 4 € per persona i consistia en una BBQ (barbacoa), amb carn de bou, porc, boles de peix, salsitxes i peix etc. El capità del barco era qui s'ocupava de cuinar els aliments.

Friday, June 15, 2007

Company de jocs, confident i millor amic

M'emociono quan ell s'emociona, pateixo quan ell pateix, sóc feliç quan ell és feliç. Jo l'escolto, l'aconsello i el deixo fer...confio amb el seu parer i amb les seves desicions. Dolç, tendre, generós, atent, bondadós, intel·ligent, entregat i amic dels seus amics són algunes de les moltes coses que el poden descriure com a persona. El meu company de jocs, confident i millor amic.
Se que està inqüestionablement al meu costat i que sempre podré comptar amb ell, de la mateixa manera que ell sap que sempre podrà comptar amb mí. I no només se tot això sinó que tinc la certesa que aconseguirà i serà tot allò que es proposi en aquesta vida, perque si ha aconseguit ser tot això amb tant sols 29 anys...

... imagina't!!



Moltes feliçitats Joan!

Caminant pels carrers de HK

Caminar pels carrers de Hong Kong és tota una experiencia. Avui ensenyem alguna mostra del que et pots trobar.

Els "mercadillos" són típics aquí, i els trobes als petits carrerons perpendiculars a les grans avingudes. Aquestes parades poden ser de tota mena de productes, des de menjar, peix, fruita, carn, verdures...etc fins a roba, bolsos, sabates i altres estris. Tots tenen aquesta mena de "toldos" per a protegir-se del sol i de la pluja.



Imatges com aquesta són molt habituals. Davant d'una joyeria una dona recull cartrons amb una mena de carret molt típic d'aquí. Es veu molta gent gran recollint brossa, cartrons i plàstics. Cosa que també vam poder veure quan vam estar a Beijing. Una dona que recollia botelles de plàstic va estar una bona estona esperant a que ens acabessim l'aigua per poder demanar-nos l'ampolla.

Aquesta imatge té més significat del que de entrada pot semblar i que descriu molt bé el que passa en aquesta gran ciutat.



Al 2003 va haver un brot de SARS (Severe Acute Respiratory Syndrome) una neumonia àtipica, a Hong Kong, i en el qual es van infectar més de 700 persones i en van morir 270. Des de llavors la gent es va acostumar a utilitzar mascarilles quan estan refredat. No és obligatori però és un símbol de respecte cap als altres. Grans i petits les utilitzen i la veritat és que quan ho veus per primer cop impressiona.

Tuesday, June 12, 2007

Contra la pirateria

A la televisió de Hong Kong s'emet aquest spot contra la pirateria.








La Motion Pictures Association (MPA) és la institució que reuneix a les principals productores de Hollywood com la Buena Vista International, Paramount Pictures i Warner BROS. La MPA s'ha proposat acabar amb la pirateria en aquesta regió i col·laboren amb les autoritats locals. Al 2006, la pirateria a Asia-Pacific va fer que la assossiació deixès d'ingresar 1.200 millons de dolars (911 millons d'euros).

Xina és un dels majors paisos productors de falsificacions de DVD i música del món. Spiderman 3 es va estrenar abans a Asia que a Estats Units, per evitar la pirateria ja que en altres ocasions s'havien trobar copies pirates a Xina de pelicules com "Sayuri" o "Casino Royale" inclus abans del dia de la seva estrena a Estats Units.

Per combatre tot això s'han entrenat dos gossos policies, els primers del món, que detecten discs òptics. Actualment estan treballant per els agents aduaners de Malasia, però abans han estat probats a Estats Units, Hong Kong i Dubai,

A Hong Kong la policia va acabar, el mes de febrer, amb una de les majors reds de pirateria. Amb aquest cop s'estima que nomes quedaràn uns 40 o 50 punts de venta on s'ofereixen discs òptics pirates (incluits els CD, VCD y DVD), en comparació als 1.000 punts que existien l'any 1999. En aquest cop es van requisar més de 120.000 discs òptics en una vintena de llocs de Hong Kong.

"Back Dormitory Boys"

Fenomens que mouen masses...aquí no hi ha res impossible. Aquest dos nois xinesos es dedicaven a parodiar cantats de pop, com ara els "Backstreet boys" en el dormitori de la seva residència, grabaven els videos i després els penjaven a internet. Fins aquí podria semblar normal, però el més increible es que van arribar a ser popularment coneguts, entrevistats en programes de tv de radio... etc.

Aquí teniu alguns videos. Se'ls hi ha de reconèixer que ho claven!! Nosaltres vam riure molt!!



















Tenen webside oficial, i un blog on pots veure tots els seus videos.

Conclusió: Aqui qualsevol que tingui un tret diferenciador, un xic d'enginy o una mica de gràcia pot moure milers de persones.

Monday, June 11, 2007

Sopar espanyol a Tung Lo Wan

Dissabte a la nit sopar amb els nostres "caseros", en Mark i l'Eric. En Mark és anglès, enginyer industrial, fotogràf i dissenyador. L'Eric és hongkones, pero quan era petit la seva familia va emigrar al Canadà. Desprès ell va descidir tornar a la ciutat qie l'havia vist nèixer. L'Eric és periodista especialitzat en temes econòmics de Xina, també parla una mica d'espanyol.




El menú consistia en: amanida de pera i parmesà amb pinyons i panses, truita de patata, "empanadilles", pà amb tomàquet, i "senfaina". Per acompanyar un vi Ribera del Duero i un vi blanc fracès que van portar. Bonissississsim!!!

La nit molt divertida, ens agrada molt compartir estones amb ells perque sempre ens expliquen coses molt interessants.

Pels més observadors...la Núria torna a ser Goldenhair!! tot i que va costar, tant com 5 hores i quart.

Thursday, June 7, 2007

Refrigeracio i altres assumptes de restaurants

Aquí fins i tot les cases més humils tenen aire acondicionat. Passat el dia del Bun Festival ara ja entenem el perque. Has de dur un jersei o qualsevol altra peça de roba que en un moment donat et pugui cobrir les espatlles. Aquí veure el per que.


Al sortir dels locals si portes ulleres com és el nostre cas, se't queden completament entelades al sortir al carrer.

Com a curiositat...
Si ets un repartidor d'aliments i quan arribes al lloc de deixar la comanda, aquest esta tancat que faries:
A. Trucar al propietari de la botiga o restaurant i esperar a que anes a recollir-la.
B. Continuar la teva ruta i tornar més tard.
C. Deixar la comanda al carrer.
D. Apuntar-te l'horari de la botiga o restaurant i a partir de llavors passar en horari d'obertura al públic.


No és ni el primer ni l'ùltim cop que ho hem vist. Tot i que aquest cop van tenir el detall de deixar la comanda a un racó i no al mig de la vorera.

Tuesday, June 5, 2007

18 Aniversari de la matança de Tiananmen

Ahir va ser el 18è Aniversari de la matança que hi va haver el 1989 a la plaça de Tiananmen, Beijing.

El 4 de juny va tenir lloc la matança d'innocents estudiants i defensors civils, a la plaça de Tiananmen, per soldats professionals de l'exercit comunista (Exèrcit per la Lliberació del Poble). Carregats amb armes, tancs i gasos lacrimògens, van carregar contra els manifestants, passant els tancs per damunt dels estudiants que dormien amb tendes de campanya a la plaça. Posteriorment els ruixaren amb gasolina i els van encendre. "Cuando regresamos a la Universidad de Pekín supimos que a las 10 p.m. del 3 de junio, el primer ministro comunista, Li Peng, había dado tres órdenes: 1) las fuerzas armadas abrirían fuego en la parte superior de la plaza rápidamente; 2) las tropas deberían limpiar la plaza al alba, y 3) deberían detener a los lideres estudiantiles y matarlos sin dilación." explica Chai Ling líder del moviment estudiantil Pro-democracia a Pekin.







No només l'atac en sí hauria de ser condemnat per tots els governs sinó també la censura i la manipulació de la informació que envolta aquest tipus d'esdeveniments. A la Xina es va intentar soterrar la massacre de tal manera que hem conegut gent xinesa que fins que no han sortit de la Xina no han tingut accés a la informació sobre el què realment va passar a Tiananmen. D'aquesta manera, mentre al propi país no se sabia massa bé que passava, a la BBC News estaven emetent aquest reportatge:







El govern de la Xina censura i manipula, encara avui en dia, als seus ciutadans, ja que com es pot llegir a l'article del País la única menció de l'aniversari de la massacre de Tiananmen que es va fer el Youth Daily, el diari oficial del partit comunista, va ser la d'elogiar a la "heroica policia" que va mantenir l'ordre a la plaça.
Tenim constància que avui en dia existeix censura a la Xina que es fa extensible a pàgines d'internet com la wikipedia (ara ja oberta, però censurada durant un període) , blogs i el semanari Bing Diang del diari Youth Daily.

Ahir, al Victoria Park, a Hong Kong (davant de casa nostra), es van celebrar diversos actes per a commemorar les víctimes d'aquella matança, i no només per a recordar sinó per exigir que el govern admeti que va ser un terrible error i que fagi oficial el balanç de morts, i un llistat amb noms i cognoms de les victimes. La xifra de morts oscil·la entre 400 i 2.000 depenent de les fonts.

















Escrivint aquestes línies i cercant informació per internet tenia la sensació que eren paraules familiars, però en menys mesura. Censura, repressió contra la llibertat d'expressió, ocultament dels fets i de la informació que d'aquests se'n tenien, ignorància dins el propi país i informació a l'extranger...crec que per vosaltres també seràn paraules familiars.

Monday, June 4, 2007

Sopar de "tapas" Japoneses

Aquest dissabte, dia de platja. Queda pendent penjar fotos de les platges d'aquí que el que predominen són els grans contrastos. D'això ja en parlarem en un altre post.

Al vespre quedem amb el Luis, per anar a sopar pels carrers de Tai Hang (el nostre barri). Acabem en un minirestaurant de tapas Japoneses (Tot el restaurants es el que podeu veure a la foto. De fet es pot veure fins i tot el cuiner. La veritat es que tot estava bonissim! Ens va costar uns 7 euros per persona.

Feina vam tenir per entendre'ns amb la noia del restaurant, i es que devem ser els únics que preferim fora, sense aire acondicionat i sense tv.




Repetició de la jugada


Les poques persones que hi havien al restaurant tots!! estaven mirant la tele panoràmica que hi havia penjada a la paret, tots excepte una. Ara es quan os preguntareu que devia estar fent una unica persona sense mirar la tv...jugant amb la consola!! estava clar.


Típic sopar romàntic.

Aqui teniu l'entorn a les 23 h.


Si no saps que fer a aquesta hora sempre podeu anar a comprar fruita!!


Despres d'observar els restaurants d'aquí tenim una serie de preguntes:

Com pot ser que... tenint en compte que Hong Kong es una de les ciutats on el lloguer és més car...
1. En un restaurant que té 10 m2, que hi caben com a molt unes 14 persones (si es estiu i hi ha terrassa que sinó és reduieix a 8), i que et costa uns 7 euros per cap, puguin treballar 5 persones. D'on surten els sous??

2. En un altre restaurant de les mateixes caracteristiques, pero en el poble on viu el Luis. Has de sumar que després veus que la propietaria coduieix un jaguar...mmm...

3. En un restaurant de 15-20 m2, amb servei a domicili, aixó sí hi treballen 11 persones.

A veure si vosatres teniu alguna hipotesis més...la nostra és que tot són tapaderes!!!