Tuesday, October 30, 2007

Cambodja

Més fotos de la única carretera que uneix Aranyapretet fins a Siem Riap. És increible.

Resulta que ara mateix el bitllet d'avió més car per quilòmetre recorregut és el que uneix Bangkok amb Siem RIap i és que resulta que només hi ha una companyia que fa aquest trajecte. Tal com dèiem en el post anterior, per fer 150 quilòmetres trigues aproximadament unes 4 hores. Això si tens sort i no trobes cap camió enfonsat en el fang o creuat al mig del camí, cosa que no és gens difícil tenint en compte que a Cambodja hi ha els mesos de monzons i el camí és de fang. Les obres que s'han de portar a terme per a convertir el camí de carro en una carretera, tindran lloc cap al 2008, any en el que acaba el monopoli que té aquesta companyia aèria.

Aixi portavem el cotxe a la meitat del camí.



Aqui aturats per culpa d'un camió creuat a la carretera, i això que ja havia acabat gairebé l'època de monzons.



Aquí foto de la Guesthouse on dormíem. Recomanat al 100%, per les habitacións, els preus (15 € l'habitació doble) i per la gent que hi treballa. Recordar al "petitó" un tio de lo més simpàtic, i la que xapurrejava castellà.



El segon dia vam anar a sopar a un restaurant en el que ens va servir una noia que xapurrejava espanyol. Més tard vam coneixer al "Petitó" en el Karaoke, (el Merca no se'n va poder estar de batejar-lo). Com tots els que coneixeu al Merca ja sabeu, aquest té la gran habilitat de posar motes a tothom...i per respecte alguns coneguts....no en recordarem cap! ; ).

Com a anècdota explicarem que si aneu a Cambodja, i us entren ganes de cantar, no aneu a cap KARAOKE, millor canteu a la dutxa. En aquest racó de món, els Karaokes són tapaderes de puticlubs. Que com ens en vam adonar...per la cua de viejunos davant l'aparador ple de noietes que intentaven cridar l'atenció dels seus clients. Al final vam acabar la nit en un local amb música en directe i una cantant amb complexe de Shakira i Dolores O´Riordan (la cantant dels Cramberriers en el video de Zombie). "La Shakira" mote que se li va quedar, va acabar a l'escenari de genolls, amb un extasis de gloria empesa pel grup de catalans que l'animaven!!

A l'endemà al matí ens vam trobar a la recepció de l'hotel la noia que parlava espanyol, que ens va explicar que tenia dos feines perque volia estudiar. I al restaurant de l'hotel al "Petitó" que era un dels cambrers.

Aquí algunes fotos dels Temples d'Angkor.

Temple d'Angkor Wat






Temple...
Aquest temple és més petit que els altres, perque va ser construït per les dones. Aquest temple és molt ric en relleus.




Temple D'Angkor Thom

Aquest temple esta al mig de la selva. Els arbres gigantescos, han arrelat en el temple. El temple estava soterrat i les arrels dels arbres estàn destruïnt el temple de la mateixa manera que encara l'aguanten dret. Si intentessin treure les arrels, el temple es derrumbaria






Aqui en Brad, l'Angelina i el Maddox. La veritat es que tots els nens eren una monada!



Algunes fotos curioses:




No us perdeu els contadors!!

Saturday, October 27, 2007

Bangkok-Siem Riap-Ko Chang

El 12 de Novembre, volem cap a Bangkok el Miquel, el Joan i la Nuria. Alla ens trobem amb l'Anna i el Merca. La nostra ruta era:

2 dies a Bangkok.
3er dia tansllat creuem la frontera cap a Siem Riap. Passem tres dies alla.
Trasllat cap a Trat i de Trat a Ko Chang. 3 dies mes a Ko Chang, una illa de Tailandia.
2 dies més a Bangkok.

Com que tant el Miquel com jo estem bastant liats. Anirem penjant fotos, sense gaires comentaris.

Primer sopar a Bangkok. Ens va diluviar! La nit anterior haviem dormit 4 hores.





El trajecte de Bangkok a Siem Riap va durar 12 hores. Vam agafar un bus de Bangkok cap a Aranyapretet (4 hores). Aranyapretet cap a Boipet (15 minuts amb tuk tuk). Boipet cap a Siem Riap 150 kilometres en 6 hores. El cami de carro que uneix la frontera amb la ciutat dels temples es de fang, ple de sots. Nosaltres el vam fer amb taxi. El trajecte va valdre la pena. Al mig del cami es va quedar un camio atravessat i vam haver d'esperar gairebe dues hores.








A veure si dema podem penjar més fotos. Queden pendent la dels temples, la del Brat, l'Angelina i el Madox i altres.

Saturday, October 6, 2007

Ultim dia com a teacher Nuria

Feia dies que no actualitzavem i es que han estat unes setmanes de molt moviment. Jo he fet algunes entrevistes de feina com a dissenyadora gràfica i amb ÉXIT!!! Per fi he aconseguit feina, he de dir que només he fet tres entrevistes i que a la tercera va la vençuda!!! Un altre dia explicare més sobre la que serà la meva feina.

Avui ha estat el meu ultim dia com a professora a l'escola de nens. Tenia ganes de poder deixar la feina, i no perque els nens no m'agradin, sinó perque no és la meva vocació. Portava uns dies molt contenta per tots aquests canvis, pero avui, ha estat un dia dur. Un dia molt dur, no per les classes, sino perque les despedides mai són agradables, i menys quan es tracta de nens.

He de dir que avui m'he sentit molt molt apreciada i molt estimada. Al llarg d'aquesta setmana he anat eplicant als pares que marxava i tots estaven interessats en saber el motiu, a on anava i si tornava a Espanya. Alguns d'ells em preguntaven a quina escola anava per canviar-se amb mi on jo anés. D'altres m'han ofert fer classes particulars dels seus nens, i tot això m'ha fet sentir molt afortunada. Amb tant sols tres mesos he aconseguit tenir més de 30 nens.

A l'escola, les secretaries em deien que tots els pares estaven molt contents amb mí, i que m'estimaven molt. Les meves companyes sobretot les dues secretaries la Emily i la Mintar i la profe de Putongua (Mandarin) la Angel han estat una de les millors coses que m'emporto amb mí. La Angel és una noia que es 100% sensibilitat i bondat i és amb qui he fet més amistat. L'altre cosa que m'emporto amb mí ha estat els nens i es que avui m'han estobat i de quina manera, he aguantat fins al final, pero no he pogut resistir i he plorat com una magdalena!!!

Aqui os deixo algunes fotos del "meus nens" i com os podeu imaginar dels meus preferits.

D'esquerra a dreta: La Jasmine, jo, la Maya a la meva falda, la mama de la Maya, la Katrina i la mama de la Katrina.



LA MAYA (la meva prefe)

La maya és una maduixeta, li encantaven les maduixes i és tota dolçor. Carinyosa, simpàtica i amb molta gràcia. Queda pendent penjar un video d'ella. La mama de la Maya m'aprecia molt i em va portar al seu nebot, el Theodore.

La Maya va deiar de venir dues setmanes a les meves classes, després la mama de la Maya em va dir que volia tornar-la a portar amb mi. Amb el seu nebot, em va avisar que era "insenyable", i la veritat és que és un nen amb algun tipus de problema. No té el nivells d'un nen de gaire bé 5 anys, nomes dibuixa cotxes i matricules. Apenes sap llegir i apenes sap escriure. pero el Theodore venia content a les meves classes.



Avui m'han fet un regal!! Una targeta de comiat feta per ells, i una caixa de bombons!! El millor la targeta!!




LA JASMINE i la seva "helper"



Una nena molt agraïda, riallera, i molt ben educada!.

EL CHEUK HIM (El meu prefe)



Que puc dir d'ell...que se'm queia la baba. Un nen simpàtic, rialler, amistós, carinyos i molt molt trempat. A casa, m'explicava la seva mare, que sempre deia...ADIOS, i jo li deia GUAPO, i sempre ho repetia.

LA TSE MAN




La Tse Man és una altre nena molt agraïda, tenir una classe amb ella, volia dir una hora sense problemes i amb rialles i diversió. Amb moltes ganes d'apendre.

EL VIC:



Amb el Vic des del primer dia va haver bona conexió. Sempre em mirava amb aquesta cara d'emoció i espectació com si alguna cosa increhible estigués a punt de passar. He de dir que de vegades m'ha boicotejat la classe, i no ha obert boca en tota l'hora, el motiu, que va estar un mes i mig sol a la classe i després han vingut altres nens: reclam d'atenció.

LA PRECIOUS, la germana del Vic



La Precious és una nena, amb la que el primer dia vaig tenir una petita guerra, quan li vaig explicar que a la meva classe no podia fer el que volgués, ens vam començar a entendre. De cop va deixar de parlar en espanyol, segons paraules textuals d'ella, no li agradava l'espanyol. Vaig parlar amb els pares i els hi vaig comentar. Vaig explicar a la Precious que si no li agradava l'espanyol, no tenia calia que vingués a les meves classes, i...va començar a parlar altre vegada.



He de dir que la Precious ha estat la que ha fet que començes a plorar i no pogués parar. Quan han arribat ella, el Vic i la seva mare els he explicat que era el meu últim dia a l'escola. La Precious primer tenia Putongua i despres, Espanyol. A la meva classe ha estat especialment carinyosa, volia seure al meu costat...etc. Al marxar, li he dit si em feia una abraçada i se m'ha penjat del coll, ha estat una abraçada de les mes sentides, després s'ha estat com 10 minuts dientme adios i fent petonets, caminant enrera per no deixar de mirarme. Jo estava amb la Angel. La Angel m'estava explicant que la Precious li havia preguntat durant la seva classe que perque marxava. Després de despedir-nos, encara ha tornat dos cops més amb nosaltres, i no deixava de dirme, adios, adios, adios...se m'ha fet un nus a la gola i no he pogut aguantar les llagrimes.

Aqui dues de les meves companyes.

LA EMILY (la secre)



Molt dolça.

LA ANGEL (la profe de Putongua)



La Angel la he deixat pel final, recordo el primer dia que la vaig coneixer que al arribar a casa li vaig comentar al Miquel que era una noia, molt molt innocent. Portavem uns dies molt més unides i es que les dues sabiem que ens enyorariem mutuament. Avui ha estat amb mi tota l'estona. La Angel es una d'aquestes persones que només t'aporten que coses bones.
Ens tornarem a veure molt aviat ja que ens ha convidat a mi i al Miquel a anar un dia a sopar a casa seva amb el seu marit.

Avui m'emporto una lliço més amb mí, i es que el que et donene els nens, et compensa els mals dies, els plors, les ravietes, i tot allò que de vegades t'esgota la pasciència. Una sola abraçada, un petó o un somriure t'ho fa oblidar tot.

Monday, September 24, 2007

中秋節 Mid-Autumn Festival

Durant el Mid-Autumn Festival es celebra també el festival de la lluna, on els protagonistes són els pastissets de la lluna.

Primer una mica d'història (traduit d'una web i amb comentaris propis entre parèntesi)

El pastisset de la lluna commemora una rebel.lió en contra de la dinastia Yuan de Mongolia el segle XIV. Sabent que el festival de la lluna s'acostava, els rebels xinesos van començar a comunicar-se els uns amb els altres a través de missatges escrits que amagaven dins aquests pastissets típics de la temporada de tardor.

Durant una de les nits del festival de la lluna, els rebels van dur a terme, amb èxit, un atac contra els governants Yuan i posteriorment van instaurar la dinastia Ming (també coneguda pels gerros Ming)

Avui en dia, els pastissets en forma de lluna s'intercanvien com a regals (el Juan i la Man ens n'ha regalat uns quants, merci als dos!)

Fins aquí la història.

Com dèiem abans, durant el festival de tardor tenen lloc diverses activitats lúdico-festives a la ciutat. Precisament, aquest dies a Hong Kong, es celebra el Moon festival (festival de la lluna). En aquesta època és tipic menjar els "mooncakes". Oi que tenen bona pinta??...



...i és que la sorpresa és a dins. Aquests pastissets d'aparença dolça no ho són pas, almenys els que hem anat provant nosaltres, i és que habitualment estan plens de red bean (mongetes vermelles) o green tea (te verd) i tota mena d'ingredients que embogeixen als habitants d'aquestes terres. Un altre ingredient, i dels més apreciats, és el niu d'ocell (Feu un cop d'ull aquí) que és més car que el caviar.

El Miquel i jo no deixem de repetir que serien boníssims si fossin plens de xocolata, cosa que no em trobat per aqui!!!

Hi ha molta varietat de pastissets com podeu veure en aquest topten (alguns podrien ser molt bons):

1) de tiramisu
2) de pollastre
3) de te verd
4) de pandan (que és una fruita sospitosament semblant al durian)
5) de durian (ja trigava! probablement també prohibits al metro de Singapur)
6) de gelat (gran varietat de sabors, entre d'altres, la baba de niu d'ocell).
7) de xocolata (de moment no n'hem trobat)
8) de gelatina
9) de fulla de lotus amb doble rovell d'ou (d'aquests en tenim per provar-ne)
10) de cacauet

Es veu que el dia 25 al vespre la gent es reunirà a Victoria Park a menjar "mooncakes" (pastissets de la lluna) i gaudir de la llum dels fanalets, les espelmes i la lluna plena. Tot el parc ja està ple de fanalets.



Imatge de Victoria Park i els seus fanalets.

A part de menjar pastissets, durant el festival de tardor també es celebra la dança del drac de foc, que té lloc del 24 al 26 de setembre als carrers de casa nostra. Aquest drac té 67 metres de llargada i té centenars de petites torxes enceses. Fa ja alguns dies que els carrers dels voltants de casa nostra estan decorats amb unes banderes enormes i amb llums i és que serem observadors privilegiats de la dança del drac de foc.

La llegenda explica que hi va haver una plaga el 1880 que va devastar la vila de Tai Hang (el nostre barri). A l'ancià més gran de la vila, mentre dormia, se li va apareixer Budha i li va donar instruccions. Segons l'ancià, havien d'encendre antorxes i fer la dança del drac per tota la vila durant tres dies i tres nits. Les espurnes que sorgien de les antorxes van eliminar la plaga i des d'aleshores que cada tardor es continua fent la dansa del drac de foc, i dic jo...no es podrien endur tots els escarabats, també?

Aqui algunes fotos del fire dragon dance, tretes d'internet i d'anys anteriors






Mapa del recorregut del drac de foc, pels qui ja coneixeu el nostre barri!!



Pels qui voleu saber més sobre el festival podeu fer clic aquí.

Aquests dies per la Pearl, la televisió pública en anglès de Hong Kong, es pot veure això:






Tuesday, September 11, 2007

Aniversari de la Nuria

El diumenge passat, com els més propers ja sabreu, va ser l'aniversari de la Núria. Aixi que el dissabte a la nit, vam fer sopar amb els amics d'aquí. Vam anar al Vietnamita del costat de casa (els que ens heu vingut a veure el vau poder degustar).

Per ordre d'aparició de dreta a esquerra:
La Man, el Dani, el Luis, la Xiaoting, el Xavi i la Mireia, la Joey, la Núria i el Miquel i la May.




Com a anècdota de la nit, ens va fer les fotos el propietari del restaurant, que estava sopant a la taula del costat, i al final vam quedar els últims. Al saber que celebravem un aniversari, ens va començar a repartir targetes, tot dient-nos que organitza festes privades en locals de la zona.

Núria: He de dir que m'han fet molta il·lusió totes les felicitacions que he rebut des de Barcelona, pero he d'agraïr especialment dues: a les meves cris, a la Cris per felicitar-me des de Cuba!! uooou!! i a la Kadu...moltissimes gràcies. He d'explicar que la Kadu es va compinxar amb el Miquel i em van fer una sorpresa, i em va arribar el regal i la felicitació de la Kadu!! S'ha de dir que em va fer saltar les llàgrimes!!




Només dir que tant el Miquel com jo hem passat els nostres aniversaris fora de casa, i que tot i que no em estat amb la familia i els amics de sempre, ens hem sentit gairebé com a casa!