Saturday, October 6, 2007

Ultim dia com a teacher Nuria

Feia dies que no actualitzavem i es que han estat unes setmanes de molt moviment. Jo he fet algunes entrevistes de feina com a dissenyadora gràfica i amb ÉXIT!!! Per fi he aconseguit feina, he de dir que només he fet tres entrevistes i que a la tercera va la vençuda!!! Un altre dia explicare més sobre la que serà la meva feina.

Avui ha estat el meu ultim dia com a professora a l'escola de nens. Tenia ganes de poder deixar la feina, i no perque els nens no m'agradin, sinó perque no és la meva vocació. Portava uns dies molt contenta per tots aquests canvis, pero avui, ha estat un dia dur. Un dia molt dur, no per les classes, sino perque les despedides mai són agradables, i menys quan es tracta de nens.

He de dir que avui m'he sentit molt molt apreciada i molt estimada. Al llarg d'aquesta setmana he anat eplicant als pares que marxava i tots estaven interessats en saber el motiu, a on anava i si tornava a Espanya. Alguns d'ells em preguntaven a quina escola anava per canviar-se amb mi on jo anés. D'altres m'han ofert fer classes particulars dels seus nens, i tot això m'ha fet sentir molt afortunada. Amb tant sols tres mesos he aconseguit tenir més de 30 nens.

A l'escola, les secretaries em deien que tots els pares estaven molt contents amb mí, i que m'estimaven molt. Les meves companyes sobretot les dues secretaries la Emily i la Mintar i la profe de Putongua (Mandarin) la Angel han estat una de les millors coses que m'emporto amb mí. La Angel és una noia que es 100% sensibilitat i bondat i és amb qui he fet més amistat. L'altre cosa que m'emporto amb mí ha estat els nens i es que avui m'han estobat i de quina manera, he aguantat fins al final, pero no he pogut resistir i he plorat com una magdalena!!!

Aqui os deixo algunes fotos del "meus nens" i com os podeu imaginar dels meus preferits.

D'esquerra a dreta: La Jasmine, jo, la Maya a la meva falda, la mama de la Maya, la Katrina i la mama de la Katrina.



LA MAYA (la meva prefe)

La maya és una maduixeta, li encantaven les maduixes i és tota dolçor. Carinyosa, simpàtica i amb molta gràcia. Queda pendent penjar un video d'ella. La mama de la Maya m'aprecia molt i em va portar al seu nebot, el Theodore.

La Maya va deiar de venir dues setmanes a les meves classes, després la mama de la Maya em va dir que volia tornar-la a portar amb mi. Amb el seu nebot, em va avisar que era "insenyable", i la veritat és que és un nen amb algun tipus de problema. No té el nivells d'un nen de gaire bé 5 anys, nomes dibuixa cotxes i matricules. Apenes sap llegir i apenes sap escriure. pero el Theodore venia content a les meves classes.



Avui m'han fet un regal!! Una targeta de comiat feta per ells, i una caixa de bombons!! El millor la targeta!!




LA JASMINE i la seva "helper"



Una nena molt agraïda, riallera, i molt ben educada!.

EL CHEUK HIM (El meu prefe)



Que puc dir d'ell...que se'm queia la baba. Un nen simpàtic, rialler, amistós, carinyos i molt molt trempat. A casa, m'explicava la seva mare, que sempre deia...ADIOS, i jo li deia GUAPO, i sempre ho repetia.

LA TSE MAN




La Tse Man és una altre nena molt agraïda, tenir una classe amb ella, volia dir una hora sense problemes i amb rialles i diversió. Amb moltes ganes d'apendre.

EL VIC:



Amb el Vic des del primer dia va haver bona conexió. Sempre em mirava amb aquesta cara d'emoció i espectació com si alguna cosa increhible estigués a punt de passar. He de dir que de vegades m'ha boicotejat la classe, i no ha obert boca en tota l'hora, el motiu, que va estar un mes i mig sol a la classe i després han vingut altres nens: reclam d'atenció.

LA PRECIOUS, la germana del Vic



La Precious és una nena, amb la que el primer dia vaig tenir una petita guerra, quan li vaig explicar que a la meva classe no podia fer el que volgués, ens vam començar a entendre. De cop va deixar de parlar en espanyol, segons paraules textuals d'ella, no li agradava l'espanyol. Vaig parlar amb els pares i els hi vaig comentar. Vaig explicar a la Precious que si no li agradava l'espanyol, no tenia calia que vingués a les meves classes, i...va començar a parlar altre vegada.



He de dir que la Precious ha estat la que ha fet que començes a plorar i no pogués parar. Quan han arribat ella, el Vic i la seva mare els he explicat que era el meu últim dia a l'escola. La Precious primer tenia Putongua i despres, Espanyol. A la meva classe ha estat especialment carinyosa, volia seure al meu costat...etc. Al marxar, li he dit si em feia una abraçada i se m'ha penjat del coll, ha estat una abraçada de les mes sentides, després s'ha estat com 10 minuts dientme adios i fent petonets, caminant enrera per no deixar de mirarme. Jo estava amb la Angel. La Angel m'estava explicant que la Precious li havia preguntat durant la seva classe que perque marxava. Després de despedir-nos, encara ha tornat dos cops més amb nosaltres, i no deixava de dirme, adios, adios, adios...se m'ha fet un nus a la gola i no he pogut aguantar les llagrimes.

Aqui dues de les meves companyes.

LA EMILY (la secre)



Molt dolça.

LA ANGEL (la profe de Putongua)



La Angel la he deixat pel final, recordo el primer dia que la vaig coneixer que al arribar a casa li vaig comentar al Miquel que era una noia, molt molt innocent. Portavem uns dies molt més unides i es que les dues sabiem que ens enyorariem mutuament. Avui ha estat amb mi tota l'estona. La Angel es una d'aquestes persones que només t'aporten que coses bones.
Ens tornarem a veure molt aviat ja que ens ha convidat a mi i al Miquel a anar un dia a sopar a casa seva amb el seu marit.

Avui m'emporto una lliço més amb mí, i es que el que et donene els nens, et compensa els mals dies, els plors, les ravietes, i tot allò que de vegades t'esgota la pasciència. Una sola abraçada, un petó o un somriure t'ho fa oblidar tot.

5 comments:

Xavi i Mireia said...

Hola,

Ens alegrem molt de que tinguis una nova feina de dissenyadora...segur que será difícil no tornar a treballar amb aquests petits (quina monada és el Cheuk Him).

Que vagi molt bé el viatge.

Anonymous said...

Me'n alegro molt, que et sentis estimada, la nova feina...quins moments més dolços!
Una abraçada,

Araceli

Gina said...

Quina monada de nens!! Sembla increible que nens tan petits siguin capaços de parlar castellà!!!!
Quina llàstima que tampoc no ens hagis explicat gaire del teu període com a professora!
Bé, i estic molt contenta que hagis trobat feina com a dissenyadora gràfica! On treballaràs? En quina àrea treballaràs? Trobes que és molt diferent com a dissenyadora gràfica a bcn i a Xina??? M'interessa el tema, pq el meu xicot tb és dissenyador gràfic... i ens preguntem com és aquesta feina a la Xina... si és mlta feina amb tipografia i tal...

Anonymous said...

Quan posareu les fotos del viatge?? Tenim ganes de retrobar-nos amb el Petitó, el Maddox, etc...
Salú!

Anna.

Anonymous said...

Ei guapa!!!!!no cal preguntar com esteu pk sembla ser k esteu de maravella...
Nuri guapi et trobo mmmmmm a faltar però realment et veig m feliç i tik m contenta!!!!!!
Llegeixo atentament tot el k feu!Els nens una monada, no m´extranya k els hi agafis karinyo!
Felicitats x la feina!si és k tho mereixes tot i més!
T´escrik mail millor!muamua
Cris M.