Monday, July 30, 2007

Aniversari de la May

El cap de setmana passat va ser l'aniversari de la May. A aquestes altures tots ja sabreu qui és la May. Va anar moltissima gent. Nosaltres juntament amb una altre parella (la Michelle i el Philippe) erem els únic occidentals, tot i que molts són anglesos de pares d'aquí com és el cas de la May i el Tim.

La May, la Nuria i el Miquel.




Aqui el Miquel tot content envoltat de tanta dona.



A la festa ens vam trobar molta gent que haviem conegut anteriorment a algun entrenament del Dragon Boat. La Joey va ser una d'elles i tot i que el dia del Dragon Boat no vam poder parlar gaire, aquesta nit vam ser gaire bé inseparables. Vam estar mitja nit amb ella i l'altra mitja parlant amb la Michelle. Les dues encantadores!!

El Tim (el germà de la May) i la Joey. La Joey ens va convidar al seu aniversari, que era el cap de setmana següent.



Aqui la Michelle i en Philippe amb la May. Ells estàn en una situació bastant semblant a la nostra i quan parlavem amb ella semblava que ens expliques coses de nosaltres mateixos.

"Disneylandia amb pena de mort"

Per acabar el nostre viatge vam fer escala a Singapur. Una ciutat com a mínim peculiar. Té la part de negocis on s'acumulen els gratacels, i la resta de la ciutat és més aviat de cases baixes. Algú va descriure Singapur com Disneylandia pero amb pena de mort, i es que resulta sorprenent la sensació de decorat que té. Singapur és una illa que és ciutat-estat. Té una superficie de 699,4 km², i és el païs més petit del Sudest d'Asia. Singha, significa lleo, i Pura, ciutat, aixi que Singapur vindria a significar ciutat dels lleons.

Vistes del centre de negocis.



Aqui el símbol de la ciutat.





Aquí una de les demostracións de barreja cultural que hi ha a la ciutat. Conviuen 4 idiomes: l'angles, el xinès, el malayo, i tamil (indonesi). Els quatre són oficials...imagineu-vos el que significa això. La població ha de ser bilingüe, han de saber l'angles i un dels altres tres idiomes, depenent de l'origen dels pares. Si els pares no tenen cap dels tres altres origens, llavors es pot escollir quin segon idioma es vol apendre.



Singapur té dos dels barris més característics, Little India i China Town ja que la presència d'aquestes dues comunitats és molt important. Així doncs no només conviuen 4 idiomes sinó que també diverses religions.

Aquí unes imatges de China Town, semblava que estessim pels carrers de Hong Kong.





Vam anar també a Little India, però va ser tan gran la sorpresa que ens vam endur, que no vam pensar en fer fotos. Resulta que era diumenge, i nomes sortir del metro, semblava que estiguessim pels carrers de Bombai...era IMPRESSIONANT!, tot d'homes (apenes es podien veure dones), arreplegats al mig del carrer, sense fer res, només allà plantats, i tots mirant, mirant-nos molt. Quan dic ple, vull dir que pels carrers no podien circular els cotxes, només homes. És curiós que els homes anaven agafats de la mà, del braç, abraçats...va ser una eperiència impactant. Vam suposar que tanta gent al carrer era perque era diumenge.

Aquí tenen lleis que poden prohibir gairebé qualsevol cosa. FIns fa un temps estava prohibit menjar xiclets, ara no ho està, però només pots entrar un màxim d'uns quants paquets quan passes aduanes... En la següent foto veieu una prohibició en el metro, que està prohibit el Durian (la última imatge, que sembla una bomba), i es que el Durian és tipic d'aquestes zones. És una fruita que fa molta pudor, té una de les olors més fortes que hem sentit mai. Forta i persistent. Aquí no te la pots menjar al metro...tot i que no té penalització... ejem ejem, calla que això a Espanya funcionaria. A Hong Kong també hauria d'estar prohibit, hi ha carrers i restaurants que oloren moltissim a Durian...Nosaltres a Hong Kong en vam comprar un cop, per probar-lo, i el vam posar a dins d'una motxilla, al arribar a casa tot el pis olorava a Durian, i la motxilla va haber d'estar uns dies ventilant-se... imagineu-vos.



Per acabar i com a curiositat, dir que Singapur va ampliant la seva superficie. Hi ha un ambiciós projecte per ampliar uns 60 km² la seva superficie. El gran problema és que com més s'expandeix Singapur, més disminueixen les illes d'Indonesa més pròximes a Singapur, ja que d'aquí prove el 80% de la sorra que s'utilitza. Les provincies indonesies de Riau i Bangka-Belitung han venut una mitja de 300 millons de metres cúbics anuals de sorra a Singapur. Això fa que hagin obtingut una gran ganància, però provoquin un desastre ecològic. Algunes de les illes més petites han desaparegut sota el mar, ja que al treure volum de sorra, fa que la illa no pugui resistir l'erosió del les onades del mar i acabi desapareixent. Només per l'expansió de l'aeroport de Changi uns 12 Km², es van necessitar 9.600 millons de metres cúbics de sorra. Per sort al 2007 Indonesia ha prohibir l'exportació de sorra sense excepció. Els governs regionals que s'estaven beneficiant de l'exportació de sorra estàn presionant perque s'aixequi l'embargament de sorra.

Actualment han aparegut nous països exportadors de la seva sorra, com Mynmar.

Actualment Singapur és 33 Km² més gran que en el seu origen.

Tocant l'equador. Part III

Aquí van les últimes fotos de la illa de Bintan. Vam anar a veure la part sud de la illa on es troba Tanjung Pinang, la capital de la illa.

Aquí una foto de Tanjung Pinang des de l'aigua.



Això era un hotel que estava situat a 10 minuts en barca de la ciutat. Aquest hotel seguia al plantejament de les cases d'aquesta zona. Aquí les cases estàn construides just a sobre de l'aigua, aguantades per un pilars de fusta, que mica en mica, ara van substituint per pilars de formigó, és evident el perque. Aixi que només necessites treure la canya per la finestra per poder pescar el dinar. Algunes de les habitacións tenien un forat a terra que si l'obries podies pescar des de dins de l'habitació sense necessitat d'obrir la finestra. Una habitació en aquest hotel tenia un preu d'uns 15 euros.



Aqui amn el guia que vam tenir durant tot el dia. S'ha de dir que era molt maco.


El que més ens va agradar va ser veure com viu la gent. Aqui podeu veure un marrec que es renta en un pou. Vam veure coses que no te les pots imaginar. Al costat del camí de terra hi havia un cable d'electricitat, que feia sortir l'aigua d'un pou...quin perill!!!!




Thursday, July 19, 2007

Tocant l'equador. Part II

Els dos dies següents ens vam proposar sortir de la bombolla paradisíaca en la que vivíem i vam anar a conèixer la resta de l'illa.

L'illa de Bintan té 1.886 Km², esta situada a uns 48 Km al sudest de Singapur i la seva capital és la ciutat de Tanjung Pinang. Primer vam visitar la zona dels manglars. Bintan és una curiosa illa que barreja paisatges tan diversos com pot ser una platja de sorra blanca amb una zona pantanosa plena de manglars, serps i monos. Els monos només els vam veure al aseguts al costat de la carretera mirant com passaven els cotxes, (probablement devien esperar a veure què queia).

Aquí algunes vistes desde la barca en la què anàvem per obrir-nos camí entre els manglars.



Vam fer una primera parada a una cabanya de pescadors (que no és la de la foto...). Aquí ens van explicar les tècniques tradicionals que utilitzaven els pescadors de la zona. Varis dels utensilis s'utilitzaven per agafar crancs. Després ens van portar amb una canoa tradicional (amb no massa estabilitat), per recórrer la zona i posar en pràctica les nostres habilitats com a pescadors. Al final del recorregut havíem atrapat un cranc, un peix i unes quantes gambes. Hem d'explicar que ens acompanyava un "lobo de mar", curtit pels anys, que ens van ensenyar a llençar una xarxa amb forma cilindrica per atrapar gambes. Són unes gambes petites i transparents, que segons ens van dir se les mengen crues. El nostra guia tota l'estona li feia bromes al Miquel, si volia remar (el Miquel li deia que sí, tot entusiasmat, i llavors el guia li deia que no...aixi amb tot, fins que vam arribar a la zona de pescar gambes, en vam pescar algunes (tot i que res semblant a les moltes que pescava el nostre mestre). Ens van dir que ens podíem menjar les gambes vives i ... el Miquel s'hi va apuntar de seguida...a la Núria li va costar pensar-s'ho més de dues vegades, però al final també ho va probar. Ens va fer una mica de llàstima però...és llei de vida.





Aquí ens dirigíem a endinsar-nos a la zona dels manglars. Resulta molt curiós que els manglars són arbres que viuen en aigua salada, absorbeixen l'aigua i la distribuieixen per tot l'arbre. A través de les fulles evaporen l'aigua i els minicristallets de sal es queden a les fulles. Aquests cristalls seràn després, l'aliment de les cuques de llum. A la nit es poden veure tots els manglars plens de cuques de llum.






Aquí, si us hi fixeu bé, veureu un formiguer. El nostra guía ens va dir que amb el temps que portava era el primer formiguer que veia.



En els manglars hi han quatre varietats d'arrels. Aquí les arrels que tenen el nom d'arrel de cinta (és evident el perque).



Aquí una de les serps que vam veure. En teoria estaven enrollades perquè dormien. Són verinoses.



El nostra guía era un "caxondo" tota l'estona estava bromejant amb nosaltres dos (vam compartir l'excursió amb un home japonès, la seva dona i la seva mare). Al final del trajecte el guia ens va dir que la Núria tenia unes dents molt blanques i molt maques, i va aconsellar al Miquel que es comprometés amb la Núria, no fos cas que una noia amb les dents tant maques...jejejje A l'Àsia en general, la gent no té les dents gaire bé, mal colocades, enfosquides i molt sovint sense alguna dent. Crec que goldenhair actualment es podria canviar per alguna cosa més que 3 camells...

Al vespre, a l'hotel havien preparat "barbacoa" al restaurant de la platja. Amb un quartet que tocaven música de tot arreu, en directe i amb l'ajut de la percussió, una guitarra i un baix.




Wednesday, July 18, 2007

Tocant l'equador. Part I

Aquesta setmana hem estat de vacances. No ens vam poder resistir al destí paradisíac, i vam optar per l'illa de Bintan (semblant a Bali, pero menys coneguda i menys concorreguda). Per arribar a l'illa ho fas des de Singapur amb ferry, així que a la tornada vam decidir fer una parada a la ciutat.

El primer dia vam arribar al migdia, el primer que vam fer va ser degustar el menjar de l'illa a peu de platja. Estàvem en un hotel amb platja privada, al costat de la piscina i el restaurant de la platja, tenies la possibilitat de refrescar-te en una aigua tranparent.

Aqui teniu el restaurant a sobre la sorra de la platja. Crec que era un dels nostres llocs preferits.







Mentre dinàvem ens va venir a donar la benvinguda la mascota de l'hotel




Aqui teniu una comparació d'escala...el llangardaix de la dreta de la foto es mantenia a una distància prodencial, pero si s'hi apropava el llangardaix de l'esquerra li donava un cop de fuet amb la cua.




Aquí planificant les activitats marines per al dia següent



Aquest és un dels molts sopars romàntics que es poden fer a l'hotel. Encenen la foguera i tens una persona que et prepara el sopar. Tot això per "tant sols" 140 euros per persona...no res no?? : O



Palmeres, sorra blanca, aigua transparent i una temperatura ambient de 33º. Això és el més pròxim al paraís!!




Aquí l'hotel des de la lanxa mentre ens dirigíem cap a la zona d'snorkeling.



El segon dia vam aixecarnos molt dhora, havíem reservat una hora de snorkeling (bucejar amb tub i aletes), per una zona propera a la platja on hi havia una gran quantitat de coral. Vam fer un primer intent tot i que van decidir anul·lar-ho per culpa del temps. Aixi que a la tarda hi vam tornar. Ha estat una de les millors experiències que hem tingut. Vam veure una inmensa quantitat de peixos (tipo el peix paiaso o "Nemo" entre molts d'altres). Estrelles de mar, cargols...etc. A destacar el nostre peixet de color groc. He d'explicar que quan ja duiem una estona a l'aigua, la Núria es va adonar que tenia un peixet groc molt petit tota l'estona al costat del cos, el Miquel intentava apartar-lo, però no hi havia manera...ara per la cama, ara cap a la panxa, ara entre mig de les cames, ara per l'esquena, ara pel culet...tota l'estona al voltant del cos, al cap d'una estona vam decidir fer com si no hi fos, i el més curiós és que continuava al nostra costat, quan la Núria mirava i de cop i volta no el veia, el buscava i el veia nedant molt molt rapid cap al Miquel, i el nostre peixet de color groc ja tornava a estar al voltant del cos del Miquel. Aixi durant una hora. Alguns cops quan anaves nedant, se't posava al davant i el veies entremig dels teus ulls, enganxat a les teves ulleres. És una de les coses que més gràcia ens va fer, no es va separar ni un moment de nosaltres, i sembla mentida com semblava que hi hagués algún vincle afectiu entre el peix i nosaltres. Al final, vam anar cap a la barca i quan la Núria ja estava a d'alt i el Miquel estava pujat a l'escala amb les cames encara a dins de l'aigua, el peixet encara rondava al seu costat. Ens van explicar que ho fan per a protegir-se dels peixos més grans. Al costat de la barca n'estava ple de peixos més grossos, aixi que em sembla que al final el vam portar a les brases.



Un altra cosa que ens va encantar va ser veure una sèpia enorme, "vivita y coleando", la veritat es que feia por!! una passada, era una sèpia d'uns dos pams de llarg!!!

Vam decidir probar el marisc de la zona, per poder parlar amb coneixement si val la pena o no probar-lo!! Un dels sopars que més hem disfrutat. El cranc anava acompanyat d'una salsa típica d'Indonesia, bonississsissima!!