Tocant l'equador. Part II

Els dos dies següents ens vam proposar sortir de la bombolla paradisíaca en la que vivíem i vam anar a conèixer la resta de l'illa.

L'illa de Bintan té 1.886 Km², esta situada a uns 48 Km al sudest de Singapur i la seva capital és la ciutat de Tanjung Pinang. Primer vam visitar la zona dels manglars. Bintan és una curiosa illa que barreja paisatges tan diversos com pot ser una platja de sorra blanca amb una zona pantanosa plena de manglars, serps i monos. Els monos només els vam veure al aseguts al costat de la carretera mirant com passaven els cotxes, (probablement devien esperar a veure què queia).

Aquí algunes vistes desde la barca en la què anàvem per obrir-nos camí entre els manglars.



Vam fer una primera parada a una cabanya de pescadors (que no és la de la foto...). Aquí ens van explicar les tècniques tradicionals que utilitzaven els pescadors de la zona. Varis dels utensilis s'utilitzaven per agafar crancs. Després ens van portar amb una canoa tradicional (amb no massa estabilitat), per recórrer la zona i posar en pràctica les nostres habilitats com a pescadors. Al final del recorregut havíem atrapat un cranc, un peix i unes quantes gambes. Hem d'explicar que ens acompanyava un "lobo de mar", curtit pels anys, que ens van ensenyar a llençar una xarxa amb forma cilindrica per atrapar gambes. Són unes gambes petites i transparents, que segons ens van dir se les mengen crues. El nostra guia tota l'estona li feia bromes al Miquel, si volia remar (el Miquel li deia que sí, tot entusiasmat, i llavors el guia li deia que no...aixi amb tot, fins que vam arribar a la zona de pescar gambes, en vam pescar algunes (tot i que res semblant a les moltes que pescava el nostre mestre). Ens van dir que ens podíem menjar les gambes vives i ... el Miquel s'hi va apuntar de seguida...a la Núria li va costar pensar-s'ho més de dues vegades, però al final també ho va probar. Ens va fer una mica de llàstima però...és llei de vida.





Aquí ens dirigíem a endinsar-nos a la zona dels manglars. Resulta molt curiós que els manglars són arbres que viuen en aigua salada, absorbeixen l'aigua i la distribuieixen per tot l'arbre. A través de les fulles evaporen l'aigua i els minicristallets de sal es queden a les fulles. Aquests cristalls seràn després, l'aliment de les cuques de llum. A la nit es poden veure tots els manglars plens de cuques de llum.






Aquí, si us hi fixeu bé, veureu un formiguer. El nostra guía ens va dir que amb el temps que portava era el primer formiguer que veia.



En els manglars hi han quatre varietats d'arrels. Aquí les arrels que tenen el nom d'arrel de cinta (és evident el perque).



Aquí una de les serps que vam veure. En teoria estaven enrollades perquè dormien. Són verinoses.



El nostra guía era un "caxondo" tota l'estona estava bromejant amb nosaltres dos (vam compartir l'excursió amb un home japonès, la seva dona i la seva mare). Al final del trajecte el guia ens va dir que la Núria tenia unes dents molt blanques i molt maques, i va aconsellar al Miquel que es comprometés amb la Núria, no fos cas que una noia amb les dents tant maques...jejejje A l'Àsia en general, la gent no té les dents gaire bé, mal colocades, enfosquides i molt sovint sense alguna dent. Crec que goldenhair actualment es podria canviar per alguna cosa més que 3 camells...

Al vespre, a l'hotel havien preparat "barbacoa" al restaurant de la platja. Amb un quartet que tocaven música de tot arreu, en directe i amb l'ajut de la percussió, una guitarra i un baix.