Thursday, June 28, 2007

La Núria ha trobat feina!!!

Avui la Núria m'ha fet sentir especialment orgullós.

Sempre diré que només pel fet de venir a viure amb mi a Hong Kong ja té molt de mèrit el que ha fet. Interrompent la seva carrera com a dissenyadora gràfica a Barcelona, va arribar aquí en una situació totalment inestable: lluny de la seva família, sense feina i ni tan sols permís de residència més enllà de tres mesos, gens de seguretat amb l'anglès i sense conèixer a ningú. Pràcticament es pot dir que va arribar aquí tenint-me només a mi com a recolzament (això sí, totalment incondicional ;-).

En aquest temps, apart de treballar dur amb l'anglès, ha conegut molta gent local, de la qual cosa ens n'hem beneficiat els dos. Gràcies a ella hem pogut compartir la vida amb la gent d'aquí, per exemple participant a les carreres de dragonboat, anant en barco a passar el dia a alta mar o passant un dia de festa a una illa del voltant. Coses senzilles, però que sens dubte sempre recordarem. I això té molt de mèrit.

Avui però, ha anat més enllà. Una entrevista de feina sempre és una cosa complicada i ella a més tenia els obstacles que havia de parlar en anglès i que no tenia permís de treball. Quan ens hem despedit abans de l'entrevista, jo tenia un nus a la panxa. Quan, després de més d'una hora i mitja, encara no havia tornat, he començat a estar segur que hauria aconseguit la feina. I així ha estat. Crec que la Núria pot estar contenta i orgullosa del què ha aconseguit! Jo almenys ho estic molt. No cal dir que, evidentment, avui anirem a sopar a un bon restaurant i ens deixarem el primer sou per celebrar-ho!!

Bueno, i ara més relaxadament: Mama, la Núria diu que s'ha posat les arrecades que li vas regalar perquè li donessin sort, i sembla que ha funcionat! Ah, i si voleu donar un cop d'ull a la web del centre on treballarà la Núria cliqueu aquí.

4 comments:

Gina said...

FELICITATS!!!!! Mira que no et conec, però m'ha fet molta il.lusió aquesta notícia!!! Jo també estic orgullosa de tu!!!
Serà perquè ens assemblem? Jo també m'he traslladat a un país extranger, el meu alemany coixeja bastant, sense feina... I el meu xicot és dissenyador gràfic!! Estic contenta! Sembla que tots mica en mica anem aconseguint els nostres somnis...Crec que no hi perdem res per arriscar-nos... encara que tu déu ni do... una cosa és Àustria, i l'altra Xina!!!
Per cert, de què és la feina?
Que vagi molt bé el sopar!!!!!

Nuria said...

Miquel, sóc com sóc perque estas al meu costat. T'agraeixo enormament el recolzament que m'has donat, i que creguis amb mi dia a dia.

T'estimo.

Nuria said...

Gràcies Gina! Crec que tot i no ens coneixem, tenim moltes coses en comú, ja veuras com amb temps tot es possa al seu lloc.

Gina said...

N'estic convençuda!! Al principi a Itàlia també em pensava que no trobaria feina, i al final en vaig trobar!!
Ja ens explicaràs com va!!
Un petonàs