M'emociono quan ell s'emociona, pateixo quan ell pateix, sóc feliç quan ell és feliç. Jo l'escolto, l'aconsello i el deixo fer...confio amb el seu parer i amb les seves desicions. Dolç, tendre, generós, atent, bondadós, intel·ligent, entregat i amic dels seus amics són algunes de les moltes coses que el poden descriure com a persona. El meu company de jocs, confident i millor amic. Se que està inqüestionablement al meu costat i que sempre podré comptar amb ell, de la mateixa manera que ell sap que sempre podrà comptar amb mí. I no només se tot això sinó que tinc la certesa que aconseguirà i serà tot allò que es proposi en aquesta vida, perque si ha aconseguit ser tot això amb tant sols 29 anys...
Caminar pels carrers de Hong Kong és tota una experiencia. Avui ensenyem alguna mostra del que et pots trobar.
Els "mercadillos" són típics aquí, i els trobes als petits carrerons perpendiculars a les grans avingudes. Aquestes parades poden ser de tota mena de productes, des de menjar, peix, fruita, carn, verdures...etc fins a roba, bolsos, sabates i altres estris. Tots tenen aquesta mena de "toldos" per a protegir-se del sol i de la pluja.
Imatges com aquesta són molt habituals. Davant d'una joyeria una dona recull cartrons amb una mena de carret molt típic d'aquí. Es veu molta gent gran recollint brossa, cartrons i plàstics. Cosa que també vam poder veure quan vam estar a Beijing. Una dona que recollia botelles de plàstic va estar una bona estona esperant a que ens acabessim l'aigua per poder demanar-nos l'ampolla.
Aquesta imatge té més significat del que de entrada pot semblar i que descriu molt bé el que passa en aquesta gran ciutat.
Al 2003 va haver un brot de SARS (Severe Acute Respiratory Syndrome) una neumonia àtipica, a Hong Kong, i en el qual es van infectar més de 700 persones i en van morir 270. Des de llavors la gent es va acostumar a utilitzar mascarilles quan estan refredat. No és obligatori però és un símbol de respecte cap als altres. Grans i petits les utilitzen i la veritat és que quan ho veus per primer cop impressiona.
A la televisió de Hong Kong s'emet aquest spot contra la pirateria.
La Motion Pictures Association (MPA) és la institució que reuneix a les principals productores de Hollywood com la Buena Vista International, Paramount Pictures i Warner BROS. La MPA s'ha proposat acabar amb la pirateria en aquesta regió i col·laboren amb les autoritats locals. Al 2006, la pirateria a Asia-Pacific va fer que la assossiació deixès d'ingresar 1.200 millons de dolars (911 millons d'euros).
Xina és un dels majors paisos productors de falsificacions de DVD i música del món. Spiderman 3 es va estrenar abans a Asia que a Estats Units, per evitar la pirateria ja que en altres ocasions s'havien trobar copies pirates a Xina de pelicules com "Sayuri" o "Casino Royale" inclus abans del dia de la seva estrena a Estats Units.
Per combatre tot això s'han entrenat dos gossos policies, els primers del món, que detecten discs òptics. Actualment estan treballant per els agents aduaners de Malasia, però abans han estat probats a Estats Units, Hong Kong i Dubai,
A Hong Kong la policia va acabar, el mes de febrer, amb una de les majors reds de pirateria. Amb aquest cop s'estima que nomes quedaràn uns 40 o 50 punts de venta on s'ofereixen discs òptics pirates (incluits els CD, VCD y DVD), en comparació als 1.000 punts que existien l'any 1999. En aquest cop es van requisar més de 120.000 discs òptics en una vintena de llocs de Hong Kong.
Fenomens que mouen masses...aquí no hi ha res impossible. Aquest dos nois xinesos es dedicaven a parodiar cantats de pop, com ara els "Backstreet boys" en el dormitori de la seva residència, grabaven els videos i després els penjaven a internet. Fins aquí podria semblar normal, però el més increible es que van arribar a ser popularment coneguts, entrevistats en programes de tv de radio... etc.
Aquí teniu alguns videos. Se'ls hi ha de reconèixer que ho claven!! Nosaltres vam riure molt!!
Dissabte a la nit sopar amb els nostres "caseros", en Mark i l'Eric. En Mark és anglès, enginyer industrial, fotogràf i dissenyador. L'Eric és hongkones, pero quan era petit la seva familia va emigrar al Canadà. Desprès ell va descidir tornar a la ciutat qie l'havia vist nèixer. L'Eric és periodista especialitzat en temes econòmics de Xina, també parla una mica d'espanyol.
El menú consistia en: amanida de pera i parmesà amb pinyons i panses, truita de patata, "empanadilles", pà amb tomàquet, i "senfaina". Per acompanyar un vi Ribera del Duero i un vi blanc fracès que van portar. Bonissississsim!!!
La nit molt divertida, ens agrada molt compartir estones amb ells perque sempre ens expliquen coses molt interessants.
Pels més observadors...la Núria torna a ser Goldenhair!! tot i que va costar, tant com 5 hores i quart.
Aquí fins i tot les cases més humils tenen aire acondicionat. Passat el dia del Bun Festival ara ja entenem el perque. Has de dur un jersei o qualsevol altra peça de roba que en un moment donat et pugui cobrir les espatlles. Aquí veure el per que.
Al sortir dels locals si portes ulleres com és el nostre cas, se't queden completament entelades al sortir al carrer.
Com a curiositat... Si ets un repartidor d'aliments i quan arribes al lloc de deixar la comanda, aquest esta tancat que faries: A. Trucar al propietari de la botiga o restaurant i esperar a que anes a recollir-la. B. Continuar la teva ruta i tornar més tard. C. Deixar la comanda al carrer. D. Apuntar-te l'horari de la botiga o restaurant i a partir de llavors passar en horari d'obertura al públic.
No és ni el primer ni l'ùltim cop que ho hem vist. Tot i que aquest cop van tenir el detall de deixar la comanda a un racó i no al mig de la vorera.
Ahir va ser el 18è Aniversari de la matança que hi va haver el 1989 a la plaça de Tiananmen, Beijing.
El 4 de juny va tenir lloc la matança d'innocents estudiants i defensors civils, a la plaça de Tiananmen, per soldats professionals de l'exercit comunista (Exèrcit per la Lliberació del Poble). Carregats amb armes, tancs i gasos lacrimògens, van carregar contra els manifestants, passant els tancs per damunt dels estudiants que dormien amb tendes de campanya a la plaça. Posteriorment els ruixaren amb gasolina i els van encendre. "Cuando regresamos a la Universidad de Pekín supimos que a las 10 p.m. del 3 de junio, el primer ministro comunista, Li Peng, había dado tres órdenes: 1) las fuerzas armadas abrirían fuego en la parte superior de la plaza rápidamente; 2) las tropas deberían limpiar la plaza al alba, y 3) deberían detener a los lideres estudiantiles y matarlos sin dilación." explica Chai Ling líder del moviment estudiantil Pro-democracia a Pekin.
No només l'atac en sí hauria de ser condemnat per tots els governs sinó també la censura i la manipulació de la informació que envolta aquest tipus d'esdeveniments. A la Xina es va intentar soterrar la massacre de tal manera que hem conegut gent xinesa que fins que no han sortit de la Xina no han tingut accés a la informació sobre el què realment va passar a Tiananmen. D'aquesta manera, mentre al propi país no se sabia massa bé que passava, a la BBC News estaven emetent aquest reportatge:
El govern de la Xina censura i manipula, encara avui en dia, als seus ciutadans, ja que com es pot llegir a l'article del País la única menció de l'aniversari de la massacre de Tiananmen que es va fer el Youth Daily, el diari oficial del partit comunista, va ser la d'elogiar a la "heroica policia" que va mantenir l'ordre a la plaça. Tenim constància que avui en dia existeix censura a la Xina que es fa extensible a pàgines d'internet com la wikipedia (ara ja oberta, però censurada durant un període) , blogs i el semanari Bing Diang del diari Youth Daily.
Ahir, al Victoria Park, a Hong Kong (davant de casa nostra), es van celebrar diversos actes per a commemorar les víctimes d'aquella matança, i no només per a recordar sinó per exigir que el govern admeti que va ser un terrible error i que fagi oficial el balanç de morts, i un llistat amb noms i cognoms de les victimes. La xifra de morts oscil·la entre 400 i 2.000 depenent de les fonts.
Escrivint aquestes línies i cercant informació per internet tenia la sensació que eren paraules familiars, però en menys mesura. Censura, repressió contra la llibertat d'expressió, ocultament dels fets i de la informació que d'aquests se'n tenien, ignorància dins el propi país i informació a l'extranger...crec que per vosaltres també seràn paraules familiars.
