Hanoi i Halong Bay

Aprofitant que la Cris estava per aqui, vam fer un viatget per Vietnam. Primera parada Hanoi per despres visitar Halong Bay. La veritat es que ha estat una de les ciutats que més ens ha agradat. Són molts els seus encants: els carrers, les cases d'estil colonial i colors vius, el menjar, el xibarri, els restaurants inprovitzats en qualsevol raco i la seva gent. És impressionant la quantitat de ciclomotors que circulen pels seus carrers pero fins que no et trobes en situació d'haver de creuar el carrer no te´n fas a la idea.






Els dos primers dies els vam passar a Hanoi. Caminant d'un costat a l'altre i envadalits amb tot el que ens envoltava, les olors, la gent, les motos, l'arquitectura i el caos.

Al tercer dia ens dirigiem cap a Halong Bay, diuen que es l'indret més maco de Vietnam i la veritat es que no decepciona.





El trajecte entre Hanoi i Halong Bay té molt d'encant. El vam poder veure en tot el seu esplendor a la tornada quan el sol que lluïa accentuava el color verd dels camps d'arrós. Un verd que nomes hem vist a Cambodja. Moltes cases de nova construcció amb molta influència colonial, totes elles pintades de tota mena de colors vius, blaus, verds, ocres. La gent treballant al camp amb els barrets tradicionals i bous. Van ser gaire bé tres hores en que apenes vam parlar.

Al arribar a la Halong Bay, vam agafar el nostre junk, on passariem les següents 24 hores. Un cop instal·lats va começar la travesia. El millor de tot va arribar cap al vespre. Vam fer kayak al voltant de la zona, borejant els illots i esquivant els barcos com bonament podiem (la Cris i jo teniem molts problemes per mantenir la direcció). A dins del kayak vam poder gaudir de la posta de sol, espectacular!! (prometem penjar fotos quan la Cris ens les passi). Despres d'una hora vam tornar cap al barco. No va ser fins llavors que la gent no es va animar a tirar-se des de d'alt del vaixell a l'aigua (la gent vol dir el Miquel, un altre espanyol i un australia pirat). Si ens voliem submergir al mar de la Xina haviem d'ignorar els medusots que s'anaven veient. Al preguntar als treballadors del barco si eren perilloses ens van respondre que millor no tocarles...que catxondos!! i que passa si son elles les que ens toque!!






La veritat es que ens hem quedat amb molt bon gust de boca, i amb ganes de poder explorar millor aquest indrets.