La ciutat prohibida, cucs i altres coses d'interès

Avui acabarem la trilogia de Beijing (en plan star wars o el señor de los anillos).

Al centre de Beijing hi ha la plaça de Tian An Men, que com a plaça, a part de ser molt gran, no té res, però ha estat molt important en la història de la Xina en general, i de Beijing en particular. Aquí va una foto:


Just davant de la plaça hi ha l'entrada de la ciutat prohibida, que va ser el palau dels diferents emperadors de la Xina i després en Mao se la va fer seva, en una forma curiosa de socialitzar el país...






En una part de la ciutat prohibda hi ha uns jardins on només hi podia passejar la dona del Mao, ara hi ha un restaurant i nosaltres hi vam anar a veure què tenien per nosaltres.


Com a curiositat, ens va fer gràcia que durant molt de temps va estar prohibit a Beijing edificar més enlaire que l'altura màxima de la ciutat prohibida.

Un cop acabada la visita vam pujar al "Carbon Hill" que és un turonet artificial d'uns cent metres d'alt des d'on es pot veure tota l'extensió de Beijing (per cert que Beijing vol dir capital del nord (Bei-nord, Jing-capital)).


I abans d'acabar us ensenyem unes fotos d'un sopar que vam fer, on vam menjar... cucs fregits!! (no valien res de res). I després unes fotos d'uns pinxitos que venien al carrer, però que no vam provar (els caballets de mar feien bastanta pena...) i hem de dir que no vam veure a cap autòcton que en mengèssin, creiem que era només per als turistes...aixi semblen més exòtics!!

Beijing, El mercat dels camperols 潘家园民间旧货市场

Diumenge és dia del mercat dels camperols. Aquest és un mercat d'antiguitats i coses varies, pots trobar gairebe qualsevol cosa...com a curiositat observeu atentament cada una de les imatges a veure qui hi troba les coses més increibles. Pots adquirir maletins de la creu roja, cascos i ulleres d'aviadors, tot tipus de material de la guerra, pedres, pulseres i collarets, tocadiscs, estatues, llibres, pots, pinzells, quadres, i trastos.







Tot tipus de coses pràctiques com una màscara de gas, un timó... objectes del dia a dia.






Aquí hem descobert la tècnica del regateig, et donen un preu desorbitadament car, et baixen gairebe a la meitat per ser tú, per ser tan guapo o per ser espanyol...preu que continua sent molt car, (de 1200 yuanes te'l deixen per 800 yuanes, uns 80 euros). Aqui comença el duel amb la calculadora en mà per poder anar posant els preus. Li has de fer comedia, t'ha semblat carissim, aqui comença la baixa, continua sent car...et diu que li diguis un preu, li has de rebaixar un 90% gairebe, et dira que no, et proposara un altre preu, i aixi, infinitament, fins que o bé ho aconsegueixes per una trecera part del que t'havia dit inicialment, en aquest cas per uns 200 yuans o uns 20 euros. O també pot passar que quan sembla que ell ja no baixi més, i tu decideixes marxar, et torni a cridar. La evasiva l'has de fer ben a poc a poc, per donar-li temps perque et cridi.
Un cop pactat si veus que esta excessivament content probablement sigui perque encara n'ha tret un bon benefici.

Despres de tot el matí els nostres trofeus són, una pulsera pel Miquel, una flauta que encara no sona pero que el Miquel esta en ello, algun que altre regalet, i un gooong!!. Hem de dir que el gong va causar furor. Alla on anavem tothom el mirava, comentava, somreien, el volien tocar i ens preguntaven el preu. Ja ho sabeu, si voleu sortir a lligar per la Xina, porteu un gong!!

Beijing, Muralla Xina

Dissabte

Avui ens ve a buscar a l'hotel en Jack Muralla, un conductor de furgoneta que ens ha de dur fins a la Gran Muralla Xina. Farem un tram de muralla d'unes 3 hores caminant fins a Simatai on finalitza el recorregut i on ens vindra a recollir en Jack. Aquest tram té una mica de dificultat ja que hi han troços que estan bastant derruïts i pendents inclinades. Avui toca un dia de relax, d'exercici i difrutar del paisatge, res gaire perillós aparentment. La informació que no teniem es que a Xina es conduiex com a boigs, si ja vam al·lucinar en arribar a Beijing, per la manera de conduir dins la ciutat, encara no haviem vist res. Hem fet un ranquing de les coses més perillosos que hem vist, no com res excepcional sinó que són les tècniques de conducció més utilitzades en circulació per carretera.

RANKING 1-10

En autopista i carreteres amples (tres carrils per cada sentit):

10. No deixar passar a la gent, no deixar passar vol dir, els cotxes accelerant mentre una parella de vellets estaven parats al ben mig de la carretera, sense poder moure's perque venien cotxes per davant i per darrera seu. Això sí, els cotxes han de tenir l'amabilitat d'esquivar-los per tal de no tacar la carretera, i els vianants l'habilitat de mantenir-se inmobils per tal de facilitar el pas dels cotxes.
9. Avançar per la dreta a un cotxe que estava avançant per la dreta i per l'arcen, és a dir, doble carril en l'arcen.
8. Avançar per "l'arcen" tot i haver ciclistes, motos i persones en general ocupant aquest espai.

En una carretera de dos carrils, un per cada sentit.

7. Avançaments en curves sense visibilitat.
6. Avançaments en canvis de rasant.
5. Avançaments per esquerra o per la dreta d'un vehicle. Quan no hi ha espai suficient per avançar per l'esquerra, hi ha la possibilitat de fer un avançament per la dreta.
4. Avançament per l'esquerra i per la dreta alhora. Tres cotxes en paral·lel, pero nomes un ocupant el carril del sentit contrari, perque l'altre esta fent l'avançament per l'arcen.
3. Avançant de tres en tres, tres cotxes en fila, un darrera de l'altre ocupant el carril del sentit contrari. Amb cotxes que venien pel seu carril, resultat d'això és que el cotxe que anava pel seu carril, s'havia d'apartar a la cuneta per poder seguir circulant. Això era molt habitual, tret de quan hi havien bicicletes, persones o altres que dificultaven aquesta maniobra.
2. Un cotxe avançant a un altre cotxe que estava avançant, és a dir tres cotxes en linia en el mateix sentit, dos ocupant el carril del sentit contrari. La tècnica d'aquest avançament si ets el cotxe nº 2 que avança al cotxe que esta fent el primer avançament és la de fer sonar el claxon per informar de la teva posició.
1. 4 cotxes en paral·lel, dos cotxes avançant a l'hora un per cada sentit. En un carril una forgoneta avançant un camió, i en l'altre un camió avançant a un altre camió.

Pot donar-se el cas que és combinin varies de les opcions. La 1 combinada amb la 7 és una de les moltes que vam patir nosaltres, la 9 amb la 8...etc.

Com a apunt final, remarquem que durant el primer trajecte vam veure dos accidents, un camió empotrat contra una casa i un camió atravessat al mig de la carretera després d'haver derrapat per intentar (sense èxit) no xocar amb una furgoneta... "ESPELUSNANT"...

Per fi, i passat el mal trangol, vam arribar a la desitjada Muralla Xina, senzillament, espectacular.






Ens sembla que aquest és el punt més alt




Ara sí que és el punt més alt.



Això segur que sí que és el punt més alt...



Potser ve ara el tram més alt...



Finalment i després de 2,30 h hem arribat al final del recorregut, hem avançats a tothom que ens hem anat trobant pel camí, hem hagut de pagar tres cops, per entrar, per seguir i per poder arribar al final pel pont de fusta fins a l'altre banda.
Aixó sí, ara toca la recompensa.Tenim mitja hora fins que ens ve a recollir en Jack Muralla per empendre el camí de tornada...




Per cert que el tros de massa que es veu a la foto, és un tipus de pà xinés típic de Beijing i Shangai. És pà amb all (en aquests indrets els hi agrada molt l'all). Estava boníssim!!! i avui a Hong Kong n'hem aconseguit trobar-ne

Hem sobreviscut a Beijing!!!

Divendres

Arribem a l'aeroport, ens vénen taxistes que ens demanen un preu desorbitat per portar-nos a l'hotel (uns 40 euros). Després de decidir anar a voltar una mica trobem una parada "oficial" de taxi on abans de pujar al taxi ens donen un diptic informatiu per advertirnos dels taxis no homologats que circulen i estafen a la gent, sense llicència, sense taximetre i amb uns preus abusius. Preu final de la carrera despres de 20 minuts amb taxi, 8 euros.

Dinem a l'hotel i de quina manera, bufet lliure i els millors bisctecs que hem probat mai. El Miquel directe al cuiner que seleccionava i preparava els bistecs, salsa de bolets o amb pebre. Al cap de 5 minuts estavem extasiats per la textura d'aquest tros de carn. En el moment de posar-nos el primer bocí de carn a la boca...mmm....estava boníssim!!!!!.Resultat de tot plegat: Miquel:4 - Núria:3 (bistecs), i perquè no ens van deixar probar un tall de rodó que tenia una bona pinta...pero que no entrava en el bufet!!. En aquest costat del món les coses funcionen del revés, el bròquil te gust a carn i la carn sembla mantega...Qui ens havia de dir que hauriem d'anar a Xina per menjar el millor bistec!!

Tarda, passejada pels Hutongs, cases antigues tipiques xineses. Descobrim els primers carrers i que tot i semblar haver sobreviscut un bombardeig hi ha gent que encara hi viu. D'altres s'utilitzen com a comerços i oficis tradicionals.




Aquest tipus de bicicleta és molt utilitzada a Beijing, bicicleta amb un porta-equipatges al darrera o uns seients per portar persones.




Al vespre decidim anar a un restuarant que ens han recomanat per diversos cantons, ha de valdre la pena. Despres de 15 minuts d'intentar agafar un taxi, un altre "taxista" s'oferia per portar-nos, evidentment era un taxista sense taximetro (demanava 15 euros)...aixi que desconfiem i decidim anar amb metro. A la sortida del metro no hi ha manera d'orientar-nos i despres de preguntar a xinesos que no parlen angles, un taxista amb bicicleta ens diu que sap on és el restaurant. Aquest cop no desconfiem, despres de pactar 20 yuans (2 euros) el preu del trajecte, pujem en aquella atrotinada bicicleta. Comença a pedalajar i en un carrer ens creuem amb un cotxe de la policia. El nostre conductor comença a girar-se enrera per poder observar millor. Quan, de cop i volta, la policia para i dona la volta en direcció cap a nosaltres, ell comença a pedalejar mes rapid fujint de la poli. Ens fiquem per un carrer molt estret (per aqui no passa un cotxe devia pensar). En aquest moment ens deixa de semblar divertit, ens hem posat per un carrer bastant solitari, ple de forats a terra i gairebé sense asfaltar, el pitjor encara havia d'arribar. Per fi arribem al final del carrer, quan just creuem nosaltres, el cotxe de policia para davant, han fet tard, nosaltres ja hem sortit, el cotxe maniobra, el taxista pedaleja i fa canvis de direccions, ens fiquem en un carrer encara pitjor. La Núria acollonida, el Miquel mantenint la calma, intenta tranquilitzar a la Núria. 15 minuts per una zona gairebe desurbanitzada, amb carrers de terra sense apenes il·luminar, més forats, i gossos abandonats, i poca gent pel carrer. Sembla que hem perdut a la policia de vista, pero també el restaurant, el conductor sembla desorientat i nosaltres encara més. Per fi sembla que el taxista ha desidit tornar a la busqueda del nostre restaurant, tomba per carrers, i pregunta a altres que passaven, al final al fons d'un d'aquests carrers impensablement sembla que hi ha el nostre restaurant!!

Al baixar, li donem els 20 yuans, el taxista ens diu que 20 per persona, finalment despres de discutir una mica li donem els 40 yuans (4 euros). Nomes voliem anar a sopar.

Aquest lloc amb diversos galardons, ple de turistes i gent occidental, és molt reconegut pel seu pato pekinés, esta bo, pero no se si valia tant la pena.




Exterior del restaurant...semblava haver passat una guerra.




Demà no us perdeu la crònica del dissabte que inclou:
- Carreres il.legals per l'autopista
- Rècords de circulació en paral·lel per dos carrils
- Camions suïcides
- I algo d'una paret molt llarga que vam trobar-nos perduda per la muntanya

Dragonboat Racing

Ja esta confirmat, el Miquel i la Núria formen part de "Herbert Smith Team". Participarem a la carrera de bots "Dragonboat Racing" que és fa el 19 de juny, aquí Festa Nacional, a Stanley. Stanley és el poble del sud de Hong Kong que apareixia en un post anterior. Hem d'agraïr l'ajuda de la May, la professora d'anglès de la Núria, que ens ha donat el contacte de l'equip del seu germà Tim que treballa a Herbert Smith i en el que hi faltaven dos components.

Segons ens han explicat, es forma una filera de barques en tot el llarg del recorregut de la carrera, les canoes es col·loquen al mig i...comença la carrera!!! Segons sembla hi ha molta expectació, la gent és trasllada a Stanley perque aquí es cel·lebren les curses més serioses. Ja os ho explicarem de primera mà.

En nostre Timing comença el 6 de Maig, a partir d'aquí i fins el dia de la cursa, tots els diumenges, a Stanley, tindrem el nostre dia d'entrenament. Ens han donat una serie de recomenacións, entre d'altres la d'anar al gimnas un parell de dies per setmana, nosaltres anem ben encaminats, ja que són tres enlloc de dos.






Si voleu saber més, aquí teniu la web oficial de la Dragonboat Racing d'on s'han obtingut les imatges penjades al blog.
http://www.dragonboat.org.hk