Arribem a l'aeroport, ens vénen taxistes que ens demanen un preu desorbitat per portar-nos a l'hotel (uns 40 euros). Després de decidir anar a voltar una mica trobem una parada "oficial" de taxi on abans de pujar al taxi ens donen un diptic informatiu per advertirnos dels taxis no homologats que circulen i estafen a la gent, sense llicència, sense taximetre i amb uns preus abusius. Preu final de la carrera despres de 20 minuts amb taxi, 8 euros.
Dinem a l'hotel i de quina manera, bufet lliure i els millors bisctecs que hem probat mai. El Miquel directe al cuiner que seleccionava i preparava els bistecs, salsa de bolets o amb pebre. Al cap de 5 minuts estavem extasiats per la textura d'aquest tros de carn. En el moment de posar-nos el primer bocí de carn a la boca...mmm....estava boníssim!!!!!.Resultat de tot plegat: Miquel:4 - Núria:3 (bistecs), i perquè no ens van deixar probar un tall de rodó que tenia una bona pinta...pero que no entrava en el bufet!!. En aquest costat del món les coses funcionen del revés, el bròquil te gust a carn i la carn sembla mantega...Qui ens havia de dir que hauriem d'anar a Xina per menjar el millor bistec!!
Tarda, passejada pels Hutongs, cases antigues tipiques xineses. Descobrim els primers carrers i que tot i semblar haver sobreviscut un bombardeig hi ha gent que encara hi viu. D'altres s'utilitzen com a comerços i oficis tradicionals.
Aquest tipus de bicicleta és molt utilitzada a Beijing, bicicleta amb un porta-equipatges al darrera o uns seients per portar persones.
Al vespre decidim anar a un restuarant que ens han recomanat per diversos cantons, ha de valdre la pena. Despres de 15 minuts d'intentar agafar un taxi, un altre "taxista" s'oferia per portar-nos, evidentment era un taxista sense taximetro (demanava 15 euros)...aixi que desconfiem i decidim anar amb metro. A la sortida del metro no hi ha manera d'orientar-nos i despres de preguntar a xinesos que no parlen angles, un taxista amb bicicleta ens diu que sap on és el restaurant. Aquest cop no desconfiem, despres de pactar 20 yuans (2 euros) el preu del trajecte, pujem en aquella atrotinada bicicleta. Comença a pedalajar i en un carrer ens creuem amb un cotxe de la policia. El nostre conductor comença a girar-se enrera per poder observar millor. Quan, de cop i volta, la policia para i dona la volta en direcció cap a nosaltres, ell comença a pedalejar mes rapid fujint de la poli. Ens fiquem per un carrer molt estret (per aqui no passa un cotxe devia pensar). En aquest moment ens deixa de semblar divertit, ens hem posat per un carrer bastant solitari, ple de forats a terra i gairebé sense asfaltar, el pitjor encara havia d'arribar. Per fi arribem al final del carrer, quan just creuem nosaltres, el cotxe de policia para davant, han fet tard, nosaltres ja hem sortit, el cotxe maniobra, el taxista pedaleja i fa canvis de direccions, ens fiquem en un carrer encara pitjor. La Núria acollonida, el Miquel mantenint la calma, intenta tranquilitzar a la Núria. 15 minuts per una zona gairebe desurbanitzada, amb carrers de terra sense apenes il·luminar, més forats, i gossos abandonats, i poca gent pel carrer. Sembla que hem perdut a la policia de vista, pero també el restaurant, el conductor sembla desorientat i nosaltres encara més. Per fi sembla que el taxista ha desidit tornar a la busqueda del nostre restaurant, tomba per carrers, i pregunta a altres que passaven, al final al fons d'un d'aquests carrers impensablement sembla que hi ha el nostre restaurant!!
Al baixar, li donem els 20 yuans, el taxista ens diu que 20 per persona, finalment despres de discutir una mica li donem els 40 yuans (4 euros). Nomes voliem anar a sopar.
Aquest lloc amb diversos galardons, ple de turistes i gent occidental, és molt reconegut pel seu pato pekinés, esta bo, pero no se si valia tant la pena.
Exterior del restaurant...semblava haver passat una guerra.
Demà no us perdeu la crònica del dissabte que inclou:
- Carreres il.legals per l'autopista
- Rècords de circulació en paral·lel per dos carrils
- Camions suïcides
- I algo d'una paret molt llarga que vam trobar-nos perduda per la muntanya
2 comments:
Buenas aventurers!!!!
Ja vec que no heu parat... de tenir sensacions fortes, i això que només era el primer dia!! A veure que ens depara la resta del viatge, de moment promet.
Molts petons!!!
si si... ser perseguits per la poli a Xina, a sobre d'un trasto, per carrers que feien por i pensant que si no ens atrapava la poli, acabariem a terra... jo creia que ja res podia ser pitjor, vaig pensar massa!!
Petonets i moltes gracies als involucrats amb la croada del vi. (Joan, Araceli i Cris).
Post a Comment