Thursday, May 24, 2007

Bun Festival

Avui és un dia de festa a Hong Kong (estem veient que aquí cada mes hi ha una bona excusa per fer una festa nacional, de totes formes en mitja treballen bastant més que a Barcelona). Avui l'excusa era el desè aniversari del Buda de Lantau i el Bun Festival. Bun vol dir "panecillo", o sigui que avui és la festa dels "panecillos".

Hem anat a la illa de Cheung Chau (o algo així) amb el T.C.(el novio de la Man), la Man, el Luis i la Xiaoting per veure les desfilades locals. Hi havia moltissima gent que volia veure les desfilades de nens bestits de manera tradicional, i les danses del Drac.




Tipica botiga en la que venen peix assecat.


Aquest home venia uns dolços fets a base de pasta d'arrós. Era al·lucinant veure com sense fer res, nomes tirant els polvos blancs, de tires gruixudes anava aconseguint, gairebé per art de màgia, fils, tant fins que semblaven cabells. Aquests dolços reben el nom de Barba del Drac Blanc.


Hi havien diferents grups, els quals s'encarregaven d'animar els carrers de la illa. Aquest bailet feia una mena d'escenificació de ball i de moviments semblant a Bola de Drac.


Aqui teniu una demostració de la Dansa del Drac







Aquest era l'ambient de la festa. Jo diria que és el millor mestissatge entre Catalunya i la Xina. A veure que en penseu.








Foto del grup.



Aqui els protagonistes del dia. Els panecillos que agafen a les carreres. Són unes boles esponjoses que a dins porten carn.


Al vespre, a mitja nit té lloc una mena de carrera, que consisteix en enfilarse a una muntanya de panecillos, i aconseguir agafar els de major puntuació, i el màxim número possible. Els de la part superior valen 9 punts, els del centre 2 i els de baix 1 punt. Al acabar reconten els punts i guanya l'equip que hagi aconseguit sumar-ne més.


Aqui teniu la retransmissió de la jugada. Això és el que veiem tots els Hongkonians ahir a la nit a les 12 per la televió pública.








Tot això va tenir lloc en un dels dies més calorosos que hem viscut aquí. Uns 31º, un sol espantós, i una humitat del 80%. Ahir vam entendre la necessitat del paraigües. Quiet, a la sombra, t'havies d'aixugar les gotes de suor. I ja ens van avisar que això és tant sols el principi. Durant l'estiu és pitjor.

3 comments:

joan said...

Huolas!!!
Si que ha arribat lluny la falera pels castellers!!! Es que som super internacionals!!! jeje
Em flipat tots plegats amb la torre humana de 3 pisos, el ball del drac i l'escalada pels panecillos!!
Petonets de tota la familia!!!

Anonymous said...

Que interessant: dracs i torres humanes...Només falta el foc!.
No entenc si aquesta mena de Torre Agbar te alguna cosa a veure amb els panecillos.
Em sembla molt bona idea, la de posar videos. Bién!!
Petons,

Mama araceli

Núria & Miquel said...

Ja els hi direm que l'any que ve portin castellers de veritat que els hi facin un pilar de vuit que es cagaran..

I lo de la torre agbar, lo que té és que està recoberta de panecillos i l'han d'escalar per agafar-ne tants com puguin!