Aquí fins i tot les cases més humils tenen aire acondicionat. Passat el dia del Bun Festival ara ja entenem el perque. Has de dur un jersei o qualsevol altra peça de roba que en un moment donat et pugui cobrir les espatlles. Aquí veure el per que.
Al sortir dels locals si portes ulleres com és el nostre cas, se't queden completament entelades al sortir al carrer.
Com a curiositat... Si ets un repartidor d'aliments i quan arribes al lloc de deixar la comanda, aquest esta tancat que faries: A. Trucar al propietari de la botiga o restaurant i esperar a que anes a recollir-la. B. Continuar la teva ruta i tornar més tard. C. Deixar la comanda al carrer. D. Apuntar-te l'horari de la botiga o restaurant i a partir de llavors passar en horari d'obertura al públic.
No és ni el primer ni l'ùltim cop que ho hem vist. Tot i que aquest cop van tenir el detall de deixar la comanda a un racó i no al mig de la vorera.
Ahir va ser el 18è Aniversari de la matança que hi va haver el 1989 a la plaça de Tiananmen, Beijing.
El 4 de juny va tenir lloc la matança d'innocents estudiants i defensors civils, a la plaça de Tiananmen, per soldats professionals de l'exercit comunista (Exèrcit per la Lliberació del Poble). Carregats amb armes, tancs i gasos lacrimògens, van carregar contra els manifestants, passant els tancs per damunt dels estudiants que dormien amb tendes de campanya a la plaça. Posteriorment els ruixaren amb gasolina i els van encendre. "Cuando regresamos a la Universidad de Pekín supimos que a las 10 p.m. del 3 de junio, el primer ministro comunista, Li Peng, había dado tres órdenes: 1) las fuerzas armadas abrirían fuego en la parte superior de la plaza rápidamente; 2) las tropas deberían limpiar la plaza al alba, y 3) deberían detener a los lideres estudiantiles y matarlos sin dilación." explica Chai Ling líder del moviment estudiantil Pro-democracia a Pekin.
No només l'atac en sí hauria de ser condemnat per tots els governs sinó també la censura i la manipulació de la informació que envolta aquest tipus d'esdeveniments. A la Xina es va intentar soterrar la massacre de tal manera que hem conegut gent xinesa que fins que no han sortit de la Xina no han tingut accés a la informació sobre el què realment va passar a Tiananmen. D'aquesta manera, mentre al propi país no se sabia massa bé que passava, a la BBC News estaven emetent aquest reportatge:
El govern de la Xina censura i manipula, encara avui en dia, als seus ciutadans, ja que com es pot llegir a l'article del País la única menció de l'aniversari de la massacre de Tiananmen que es va fer el Youth Daily, el diari oficial del partit comunista, va ser la d'elogiar a la "heroica policia" que va mantenir l'ordre a la plaça. Tenim constància que avui en dia existeix censura a la Xina que es fa extensible a pàgines d'internet com la wikipedia (ara ja oberta, però censurada durant un període) , blogs i el semanari Bing Diang del diari Youth Daily.
Ahir, al Victoria Park, a Hong Kong (davant de casa nostra), es van celebrar diversos actes per a commemorar les víctimes d'aquella matança, i no només per a recordar sinó per exigir que el govern admeti que va ser un terrible error i que fagi oficial el balanç de morts, i un llistat amb noms i cognoms de les victimes. La xifra de morts oscil·la entre 400 i 2.000 depenent de les fonts.
Escrivint aquestes línies i cercant informació per internet tenia la sensació que eren paraules familiars, però en menys mesura. Censura, repressió contra la llibertat d'expressió, ocultament dels fets i de la informació que d'aquests se'n tenien, ignorància dins el propi país i informació a l'extranger...crec que per vosaltres també seràn paraules familiars.
Aquest dissabte, dia de platja. Queda pendent penjar fotos de les platges d'aquí que el que predominen són els grans contrastos. D'això ja en parlarem en un altre post.
Al vespre quedem amb el Luis, per anar a sopar pels carrers de Tai Hang (el nostre barri). Acabem en un minirestaurant de tapas Japoneses (Tot el restaurants es el que podeu veure a la foto. De fet es pot veure fins i tot el cuiner. La veritat es que tot estava bonissim! Ens va costar uns 7 euros per persona.
Feina vam tenir per entendre'ns amb la noia del restaurant, i es que devem ser els únics que preferim fora, sense aire acondicionat i sense tv.
Repetició de la jugada
Les poques persones que hi havien al restaurant tots!! estaven mirant la tele panoràmica que hi havia penjada a la paret, tots excepte una. Ara es quan os preguntareu que devia estar fent una unica persona sense mirar la tv...jugant amb la consola!! estava clar.
Típic sopar romàntic.
Aqui teniu l'entorn a les 23 h.
Si no saps que fer a aquesta hora sempre podeu anar a comprar fruita!!
Despres d'observar els restaurants d'aquí tenim una serie de preguntes:
Com pot ser que... tenint en compte que Hong Kong es una de les ciutats on el lloguer és més car... 1. En un restaurant que té 10 m2, que hi caben com a molt unes 14 persones (si es estiu i hi ha terrassa que sinó és reduieix a 8), i que et costa uns 7 euros per cap, puguin treballar 5 persones. D'on surten els sous??
2. En un altre restaurant de les mateixes caracteristiques, pero en el poble on viu el Luis. Has de sumar que després veus que la propietaria coduieix un jaguar...mmm...
3. En un restaurant de 15-20 m2, amb servei a domicili, aixó sí hi treballen 11 persones.
A veure si vosatres teniu alguna hipotesis més...la nostra és que tot són tapaderes!!!
El metro a Hong Kong, o el que és el mateix el MTR, creua de l'illa de Hong Kong a Kowloon per sota el mar. Cada cop que creues d'un costat a l'altre el metro et costa uns 50 centims més car. Això és degut a que el tunel té filtracions d'aigua i necessiten evacuar aquesta aigua constantment i el procediment és car. Les linies de metro es diferencien pel color, igual que a Barcelona, pero amb la particularitat que les estacions també estan diferenciades pel color. D'aquesta manera, saps que per exemple Central és de color vermell i si el metro esta ple i no veus el nom de l'estació la pots identificar pel color. Has de tenir augudesa visual perque per exemple Tin Hau (que és la nostra parada) és de color taronjos-vermell.
Aquí el metro es paga amb la "Octopus card". Una targeta que serveix per pagar tot el transport públic, algunes botigues com ara els supermercats, i altres serveis d'ús públic com les piscines municipals, entre d'altres. És una targeta que es recarrega i dóna agilitat a les taquilles del MTR ja que la pots portar a dins del bolso, de la cartera i nomes apropant-la a les taquilles ja et detecta i et marca. A l'entrar només memoritza l'estació per la qual has accedit al metro, al sortir es quan pagues el valor del trajecte que has fet (ja que el preu varia).
A continuació un video com a mínim divertit del MTR amb una versió d'una cançó popularment coneguda per a tothom i 12 curiositats del MTR.
Curiositats a observar del video: 1. A les andanes hi ha una vidrera de protecció i, per tant, no pots caure (ni tirar-te) a la via. 2. Les linies i fletxes que hi ha dibuixades a terra just davant de les entrades dels vagons. Dues per cada costat per fer cua per entrar i una central per a deixar sortir. (Aquesta última no se'n fa gaire cas...això és el mateix a tot arreu.) 3. Els colors de les estacions. 4. A terra veureu una banda de color gris fosc, que si la poguessiu observar bé, veurieu que té relleu. Això són senyals pels invidents, per poder anar reseguint-les amb el bastó. Tot el metro esta molt ben preparat en aquest sentit. 5. Al mig de la cançó, quan diu Tin Hau (es la nostra estació), seguit diu el nostre carrer Tung Lo Wan, és el nom en cantonés de Causeway Bay (que és l'estació següent de la nostra). 6. El sorroll caracteristic quan viatges en metro, és de les senyals acústiques. Al arribar a cada estació t'informa de l'estació a la que arribes i que tinguis cuidado quan es tanquin les portes. Ho diu en mandarín, després en cantonés i per últim en anglès.
Altres coses a saber del MTR. 7. La majoria de transbordaments és fan només creuant d'un costat a l'altre de l'andana. 8. El MTR va molt soterrat, et passes llargues estones per baixar fins a l'andana. Moltes vegades les andanes de cada sentit estan a diferents altures, de manera que has de baixar un pis més o menys, segons la direcció a la que vas. Per aquest motiu no pots anar amb presses, més d'una vegada, quan veus que el tren arriba començes a correr i despres et dones compte que encara havies de baixar un pies més. :( 9. Aquí la gent no corre mai per agafar el metro, al cap de 20 segons en tens un altre. 10. Hi han estacions submarins (que els hi diem nosaltres) que van repetint una senyal acústica, semblant a la que fa un submarí, que encara no hem aconseguit esbrinar per a que serveixen. Seguirem investigant... 11. A l'interior del vagó, en els dibuixos de la linia de metro, t'indica a quina estació fer el transbordament per anar cap a una altre direcció, per tal t'optimitzar el temps del teu viatge. Segons la direcció de l'altre linia que vols agafar, és millor que facis el transbordament en una estació o en una altre. 12. En el MTR, la gent aprofita el temps de diverses maneres. Aquí es te la concepció que el temps són diners. (Aquí tot costa molt car, si no tens diners, no pots viure). És per aquest motiu que la gent no perd temps a casa seva per exemple, maquillant-se, no vull dir retocant-se, vull dir maquillar-se: apliquem un corrector, ara un maquillatge base, ara una mica de colorete, m'arrinxolo les pestanyes amb l'aparatet pertinent, m'hi poso rimmel, em perfilo els ulls i els llavis...altres aprofiten per parlar per telefon o bé per jugar amb consoles portàtils.
A Hong Kong, com a la majoria de països tret d'Espanya, no hi ha sanitat pública. De totes maneres a moltes empreses, juntament amb el contracte i el salari, et dónen una assegurança mèdica.
Despres d'haver d'anar al dentista per motius de força major...hem esbrinat com funciona el tema medicines a Hong Kong. Podria ser una molt bona solució per al malbaratament de medicines a Espanya i contra l'automedicació. Aquí no pots comprar medicines amb receptes a les farmacies. Únicament pots adquirir tot allò que va sense recepta. Si necessites qualsevol altra cosa, has d'anar al teu metge. Un cop visitat i fet el diagnòstic, allà mateix et donen unes bossetes, amb el teu nom, i les indicacions de com ho has de pendre. Et dónen ni més ni menys que el número de pastilles que necessites. Estàn contadissimes!! Aixi que un cop fet el tractament no te'n queda ni una.
Vénen sense prospectes, cosa que també impedeix que sàpigues per quines altres infeccions o malalties et poden servir.
