Dragonboat Racing

Ja esta confirmat, el Miquel i la Núria formen part de "Herbert Smith Team". Participarem a la carrera de bots "Dragonboat Racing" que és fa el 19 de juny, aquí Festa Nacional, a Stanley. Stanley és el poble del sud de Hong Kong que apareixia en un post anterior. Hem d'agraïr l'ajuda de la May, la professora d'anglès de la Núria, que ens ha donat el contacte de l'equip del seu germà Tim que treballa a Herbert Smith i en el que hi faltaven dos components.

Segons ens han explicat, es forma una filera de barques en tot el llarg del recorregut de la carrera, les canoes es col·loquen al mig i...comença la carrera!!! Segons sembla hi ha molta expectació, la gent és trasllada a Stanley perque aquí es cel·lebren les curses més serioses. Ja os ho explicarem de primera mà.

En nostre Timing comença el 6 de Maig, a partir d'aquí i fins el dia de la cursa, tots els diumenges, a Stanley, tindrem el nostre dia d'entrenament. Ens han donat una serie de recomenacións, entre d'altres la d'anar al gimnas un parell de dies per setmana, nosaltres anem ben encaminats, ja que són tres enlloc de dos.






Si voleu saber més, aquí teniu la web oficial de la Dragonboat Racing d'on s'han obtingut les imatges penjades al blog.
http://www.dragonboat.org.hk

Estatua de Buda assegut, de bronze i a l'exterior mes gran del mon!!

Diumenge al matí, avui excursió sense el Luís (ha marxat de congrés, que no fagi pena que esta a Hawai amb el Dani). Ens dirigim a la illa de Lantau. Lantau significa cap trencat pero els chinesos li diuen Tai Yue Shan, la illa de la gran muntanya. Ens l'han recomenat per varis motius, entre ells les seves platges, i el Tian Tan Buddha. Agafem un teleferic que ens porta al punt més alt de la muntanya de Lantau on esta assegut el Buda.







El Tian Tan Buddha no és un Buda qualsevol, és l'estatua de Buda assegut, de bronze, i a l'exterior més gran del món. Fa 34 m d'altura amb la base. Segons diuen els dies clars es pot divisar Macao, nosaltres amb molta sort tan sols vam aconseguir veure el Buda, hi havia molta boira.





Al fons a la dreta podeu veure Macao.



Tot i que sembla que haguem estat més a prop de les tenebres que del cel, al final del dia, aquesta atmosfera d'espiritualitat ens fa replantejar tota una serie de coses,...per que en totes les guies de Hong Kong et parlen dels dies clars quan aqui només hi han dies, que amb sort, intueixes que per damunt la capa de nuvols, boira i contaminació hi ha alguna cosa més. No devem estar prou il·luminats.

Ens hem comprat una caixa!!

L'altre dia el Juan Chia (un amic Xines) em va ensenyar un carrer del Soho de Hong Kong que esta ple de botigues d'antiguitats i coses varies. Aixi que vaig decidir tornar, aquest cop amb el Miquel.

Aquest és un carrer amb molt d'encant, amb paradetes que venen tot tipus de coses, cartells antics, pinzells, estatutes, i un apartat especial a la Revolució Xinesa, el llibre d'en Mao en tots els idiomes possibles (excepte l'espanyol), rellotges on el braç d'en Mao indica els segons (com el del Xavi). Nosaltres vam adquirir una fàntastica caixa...si si...una caixa...vam regatejar uns 3 euros, despres d'útilitzar la vella tècnica de no portem més...cosa que en aquest cas era certa....



Aqui en Pan Lee Mao en un dels carrers de Soho, fixeu-vos en els arbres del darrera i les arrels com pengen!!


Aquest tipus de caixa ens han explicat que antigament les utilitzaven per a recolzar-hi el cap quan dormien (això explica la forma curvada de la tapa). Nosaltres ara en tenim una, aixi que ja sabeu, si algú es passa per aquí tindà a casa nostra una estora a terra i una caixa pel cap!! (Per cert Cris que sembla de fusta pero es de cuir,pero sembla de fusta, eh?pero es de cuir...).


Per acabar bé la tarda vam anar a menjar uns pastissets d'ou (Tart egg) en el lloc que segons en Chris Patten, l'últim governador anglès de Hong Kong, fan els millors pastissets d'ou. Hem de dir que estan boníssims!!!

Stanley

Hem anat a passar el dia al sud de la illa de Hong Kong, a Stanley. Aquest és un poble molt típic que té platja (no gaire gran) i en els seus carrers hi ha "mercadillo", és molt popular el mercadillo d'Stanley. Un dels encants, el trajecte. Hem agafat un autobús de dos plantes conduït per un "loco de la carretera", pujant per la carretera estreta de curves que recorre la muntanya de la illa, a un costat penyasegat, a l'altre, més autobusos de dos pisos conduïnt com a bojos. Al tornar decidim agafar un miniautobús d'aquells de l'infern...hem sortit del foc per caure a les brases!!



Aquí hi han petites capelles a tot arreu, amb encens, i estatutes de la deessa Tin Hau ( deessa del cel ), casualment és la més venerada de la illa i el nom de la nostra parada del metro.



Aquí una foto de la millor vista del dia!! ; )

Lamma Island

Aprofitant els dies de festa (aquí també fan la Setmana Santa), hem anat a visitar la illa de Lamma amb el Luis. Lamma és una illa, a una mitja hora amb ferry desde Hong Kong, de paisatges selvatics, amb platges i peixeres amb marisc.


Això és una vista de l'entrada del poble de Yung Shue Wan, amb les cabanes dels pescadors.


Als restaurants de l'illa, pots triar el que et menjaràs directament de les peixeres!! Nosaltres ens vam conformar amb un menú més estàndard.


Els crancs els tenen així, amb les pinces ben lligades.


Aquí teniu Goldenhair, mirant-me, al restaurant on hem dinat.


I aquí hi ha Pan Lee Mao, fent el pena davant un cartell que avisa que no et banyis a prop de la xarxa pels taurons.


Això és una vista des de la platja de Hung Shing Yeh. Hi ha una central energètica que dóna un contrast bastant poc habitual en una platja. També es pot veure la xarxa dels taurons.


Hem fet una travessa d'una hora des de Yung Shue Wan fins a Sok Kwu Wan (Wan vol dir Badia) i això és una foto del poble.


Una altra foto de Sok Kwu Wan.


Homenatge a l'avia Mercè. En una cafeteria molt maca hem vist una màquina de cosir.

Parada ambulant!

Això si que és una paradeta ambulant, plega el para-sol, casco al cap i apa!! a corre!!!



Per cert, que aquest home no va ser gens simpàtic, jo vaig tenir sort pero el Luis no va poder fer-li la foto. Va abaixar el para-sol i no hi va haver manera!!

The Peak!

Dissabte al matí i un sol espatarrant, esmorzem fort, una dutxa i cap al Peak en companyia del Luis. Per pujar un cremallera atrotinat, de l'any 1888, que segons m'explica el Miquel per consolar-me no ha tingut mai un accident (espero que tot i no haver tingut accidents hagi estat reparat!!) comença el trajecte, una pujada segons el Miquel d'uns 45º de desnivell (a mi em sembla de 70º). El trajecte tot molt bé, llàstima que no hagi pogut gaudir de les fabuloses vistes que devien haver des dels 45º d'inclinació!!. Un cop a d'alt un centre comercial i un mirador.







Els telescopis que hi havia funcionaven amb la Octupus, la mateia targeta amb la què pagues el metro, alguns supers i altres comerços (el rectangle de color groc que surt a la panxa del 4rt de la foto)