Tocant l'equador. Part I

Aquesta setmana hem estat de vacances. No ens vam poder resistir al destí paradisíac, i vam optar per l'illa de Bintan (semblant a Bali, pero menys coneguda i menys concorreguda). Per arribar a l'illa ho fas des de Singapur amb ferry, així que a la tornada vam decidir fer una parada a la ciutat.

El primer dia vam arribar al migdia, el primer que vam fer va ser degustar el menjar de l'illa a peu de platja. Estàvem en un hotel amb platja privada, al costat de la piscina i el restaurant de la platja, tenies la possibilitat de refrescar-te en una aigua tranparent.

Aqui teniu el restaurant a sobre la sorra de la platja. Crec que era un dels nostres llocs preferits.







Mentre dinàvem ens va venir a donar la benvinguda la mascota de l'hotel




Aqui teniu una comparació d'escala...el llangardaix de la dreta de la foto es mantenia a una distància prodencial, pero si s'hi apropava el llangardaix de l'esquerra li donava un cop de fuet amb la cua.




Aquí planificant les activitats marines per al dia següent



Aquest és un dels molts sopars romàntics que es poden fer a l'hotel. Encenen la foguera i tens una persona que et prepara el sopar. Tot això per "tant sols" 140 euros per persona...no res no?? : O



Palmeres, sorra blanca, aigua transparent i una temperatura ambient de 33º. Això és el més pròxim al paraís!!




Aquí l'hotel des de la lanxa mentre ens dirigíem cap a la zona d'snorkeling.



El segon dia vam aixecarnos molt dhora, havíem reservat una hora de snorkeling (bucejar amb tub i aletes), per una zona propera a la platja on hi havia una gran quantitat de coral. Vam fer un primer intent tot i que van decidir anul·lar-ho per culpa del temps. Aixi que a la tarda hi vam tornar. Ha estat una de les millors experiències que hem tingut. Vam veure una inmensa quantitat de peixos (tipo el peix paiaso o "Nemo" entre molts d'altres). Estrelles de mar, cargols...etc. A destacar el nostre peixet de color groc. He d'explicar que quan ja duiem una estona a l'aigua, la Núria es va adonar que tenia un peixet groc molt petit tota l'estona al costat del cos, el Miquel intentava apartar-lo, però no hi havia manera...ara per la cama, ara cap a la panxa, ara entre mig de les cames, ara per l'esquena, ara pel culet...tota l'estona al voltant del cos, al cap d'una estona vam decidir fer com si no hi fos, i el més curiós és que continuava al nostra costat, quan la Núria mirava i de cop i volta no el veia, el buscava i el veia nedant molt molt rapid cap al Miquel, i el nostre peixet de color groc ja tornava a estar al voltant del cos del Miquel. Aixi durant una hora. Alguns cops quan anaves nedant, se't posava al davant i el veies entremig dels teus ulls, enganxat a les teves ulleres. És una de les coses que més gràcia ens va fer, no es va separar ni un moment de nosaltres, i sembla mentida com semblava que hi hagués algún vincle afectiu entre el peix i nosaltres. Al final, vam anar cap a la barca i quan la Núria ja estava a d'alt i el Miquel estava pujat a l'escala amb les cames encara a dins de l'aigua, el peixet encara rondava al seu costat. Ens van explicar que ho fan per a protegir-se dels peixos més grans. Al costat de la barca n'estava ple de peixos més grossos, aixi que em sembla que al final el vam portar a les brases.



Un altra cosa que ens va encantar va ser veure una sèpia enorme, "vivita y coleando", la veritat es que feia por!! una passada, era una sèpia d'uns dos pams de llarg!!!

Vam decidir probar el marisc de la zona, per poder parlar amb coneixement si val la pena o no probar-lo!! Un dels sopars que més hem disfrutat. El cranc anava acompanyat d'una salsa típica d'Indonesia, bonississsissima!!