Aquest dissabte, dia de platja. Queda pendent penjar fotos de les platges d'aquí que el que predominen són els grans contrastos. D'això ja en parlarem en un altre post.
Al vespre quedem amb el Luis, per anar a sopar pels carrers de Tai Hang (el nostre barri). Acabem en un minirestaurant de tapas Japoneses (Tot el restaurants es el que podeu veure a la foto. De fet es pot veure fins i tot el cuiner. La veritat es que tot estava bonissim! Ens va costar uns 7 euros per persona.
Feina vam tenir per entendre'ns amb la noia del restaurant, i es que devem ser els únics que preferim fora, sense aire acondicionat i sense tv.
Repetició de la jugada
Les poques persones que hi havien al restaurant tots!! estaven mirant la tele panoràmica que hi havia penjada a la paret, tots excepte una. Ara es quan os preguntareu que devia estar fent una unica persona sense mirar la tv...jugant amb la consola!! estava clar.
Típic sopar romàntic.
Aqui teniu l'entorn a les 23 h.
Si no saps que fer a aquesta hora sempre podeu anar a comprar fruita!!
Despres d'observar els restaurants d'aquí tenim una serie de preguntes:
Com pot ser que... tenint en compte que Hong Kong es una de les ciutats on el lloguer és més car... 1. En un restaurant que té 10 m2, que hi caben com a molt unes 14 persones (si es estiu i hi ha terrassa que sinó és reduieix a 8), i que et costa uns 7 euros per cap, puguin treballar 5 persones. D'on surten els sous??
2. En un altre restaurant de les mateixes caracteristiques, pero en el poble on viu el Luis. Has de sumar que després veus que la propietaria coduieix un jaguar...mmm...
3. En un restaurant de 15-20 m2, amb servei a domicili, aixó sí hi treballen 11 persones.
A veure si vosatres teniu alguna hipotesis més...la nostra és que tot són tapaderes!!!
El metro a Hong Kong, o el que és el mateix el MTR, creua de l'illa de Hong Kong a Kowloon per sota el mar. Cada cop que creues d'un costat a l'altre el metro et costa uns 50 centims més car. Això és degut a que el tunel té filtracions d'aigua i necessiten evacuar aquesta aigua constantment i el procediment és car. Les linies de metro es diferencien pel color, igual que a Barcelona, pero amb la particularitat que les estacions també estan diferenciades pel color. D'aquesta manera, saps que per exemple Central és de color vermell i si el metro esta ple i no veus el nom de l'estació la pots identificar pel color. Has de tenir augudesa visual perque per exemple Tin Hau (que és la nostra parada) és de color taronjos-vermell.
Aquí el metro es paga amb la "Octopus card". Una targeta que serveix per pagar tot el transport públic, algunes botigues com ara els supermercats, i altres serveis d'ús públic com les piscines municipals, entre d'altres. És una targeta que es recarrega i dóna agilitat a les taquilles del MTR ja que la pots portar a dins del bolso, de la cartera i nomes apropant-la a les taquilles ja et detecta i et marca. A l'entrar només memoritza l'estació per la qual has accedit al metro, al sortir es quan pagues el valor del trajecte que has fet (ja que el preu varia).
A continuació un video com a mínim divertit del MTR amb una versió d'una cançó popularment coneguda per a tothom i 12 curiositats del MTR.
Curiositats a observar del video: 1. A les andanes hi ha una vidrera de protecció i, per tant, no pots caure (ni tirar-te) a la via. 2. Les linies i fletxes que hi ha dibuixades a terra just davant de les entrades dels vagons. Dues per cada costat per fer cua per entrar i una central per a deixar sortir. (Aquesta última no se'n fa gaire cas...això és el mateix a tot arreu.) 3. Els colors de les estacions. 4. A terra veureu una banda de color gris fosc, que si la poguessiu observar bé, veurieu que té relleu. Això són senyals pels invidents, per poder anar reseguint-les amb el bastó. Tot el metro esta molt ben preparat en aquest sentit. 5. Al mig de la cançó, quan diu Tin Hau (es la nostra estació), seguit diu el nostre carrer Tung Lo Wan, és el nom en cantonés de Causeway Bay (que és l'estació següent de la nostra). 6. El sorroll caracteristic quan viatges en metro, és de les senyals acústiques. Al arribar a cada estació t'informa de l'estació a la que arribes i que tinguis cuidado quan es tanquin les portes. Ho diu en mandarín, després en cantonés i per últim en anglès.
Altres coses a saber del MTR. 7. La majoria de transbordaments és fan només creuant d'un costat a l'altre de l'andana. 8. El MTR va molt soterrat, et passes llargues estones per baixar fins a l'andana. Moltes vegades les andanes de cada sentit estan a diferents altures, de manera que has de baixar un pis més o menys, segons la direcció a la que vas. Per aquest motiu no pots anar amb presses, més d'una vegada, quan veus que el tren arriba començes a correr i despres et dones compte que encara havies de baixar un pies més. :( 9. Aquí la gent no corre mai per agafar el metro, al cap de 20 segons en tens un altre. 10. Hi han estacions submarins (que els hi diem nosaltres) que van repetint una senyal acústica, semblant a la que fa un submarí, que encara no hem aconseguit esbrinar per a que serveixen. Seguirem investigant... 11. A l'interior del vagó, en els dibuixos de la linia de metro, t'indica a quina estació fer el transbordament per anar cap a una altre direcció, per tal t'optimitzar el temps del teu viatge. Segons la direcció de l'altre linia que vols agafar, és millor que facis el transbordament en una estació o en una altre. 12. En el MTR, la gent aprofita el temps de diverses maneres. Aquí es te la concepció que el temps són diners. (Aquí tot costa molt car, si no tens diners, no pots viure). És per aquest motiu que la gent no perd temps a casa seva per exemple, maquillant-se, no vull dir retocant-se, vull dir maquillar-se: apliquem un corrector, ara un maquillatge base, ara una mica de colorete, m'arrinxolo les pestanyes amb l'aparatet pertinent, m'hi poso rimmel, em perfilo els ulls i els llavis...altres aprofiten per parlar per telefon o bé per jugar amb consoles portàtils.
A Hong Kong, com a la majoria de països tret d'Espanya, no hi ha sanitat pública. De totes maneres a moltes empreses, juntament amb el contracte i el salari, et dónen una assegurança mèdica.
Despres d'haver d'anar al dentista per motius de força major...hem esbrinat com funciona el tema medicines a Hong Kong. Podria ser una molt bona solució per al malbaratament de medicines a Espanya i contra l'automedicació. Aquí no pots comprar medicines amb receptes a les farmacies. Únicament pots adquirir tot allò que va sense recepta. Si necessites qualsevol altra cosa, has d'anar al teu metge. Un cop visitat i fet el diagnòstic, allà mateix et donen unes bossetes, amb el teu nom, i les indicacions de com ho has de pendre. Et dónen ni més ni menys que el número de pastilles que necessites. Estàn contadissimes!! Aixi que un cop fet el tractament no te'n queda ni una.
Vénen sense prospectes, cosa que també impedeix que sàpigues per quines altres infeccions o malalties et poden servir.
Avui és un dia de festa a Hong Kong (estem veient que aquí cada mes hi ha una bona excusa per fer una festa nacional, de totes formes en mitja treballen bastant més que a Barcelona). Avui l'excusa era el desè aniversari del Buda de Lantau i el Bun Festival. Bun vol dir "panecillo", o sigui que avui és la festa dels "panecillos".
Hem anat a la illa de Cheung Chau (o algo així) amb el T.C.(el novio de la Man), la Man, el Luis i la Xiaoting per veure les desfilades locals. Hi havia moltissima gent que volia veure les desfilades de nens bestits de manera tradicional, i les danses del Drac.
Tipica botiga en la que venen peix assecat.
Aquest home venia uns dolços fets a base de pasta d'arrós. Era al·lucinant veure com sense fer res, nomes tirant els polvos blancs, de tires gruixudes anava aconseguint, gairebé per art de màgia, fils, tant fins que semblaven cabells. Aquests dolços reben el nom de Barba del Drac Blanc.
Hi havien diferents grups, els quals s'encarregaven d'animar els carrers de la illa. Aquest bailet feia una mena d'escenificació de ball i de moviments semblant a Bola de Drac.
Aqui teniu una demostració de la Dansa del Drac
Aquest era l'ambient de la festa. Jo diria que és el millor mestissatge entre Catalunya i la Xina. A veure que en penseu.
Foto del grup.
Aqui els protagonistes del dia. Els panecillos que agafen a les carreres. Són unes boles esponjoses que a dins porten carn.
Al vespre, a mitja nit té lloc una mena de carrera, que consisteix en enfilarse a una muntanya de panecillos, i aconseguir agafar els de major puntuació, i el màxim número possible. Els de la part superior valen 9 punts, els del centre 2 i els de baix 1 punt. Al acabar reconten els punts i guanya l'equip que hagi aconseguit sumar-ne més.
Aqui teniu la retransmissió de la jugada. Això és el que veiem tots els Hongkonians ahir a la nit a les 12 per la televió pública.
Tot això va tenir lloc en un dels dies més calorosos que hem viscut aquí. Uns 31º, un sol espantós, i una humitat del 80%. Ahir vam entendre la necessitat del paraigües. Quiet, a la sombra, t'havies d'aixugar les gotes de suor. I ja ens van avisar que això és tant sols el principi. Durant l'estiu és pitjor.
Fa uns dies, parlant amb el meu professor d'angles, en Gavin, em vaig quedar parada que no coneixia a Salvador Dalí, i tan estrany em va semblar que vaig buscar informació a internet. Això és el que vaig trobar, sense desperdici!
Nosaltres ens quedem amb la frase que diu: "La diferencia entre un loco y Dalí, es practicamente ninguna, la única diferencia es que Dalí no esta loco".
Jutgeu per vosaltres mateixos. Fixeu-vos quan Dalí li diu al periodista Zabludovsky, que és la última pregunta de l'entrevista (deu ser a la meitat del video) i com aquest intenta treure-li més suc. Bonissim!!
