Que es pot fer amb una canya de bambu?

A part de menjar-te'l de diverses maneres....al vapor, a la planxa,etc. o fer-ho servir d'esque per caçar un ós panda...pots construir una estructura per rehabilitar una façana...és realment espectacular...vam al·lucinar quan vam veure de quina manera ho utilitzaven, això és per veure-ho.

Botigues per tots els gustos

Cultura diferent i per tant necessitats diferents!! Que xula que era aquesta botiga, tota de diferents tipus de "Palillos", i de totes les categories, des dels més senzills als més sofisticats (hi havien jocs de 24 parells i amb detalls de plata!!!).

Com a curiositat, hem comprat un mural similar al que hi havia a l'entrada de la botiga, una mica més petit (amb concordànça amb el pis) jijiji. Ragatejant ens el van deixar a meitat de preu!!!

Feliç Any del Porc!!

Uns dies abans d'arribar nosaltres estaven celebrant l'any nou xines. Aquest any és l'any del porc. Com a peculiaritat, han fet el mateix que a Barcelona amb les vaques pintades per artistes....aqui però, ho han adaptat a la seva manera. S'ha de dir que aquest dies encara patiem el "jetlag", és evident no?

Un diumenge de Dim Sum amb el Dani

El diumenge passat vam anar a menjar Dim Sum amb el Dani. El dim sum és una sèrie de petits menjars variats que et van portant. Està molt bé perquè menges bastant i variat (i barato!!!).

Per cert, que uns dies després, en aquest mateix restaurant, havent dinat el Miquel i la Núria. La camarera ens demana:

- What do you want as a dessert? (què voleu de postres?). We have mango puding.

I la Núria diu:

- No no mango púding no. Què més hi ha? Puc veure la carta de postres?

Comença a mirar la carta de postres: púding de mango, puding de cafè, pastís de formatge, fruita, bla bla bla. I diu la Núria:

- Menjaré el Mango Púding!

OLE!!!! Sort que després va afegir:

- I també púding de cafè.

AAAAAAAAAAAAH!! llavors vale.

Visita a Kowloon

Avui diumenge hem aprofitat per fer una mica de turistes...hem agafat un ferri per creuar a l'altre part de Hong Kong cap a la península.
Hem visitat un parc que es deia Kowloon park, ens ha sorpres que hi havia molta gent india i pkistaní, tothom mirava a la Núria, i el Miquel havia d'espantar els moscardons treient pit, anant de puntetes per semblar més alt i ensenyant les porres...fins al punt que estavem fent les fotos que hem penjat i una nena petita que anava amb els seus pares ens ve i ens diu:

- Can I take a picture with you?

I nosaltres en plan encantats, jojojojo que guapos que som! es volen fer fotos amb nosaltres. I llavors la Núria s'asseu amb la nena i el Miquel pregunta:

- Do I join the picture?

I la mare contesta:

- Nevermind, you don't have golden hair!

Mecaguen la puta!! no volien que el Miquel surtís perquè com que no té els cabells d'or... total que al final li fan la foto a la Núria amb la nena i quan la mare ens ensenya la foto era un primer pla a saco de la Núria i en un raconet sortia la nena petita que casi ni es veia...

A partir d'ara quan vulgueu contactar amb la Núria utilitzeu el nom en clau: "Goldenhair"!


Aquí podeu veure a Goldenhair amb unes tortugues al darrere que es barallaven per veure quina arribava més amunt.



I aquí una foto del Miquel "PeloPajaISuerteQueAlgoTeQueda" Payaró.

Una ciutat que sorpren

Hong Kong és una ciutat que sorpren, almenys a mi cada dia em sorpren per un motiu o per un altre. A vegades és la manera de viure de la gent, els costums, la cultura...i en aquest cas, les vistes.

Aqui podeu veure el mar que separa la illa de Hong Kong amb la península, i la ciutat el que seria Central. Maco eh?!?






El primer carrer que vam veure de Central va ser aquest, D'Aguilar Street, és un dels carrers més turistics, ple de bars i restaurants. Impressionant!!! (fixeu-vos amb el pas de peatons que gran que és...si si...són necessaris, s'omplen de gent).

1er Aniversari

Ahir vam sortir a celebrar el nostra primer aniversari. Aquest cop si que es pot dir que nomes es celebra un cop a la vida i més d'aquesta manera. El sopar boniiiissim!!Vam anar a un restaurant Japones del Soho, el menjar anava passant per unes cintes i agafaves el que més et venia de gust, o tot...jeje (el nostre cas). El vi que acompanyava de primera (era un vi australia, aqui no tenen ni idea del que és el vi espanyol i molt menys català).