Guilin és un d'aquells llocs que tothom té una imatge tipica del que son els paisatges a la Xina. Tan tipica que el govern la va seleccionar perquè fos un dels grabats que apareixen en els bitllets de 20 yuans.
Vam decidir agafar alguns packs amb guia pel primer dia, ja que teníem molt poc de temps per veure les coses, i si alguna cosa aprens és que quan et mous per la Xina has de tenir molta paciència, la gent NO parla anglès i costa molt esforç i temps trobar el que busques.
Així que el primer dia vam agafar un pack que ens portava des de Guilin ciutat a Yaoshan, amb un ferry resseguint la riba del riu Li. Tothom et diu que quan visites aquesta area el grau de bellesa varia segons la teva imaginació. Al llarg del recorregut et vas trobant amb diferents sortints i muntanyes que tenen formes d'animals i noms molt pintorescos. Tant és aixi que et trobes amb "el sortint dels nou caballs". Variarà el número de caballs que vegis depenent de quant espavilat siguis, el president de la Xina en va veure 9, el governador de la regió en va veure 7 i nosaltres només en vam veure 2. ;-)
Un cop a Yaoshan vam aprofitar per donar un tomb, i prendre alguna cosa (plovia a bots i barrals). Tot i que semblaria que vam tenir mala sort amb el temps, tothom ens confirmava que la boirina que es formava donava una imatge mística i misteriosa al lloc. Jutgeu per vosaltres mateixos. Tornada amb autocar altre vegada cap a l'hotel.
Hem de dir que Guilin és famós pel seu menjar, i els nostres estómags el van patir. Mengen de tot i quan dic de tot, vol dir de tot: serps, tortugues, ànecs, peix, una mena d'embrions de pollets, rates... en els restaurants tenen la major part dels animals vius, els tries, els maten i te'ls menges. Quina llàstima que feien...els ànecs s'apartaven a la que veien algú que s'apropava a l'enreixat. :-(
L'endemà vam contractar una guia que parlava anglès i un conductor (amb forgoneta) tot per uns 30 euros!. Ens van portar als punts més importants de la ciutat, el millor : les vistes des de dalt de la muntanya (on arribaves agafant un telecadira) i les coves d'estalactites i estalagmites que hi ha. Hi ha moltíssimes coves per aquella zona, però de les tres més grans, una és encara molt jove, l'altre és molt vella i la "Ludi (Reed-Flute) Cave" que són les que vam visitar i diuen que estan en tot el seu esplendor.
Foto de la wikipedia
Al final la nostra guia ens va demanar, com un favor gairebé, que ens havien de portar a una galeria-museu de perles. A la qual cosa vam accedir. A dins ens van fer una petita explicació de tot "l'apassionant món de les parles", i sabeu com diferenciar una perla autentica d'una copia? Les autentiques tot i que aparentment son llises, si rasques una amb l'altre es noten rugoses. Doncs ara ja ho sabeu.
Ens va sorpendre perquè hi havia molts turistes de la tercera edat comprant i això que els preus no eren gens barats. Xavi i Ricard: no vam trobar cols ni dracs però ens vam enrecordar molt de vosaltres! ;-)
No comments:
Post a Comment