Hanoi i Halong Bay

Aprofitant que la Cris estava per aqui, vam fer un viatget per Vietnam. Primera parada Hanoi per despres visitar Halong Bay. La veritat es que ha estat una de les ciutats que més ens ha agradat. Són molts els seus encants: els carrers, les cases d'estil colonial i colors vius, el menjar, el xibarri, els restaurants inprovitzats en qualsevol raco i la seva gent. És impressionant la quantitat de ciclomotors que circulen pels seus carrers pero fins que no et trobes en situació d'haver de creuar el carrer no te´n fas a la idea.






Els dos primers dies els vam passar a Hanoi. Caminant d'un costat a l'altre i envadalits amb tot el que ens envoltava, les olors, la gent, les motos, l'arquitectura i el caos.

Al tercer dia ens dirigiem cap a Halong Bay, diuen que es l'indret més maco de Vietnam i la veritat es que no decepciona.





El trajecte entre Hanoi i Halong Bay té molt d'encant. El vam poder veure en tot el seu esplendor a la tornada quan el sol que lluïa accentuava el color verd dels camps d'arrós. Un verd que nomes hem vist a Cambodja. Moltes cases de nova construcció amb molta influència colonial, totes elles pintades de tota mena de colors vius, blaus, verds, ocres. La gent treballant al camp amb els barrets tradicionals i bous. Van ser gaire bé tres hores en que apenes vam parlar.

Al arribar a la Halong Bay, vam agafar el nostre junk, on passariem les següents 24 hores. Un cop instal·lats va começar la travesia. El millor de tot va arribar cap al vespre. Vam fer kayak al voltant de la zona, borejant els illots i esquivant els barcos com bonament podiem (la Cris i jo teniem molts problemes per mantenir la direcció). A dins del kayak vam poder gaudir de la posta de sol, espectacular!! (prometem penjar fotos quan la Cris ens les passi). Despres d'una hora vam tornar cap al barco. No va ser fins llavors que la gent no es va animar a tirar-se des de d'alt del vaixell a l'aigua (la gent vol dir el Miquel, un altre espanyol i un australia pirat). Si ens voliem submergir al mar de la Xina haviem d'ignorar els medusots que s'anaven veient. Al preguntar als treballadors del barco si eren perilloses ens van respondre que millor no tocarles...que catxondos!! i que passa si son elles les que ens toque!!






La veritat es que ens hem quedat amb molt bon gust de boca, i amb ganes de poder explorar millor aquest indrets.

Nous companys de pis

Fa unes setmanes ens vam comprar tres cactus. Euphorbia Lactea és el de color lilos. Nomes esperem que ens visquin el temps suficient (amb la humitat que hi ha aqui...ja veurem).

Guilin

Ja fa unes setmanes vam anar a Guilin. Des de fa gaire bé dos mesos estem tenint pluja dia sí i dia tambe. Tifons, ciclons i inundacions vàries. Aquí teniu com estava el nostre carrer el matí abans d'agafar l'avió cap a Guilin. Per sort no hi va haver retrassos ni gaires problemes, tot i que vam haver d'agafar el metro perquè el pont que conecta amb l'illa de Lantau (on hi ha l'aeroport de HK), estava tallat per inundacions.


Guilin és un d'aquells llocs que tothom té una imatge tipica del que son els paisatges a la Xina. Tan tipica que el govern la va seleccionar perquè fos un dels grabats que apareixen en els bitllets de 20 yuans.


Vam decidir agafar alguns packs amb guia pel primer dia, ja que teníem molt poc de temps per veure les coses, i si alguna cosa aprens és que quan et mous per la Xina has de tenir molta paciència, la gent NO parla anglès i costa molt esforç i temps trobar el que busques.

Així que el primer dia vam agafar un pack que ens portava des de Guilin ciutat a Yaoshan, amb un ferry resseguint la riba del riu Li. Tothom et diu que quan visites aquesta area el grau de bellesa varia segons la teva imaginació. Al llarg del recorregut et vas trobant amb diferents sortints i muntanyes que tenen formes d'animals i noms molt pintorescos. Tant és aixi que et trobes amb "el sortint dels nou caballs". Variarà el número de caballs que vegis depenent de quant espavilat siguis, el president de la Xina en va veure 9, el governador de la regió en va veure 7 i nosaltres només en vam veure 2. ;-)




Un cop a Yaoshan vam aprofitar per donar un tomb, i prendre alguna cosa (plovia a bots i barrals). Tot i que semblaria que vam tenir mala sort amb el temps, tothom ens confirmava que la boirina que es formava donava una imatge mística i misteriosa al lloc. Jutgeu per vosaltres mateixos. Tornada amb autocar altre vegada cap a l'hotel.





Hem de dir que Guilin és famós pel seu menjar, i els nostres estómags el van patir. Mengen de tot i quan dic de tot, vol dir de tot: serps, tortugues, ànecs, peix, una mena d'embrions de pollets, rates... en els restaurants tenen la major part dels animals vius, els tries, els maten i te'ls menges. Quina llàstima que feien...els ànecs s'apartaven a la que veien algú que s'apropava a l'enreixat. :-(

L'endemà vam contractar una guia que parlava anglès i un conductor (amb forgoneta) tot per uns 30 euros!. Ens van portar als punts més importants de la ciutat, el millor : les vistes des de dalt de la muntanya (on arribaves agafant un telecadira) i les coves d'estalactites i estalagmites que hi ha. Hi ha moltíssimes coves per aquella zona, però de les tres més grans, una és encara molt jove, l'altre és molt vella i la "Ludi (Reed-Flute) Cave" que són les que vam visitar i diuen que estan en tot el seu esplendor.

Foto de la wikipedia









Al final la nostra guia ens va demanar, com un favor gairebé, que ens havien de portar a una galeria-museu de perles. A la qual cosa vam accedir. A dins ens van fer una petita explicació de tot "l'apassionant món de les parles", i sabeu com diferenciar una perla autentica d'una copia? Les autentiques tot i que aparentment son llises, si rasques una amb l'altre es noten rugoses. Doncs ara ja ho sabeu.

Ens va sorpendre perquè hi havia molts turistes de la tercera edat comprant i això que els preus no eren gens barats. Xavi i Ricard: no vam trobar cols ni dracs però ens vam enrecordar molt de vosaltres! ;-)

A la tele!

Com ja vam dir-vos fa uns dies, el Pedro ens va fer una entrevista quan va estar per aqui i l'ha publicada al seu blog.

Ahir al vespre, al programa de Camara abierta de la Tv2, van passar el recull dels videos que el Pedro ha anat enviant des de Bangkok, HK i Singapur, juntament amb la nostra entrevista.

Aqui queda dit!!!

Fin de semana con Pedro de minube

Hace unas semanas, leyendo el blog de Enrique Dans, me enteré de que Pedro Jareño de minube estaba planeando hacer una vuelta al mundo como iniciativa de popularización del sitio. Resulta que Pedro buscaba bloggers que estuvieran esparcidos por el mundo para entrevistarlos y ponerlos en contacto. Como tenía pensado hacer escala en Hong Kong, con Núria pensamos que sería interesante y divertido conocerle y nos pusimos en contacto con él. Pues resulta que Pedro es un tio muy simpático y cachondo, le llevamos a cenar a un japonés en The Peak y luego subimos al tejado a ver las vistas. Pedro nos hizo una entrevista en la azotea y hablamos sobre nuestra llegada a Hong Kong, sobre cómo Núria encontró trabajo y algunas cosillas más. Supongo que en algunos dias estará disponible en su blog. Parte del material que Pedro va grabando se emite en el programa de cámara abierta de La 2.

Hoy nos hemos despedido de Pedro y le hemos deseado suerte en su siguiente escala en Singapur. En la foto de arriba estamos con Pedro en el restaurante típico de aquí donde hemos cenado.

Diumenge a Shenzhen

Aquest diumenge passat vam estar tot el dia visitant Shenzhen amb la Xiaoting, la Frida i l'Svante. Shenzhen està molt a prop de Hong Kong i pertany a la Xina, tot i que és una regió econòmica especial i els propis xinesos necessiten un permís especial per poder-hi treballar.

La Xiaoting tenia moltes ganes de portar-nos a menjar a Shenzhen perquè diu que a Hong Kong no es troba autèntic menjar de Sichuan. El dinar va estar molt bé tot i que la cuina de Sichuan es caracteritza per ser MOOOOOLT picant i realment ho era molt, a la foto es pot veure el menjar que només de veure-ho ja pica.



Quan comences a menjar-ho notes com et va entrant una escalfor per dins, després comences a moquejar i més endavant els ulls et comencen a plorar, i mentrestant tot el cos et va suant, és una experiència!

I aquí sota una foto amb tots plegats: Xiaoting, Núria, Miquel, Svante i Frida.

Despedida de la May

Les despedides sempre son tristes, pero aquesta ha estat realment trista.



El Miquel, la May i la Núria.

La May, la profe d'angles de la Núria, torna cap a Londres, després de gairebe 2 anys i mig vivint a HK. La May ha estat un gran recolzament per la Núria des del començament, i no tant sols per la gran ajuda amb l'angles. Quan la Núria no parlava gairebe angles, la May era amb la única persona (a part del Miquel) amb qui es podia comunicar. En les classes tot sovint parlaven de temes habituals, pero en aquest cas del que s´havia quedat a Barcelona, la familia, els amic i els bons records. Moltes vegades les dues s'emocionavan i acabaven amb els ulls plorosos d'enyorança.

Gràcies a la May hem conegut molta gent i vam podem participar juntament amb el Tim (el germà de la May) en el Dragon Boat Festival.

La veritat és que la trobarem a faltar molt!! We will miss you so much!! Tot i que estem contents perquè sabem que és el que realment desitjava, tornar a prop dels seus i reprendre la seva vida allà.