Huan Chu Pei

Hanoi i Halong Bay

2008-09-16T23:21:00.009+08:00

Aprofitant que la Cris estava per aqui, vam fer un viatget per Vietnam. Primera parada Hanoi per despres visitar Halong Bay. La veritat es que ha estat una de les ciutats que més ens ha agradat. Són molts els seus encants: els carrers, les cases d'estil colonial i colors vius, el menjar, el xibarri, els restaurants inprovitzats en qualsevol raco i la seva gent. És impressionant la quantitat de ciclomotors que circulen pels seus carrers pero fins que no et trobes en situació d'haver de creuar el carrer no te´n fas a la idea.

Els dos primers dies els vam passar a Hanoi. Caminant d'un costat a l'altre i envadalits amb tot el que ens envoltava, les olors, la gent, les motos, l'arquitectura i el caos.

Al tercer dia ens dirigiem cap a Halong Bay, diuen que es l'indret més maco de Vietnam i la veritat es que no decepciona.

El trajecte entre Hanoi i Halong Bay té molt d'encant. El vam poder veure en tot el seu esplendor a la tornada quan el sol que lluïa accentuava el color verd dels camps d'arrós. Un verd que nomes hem vist a Cambodja. Moltes cases de nova construcció amb molta influència colonial, totes elles pintades de tota mena de colors vius, blaus, verds, ocres. La gent treballant al camp amb els barrets tradicionals i bous. Van ser gaire bé tres hores en que apenes vam parlar.

Al arribar a la Halong Bay, vam agafar el nostre junk, on passariem les següents 24 hores. Un cop instal·lats va começar la travesia. El millor de tot va arribar cap al vespre. Vam fer kayak al voltant de la zona, borejant els illots i esquivant els barcos com bonament podiem (la Cris i jo teniem molts problemes per mantenir la direcció). A dins del kayak vam poder gaudir de la posta de sol, espectacular!! (prometem penjar fotos quan la Cris ens les passi). Despres d'una hora vam tornar cap al barco. No va ser fins llavors que la gent no es va animar a tirar-se des de d'alt del vaixell a l'aigua (la gent vol dir el Miquel, un altre espanyol i un australia pirat). Si ens voliem submergir al mar de la Xina haviem d'ignorar els medusots que s'anaven veient. Al preguntar als treballadors del barco si eren perilloses ens van respondre que millor no tocarles...que catxondos!! i que passa si son elles les que ens toque!!

La veritat es que ens hem quedat amb molt bon gust de boca, i amb ganes de poder explorar millor aquest indrets.

Nous companys de pis

2008-06-29T15:34:00.002+08:00

Fa unes setmanes ens vam comprar tres cactus. Euphorbia Lactea és el de color lilos. Nomes esperem que ens visquin el temps suficient (amb la humitat que hi ha aqui...ja veurem).

Guilin

2008-06-10T22:26:00.008+08:00

Ja fa unes setmanes vam anar a Guilin. Des de fa gaire bé dos mesos estem tenint pluja dia sí i dia tambe. Tifons, ciclons i inundacions vàries. Aquí teniu com estava el nostre carrer el matí abans d'agafar l'avió cap a Guilin. Per sort no hi va haver retrassos ni gaires problemes, tot i que vam haver d'agafar el metro perquè el pont que conecta amb l'illa de Lantau (on hi ha l'aeroport de HK), estava tallat per inundacions.

Guilin és un d'aquells llocs que tothom té una imatge tipica del que son els paisatges a la Xina. Tan tipica que el govern la va seleccionar perquè fos un dels grabats que apareixen en els bitllets de 20 yuans.

Vam decidir agafar alguns packs amb guia pel primer dia, ja que teníem molt poc de temps per veure les coses, i si alguna cosa aprens és que quan et mous per la Xina has de tenir molta paciència, la gent NO parla anglès i costa molt esforç i temps trobar el que busques.

Així que el primer dia vam agafar un pack que ens portava des de Guilin ciutat a Yaoshan, amb un ferry resseguint la riba del riu Li. Tothom et diu que quan visites aquesta area el grau de bellesa varia segons la teva imaginació. Al llarg del recorregut et vas trobant amb diferents sortints i muntanyes que tenen formes d'animals i noms molt pintorescos. Tant és aixi que et trobes amb "el sortint dels nou caballs". Variarà el número de caballs que vegis depenent de quant espavilat siguis, el president de la Xina en va veure 9, el governador de la regió en va veure 7 i nosaltres només en vam veure 2. ;-)

Un cop a Yaoshan vam aprofitar per donar un tomb, i prendre alguna cosa (plovia a bots i barrals). Tot i que semblaria que vam tenir mala sort amb el temps, tothom ens confirmava que la boirina que es formava donava una imatge mística i misteriosa al lloc. Jutgeu per vosaltres mateixos. Tornada amb autocar altre vegada cap a l'hotel.

Hem de dir que Guilin és famós pel seu menjar, i els nostres estómags el van patir. Mengen de tot i quan dic de tot, vol dir de tot: serps, tortugues, ànecs, peix, una mena d'embrions de pollets, rates... en els restaurants tenen la major part dels animals vius, els tries, els maten i te'ls menges. Quina llàstima que feien...els ànecs s'apartaven a la que veien algú que s'apropava a l'enreixat. :-(

L'endemà vam contractar una guia que parlava anglès i un conductor (amb forgoneta) tot per uns 30 euros!. Ens van portar als punts més importants de la ciutat, el millor : les vistes des de dalt de la muntanya (on arribaves agafant un telecadira) i les coves d'estalactites i estalagmites que hi ha. Hi ha moltíssimes coves per aquella zona, però de les tres més grans, una és encara molt jove, l'altre és molt vella i la "Ludi (Reed-Flute) Cave" que són les que vam visitar i diuen que estan en tot el seu esplendor.

Foto de la wikipedia

Al final la nostra guia ens va demanar, com un favor gairebé, que ens havien de portar a una galeria-museu de perles. A la qual cosa vam accedir. A dins ens van fer una petita explicació de tot "l'apassionant món de les parles", i sabeu com diferenciar una perla autentica d'una copia? Les autentiques tot i que aparentment son llises, si rasques una amb l'altre es noten rugoses. Doncs ara ja ho sabeu.

Ens va sorpendre perquè hi havia molts turistes de la tercera edat comprant i això que els preus no eren gens barats. Xavi i Ricard: no vam trobar cols ni dracs però ens vam enrecordar molt de vosaltres! ;-)

A la tele!

2008-05-27T12:47:00.004+08:00

Com ja vam dir-vos fa uns dies, el Pedro ens va fer una entrevista quan va estar per aqui i l'ha publicada al seu blog.

Ahir al vespre, al programa de Camara abierta de la Tv2, van passar el recull dels videos que el Pedro ha anat enviant des de Bangkok, HK i Singapur, juntament amb la nostra entrevista.

Aqui queda dit!!!

Fin de semana con Pedro de minube

2008-05-19T23:02:00.004+08:00

Hace unas semanas, leyendo el blog de Enrique Dans, me enteré de que Pedro Jareño de minube estaba planeando hacer una vuelta al mundo como iniciativa de popularización del sitio. Resulta que Pedro buscaba bloggers que estuvieran esparcidos por el mundo para entrevistarlos y ponerlos en contacto. Como tenía pensado hacer escala en Hong Kong, con Núria pensamos que sería interesante y divertido conocerle y nos pusimos en contacto con él. Pues resulta que Pedro es un tio muy simpático y cachondo, le llevamos a cenar a un japonés en The Peak y luego subimos al tejado a ver las vistas. Pedro nos hizo una entrevista en la azotea y hablamos sobre nuestra llegada a Hong Kong, sobre cómo Núria encontró trabajo y algunas cosillas más. Supongo que en algunos dias estará disponible en su blog. Parte del material que Pedro va grabando se emite en el programa de cámara abierta de La 2.

Hoy nos hemos despedido de Pedro y le hemos deseado suerte en su siguiente escala en Singapur. En la foto de arriba estamos con Pedro en el restaurante típico de aquí donde hemos cenado.

Diumenge a Shenzhen

2008-05-02T22:41:00.003+08:00

Aquest diumenge passat vam estar tot el dia visitant Shenzhen amb la Xiaoting, la Frida i l'Svante. Shenzhen està molt a prop de Hong Kong i pertany a la Xina, tot i que és una regió econòmica especial i els propis xinesos necessiten un permís especial per poder-hi treballar.

La Xiaoting tenia moltes ganes de portar-nos a menjar a Shenzhen perquè diu que a Hong Kong no es troba autèntic menjar de Sichuan. El dinar va estar molt bé tot i que la cuina de Sichuan es caracteritza per ser MOOOOOLT picant i realment ho era molt, a la foto es pot veure el menjar que només de veure-ho ja pica.

Quan comences a menjar-ho notes com et va entrant una escalfor per dins, després comences a moquejar i més endavant els ulls et comencen a plorar, i mentrestant tot el cos et va suant, és una experiència!

I aquí sota una foto amb tots plegats: Xiaoting, Núria, Miquel, Svante i Frida.

Despedida de la May

2008-04-29T23:34:00.003+08:00

Les despedides sempre son tristes, pero aquesta ha estat realment trista.

El Miquel, la May i la Núria.

La May, la profe d'angles de la Núria, torna cap a Londres, després de gairebe 2 anys i mig vivint a HK. La May ha estat un gran recolzament per la Núria des del començament, i no tant sols per la gran ajuda amb l'angles. Quan la Núria no parlava gairebe angles, la May era amb la única persona (a part del Miquel) amb qui es podia comunicar. En les classes tot sovint parlaven de temes habituals, pero en aquest cas del que s´havia quedat a Barcelona, la familia, els amic i els bons records. Moltes vegades les dues s'emocionavan i acabaven amb els ulls plorosos d'enyorança.

Gràcies a la May hem conegut molta gent i vam podem participar juntament amb el Tim (el germà de la May) en el Dragon Boat Festival.

La veritat és que la trobarem a faltar molt!! We will miss you so much!! Tot i que estem contents perquè sabem que és el que realment desitjava, tornar a prop dels seus i reprendre la seva vida allà.

si mes no una versió peculiar!

2008-04-07T20:40:00.005+08:00

Avui la Nuria estava a la feina, com és habitual escoltant la radio de Hong Kong. Quina sorpresa s´ha endut quan de cop li ha semblat reconèixer la canço...i tant si ho era... potser algu més serà capaçn de reconèixela...

El titol de la canço vindria a significar...aixecar-se d´hora... 請你早睡早起

La canta: Hacken Lee

Aqui teniu la canço en qüestió!!!

Per qui no li soni...Ana Belén... besos, ternura!!

Caramels de té verd

2008-03-12T00:35:00.000+08:00

Aqui pots pendre llet amb té verd, gelat de té verd, i fins i tot caramels de té verd.

Ous prejuràsics

2008-02-08T10:39:00.000+08:00

Sopar tailandes amb el TC, la Man, el Nick, la "Carmencita" i el Carles.

Ous prejurasics, aquest és el nom que tenen aquest ous negres. La veritat es que tant el nom com l'aparença no pinten bé, pero el gust millora!

Chinese New Year

2008-01-28T12:44:00.001+08:00

Feia uns tres mesos que no actualitzavem i es que hem anat molt enfeinats. Han passat moltes coses entre elles el Nadal, molta feina i ara les celebracions de l'Any Nou Xines. Entre molts dels esdeveniments que hem tingut hi ha tambe un casament entre un catala i una noia d'aqui.

Vam anar a dos sopars per part de la meva empresa de cap d'any i aqui en teniu una petita mostra del passat dissabte. Coneixereu alguns dels companys de la Nuria. Els seus companys d'oficina a HK son el Martin, el Paddy, l'Alice, l'Anthony i el Lawrence. La resta estan a la oficina de Shenzhen (Xina).

El Martin i el Paddy (esquerra a dreta).

El Lawrence, un dels jefes.

El que esta mes a la dreta es l'Andrew, l'altre jefe.

Amb el Anthony i el Lawrence (seiem a la taula presidencial).

Vam ballar una salsa, ens van demanar que animessim una mica de festa i despres del ballar dues de les taules mes proximes on seia la Alice, li van demanar que els hi presentes a la Nuria, i es van voler fotos amb ella.

La Nuria amb el Paddy i la seva novia.

Un noi de Shenzhen, l'Alice, la Nuria i una altre de les companyes de Shenzhen.

Les dues primeres noies no en sabem el nom, el Matt, l'Alice i la Odin.

El Miquel recollint el premi que ens van donar per participar (ballant una salseta). La Nuria estava al lavabo.

Cambodja

2007-10-30T18:10:00.000+08:00

Més fotos de la única carretera que uneix Aranyapretet fins a Siem Riap. És increible.

Resulta que ara mateix el bitllet d'avió més car per quilòmetre recorregut és el que uneix Bangkok amb Siem RIap i és que resulta que només hi ha una companyia que fa aquest trajecte. Tal com dèiem en el post anterior, per fer 150 quilòmetres trigues aproximadament unes 4 hores. Això si tens sort i no trobes cap camió enfonsat en el fang o creuat al mig del camí, cosa que no és gens difícil tenint en compte que a Cambodja hi ha els mesos de monzons i el camí és de fang. Les obres que s'han de portar a terme per a convertir el camí de carro en una carretera, tindran lloc cap al 2008, any en el que acaba el monopoli que té aquesta companyia aèria.

Aixi portavem el cotxe a la meitat del camí.

Aqui aturats per culpa d'un camió creuat a la carretera, i això que ja havia acabat gairebé l'època de monzons.

Aquí foto de la Guesthouse on dormíem. Recomanat al 100%, per les habitacións, els preus (15 € l'habitació doble) i per la gent que hi treballa. Recordar al "petitó" un tio de lo més simpàtic, i la que xapurrejava castellà.

El segon dia vam anar a sopar a un restaurant en el que ens va servir una noia que xapurrejava espanyol. Més tard vam coneixer al "Petitó" en el Karaoke, (el Merca no se'n va poder estar de batejar-lo). Com tots els que coneixeu al Merca ja sabeu, aquest té la gran habilitat de posar motes a tothom...i per respecte alguns coneguts....no en recordarem cap! ; ).

Com a anècdota explicarem que si aneu a Cambodja, i us entren ganes de cantar, no aneu a cap KARAOKE, millor canteu a la dutxa. En aquest racó de món, els Karaokes són tapaderes de puticlubs. Que com ens en vam adonar...per la cua de viejunos davant l'aparador ple de noietes que intentaven cridar l'atenció dels seus clients. Al final vam acabar la nit en un local amb música en directe i una cantant amb complexe de Shakira i Dolores O´Riordan (la cantant dels Cramberriers en el video de Zombie). "La Shakira" mote que se li va quedar, va acabar a l'escenari de genolls, amb un extasis de gloria empesa pel grup de catalans que l'animaven!!

A l'endemà al matí ens vam trobar a la recepció de l'hotel la noia que parlava espanyol, que ens va explicar que tenia dos feines perque volia estudiar. I al restaurant de l'hotel al "Petitó" que era un dels cambrers.

Aquí algunes fotos dels Temples d'Angkor.

Temple d'Angkor Wat

Temple...
Aquest temple és més petit que els altres, perque va ser construït per les dones. Aquest temple és molt ric en relleus.

Temple D'Angkor Thom

Aquest temple esta al mig de la selva. Els arbres gigantescos, han arrelat en el temple. El temple estava soterrat i les arrels dels arbres estàn destruïnt el temple de la mateixa manera que encara l'aguanten dret. Si intentessin treure les arrels, el temple es derrumbaria

Aqui en Brad, l'Angelina i el Maddox. La veritat es que tots els nens eren una monada!

Algunes fotos curioses:

No us perdeu els contadors!!

Bangkok-Siem Riap-Ko Chang

2007-10-27T19:29:00.001+08:00

El 12 de Novembre, volem cap a Bangkok el Miquel, el Joan i la Nuria. Alla ens trobem amb l'Anna i el Merca. La nostra ruta era:

2 dies a Bangkok.
3er dia tansllat creuem la frontera cap a Siem Riap. Passem tres dies alla.
Trasllat cap a Trat i de Trat a Ko Chang. 3 dies mes a Ko Chang, una illa de Tailandia.
2 dies més a Bangkok.

Com que tant el Miquel com jo estem bastant liats. Anirem penjant fotos, sense gaires comentaris.

Primer sopar a Bangkok. Ens va diluviar! La nit anterior haviem dormit 4 hores.

El trajecte de Bangkok a Siem Riap va durar 12 hores. Vam agafar un bus de Bangkok cap a Aranyapretet (4 hores). Aranyapretet cap a Boipet (15 minuts amb tuk tuk). Boipet cap a Siem Riap 150 kilometres en 6 hores. El cami de carro que uneix la frontera amb la ciutat dels temples es de fang, ple de sots. Nosaltres el vam fer amb taxi. El trajecte va valdre la pena. Al mig del cami es va quedar un camio atravessat i vam haver d'esperar gairebe dues hores.

A veure si dema podem penjar més fotos. Queden pendent la dels temples, la del Brat, l'Angelina i el Madox i altres.

Ultim dia com a teacher Nuria

2007-10-06T23:43:00.001+08:00

Feia dies que no actualitzavem i es que han estat unes setmanes de molt moviment. Jo he fet algunes entrevistes de feina com a dissenyadora gràfica i amb ÉXIT!!! Per fi he aconseguit feina, he de dir que només he fet tres entrevistes i que a la tercera va la vençuda!!! Un altre dia explicare més sobre la que serà la meva feina.

Avui ha estat el meu ultim dia com a professora a l'escola de nens. Tenia ganes de poder deixar la feina, i no perque els nens no m'agradin, sinó perque no és la meva vocació. Portava uns dies molt contenta per tots aquests canvis, pero avui, ha estat un dia dur. Un dia molt dur, no per les classes, sino perque les despedides mai són agradables, i menys quan es tracta de nens.

He de dir que avui m'he sentit molt molt apreciada i molt estimada. Al llarg d'aquesta setmana he anat eplicant als pares que marxava i tots estaven interessats en saber el motiu, a on anava i si tornava a Espanya. Alguns d'ells em preguntaven a quina escola anava per canviar-se amb mi on jo anés. D'altres m'han ofert fer classes particulars dels seus nens, i tot això m'ha fet sentir molt afortunada. Amb tant sols tres mesos he aconseguit tenir més de 30 nens.

A l'escola, les secretaries em deien que tots els pares estaven molt contents amb mí, i que m'estimaven molt. Les meves companyes sobretot les dues secretaries la Emily i la Mintar i la profe de Putongua (Mandarin) la Angel han estat una de les millors coses que m'emporto amb mí. La Angel és una noia que es 100% sensibilitat i bondat i és amb qui he fet més amistat. L'altre cosa que m'emporto amb mí ha estat els nens i es que avui m'han estobat i de quina manera, he aguantat fins al final, pero no he pogut resistir i he plorat com una magdalena!!!

Aqui os deixo algunes fotos del "meus nens" i com os podeu imaginar dels meus preferits.

D'esquerra a dreta: La Jasmine, jo, la Maya a la meva falda, la mama de la Maya, la Katrina i la mama de la Katrina.

LA MAYA (la meva prefe)

La maya és una maduixeta, li encantaven les maduixes i és tota dolçor. Carinyosa, simpàtica i amb molta gràcia. Queda pendent penjar un video d'ella. La mama de la Maya m'aprecia molt i em va portar al seu nebot, el Theodore.

La Maya va deiar de venir dues setmanes a les meves classes, després la mama de la Maya em va dir que volia tornar-la a portar amb mi. Amb el seu nebot, em va avisar que era "insenyable", i la veritat és que és un nen amb algun tipus de problema. No té el nivells d'un nen de gaire bé 5 anys, nomes dibuixa cotxes i matricules. Apenes sap llegir i apenes sap escriure. pero el Theodore venia content a les meves classes.

Avui m'han fet un regal!! Una targeta de comiat feta per ells, i una caixa de bombons!! El millor la targeta!!

LA JASMINE i la seva "helper"

Una nena molt agraïda, riallera, i molt ben educada!.

EL CHEUK HIM (El meu prefe)

Que puc dir d'ell...que se'm queia la baba. Un nen simpàtic, rialler, amistós, carinyos i molt molt trempat. A casa, m'explicava la seva mare, que sempre deia...ADIOS, i jo li deia GUAPO, i sempre ho repetia.

LA TSE MAN

La Tse Man és una altre nena molt agraïda, tenir una classe amb ella, volia dir una hora sense problemes i amb rialles i diversió. Amb moltes ganes d'apendre.

EL VIC:

Amb el Vic des del primer dia va haver bona conexió. Sempre em mirava amb aquesta cara d'emoció i espectació com si alguna cosa increhible estigués a punt de passar. He de dir que de vegades m'ha boicotejat la classe, i no ha obert boca en tota l'hora, el motiu, que va estar un mes i mig sol a la classe i després han vingut altres nens: reclam d'atenció.

LA PRECIOUS, la germana del Vic

La Precious és una nena, amb la que el primer dia vaig tenir una petita guerra, quan li vaig explicar que a la meva classe no podia fer el que volgués, ens vam començar a entendre. De cop va deixar de parlar en espanyol, segons paraules textuals d'ella, no li agradava l'espanyol. Vaig parlar amb els pares i els hi vaig comentar. Vaig explicar a la Precious que si no li agradava l'espanyol, no tenia calia que vingués a les meves classes, i...va començar a parlar altre vegada.

He de dir que la Precious ha estat la que ha fet que començes a plorar i no pogués parar. Quan han arribat ella, el Vic i la seva mare els he explicat que era el meu últim dia a l'escola. La Precious primer tenia Putongua i despres, Espanyol. A la meva classe ha estat especialment carinyosa, volia seure al meu costat...etc. Al marxar, li he dit si em feia una abraçada i se m'ha penjat del coll, ha estat una abraçada de les mes sentides, després s'ha estat com 10 minuts dientme adios i fent petonets, caminant enrera per no deixar de mirarme. Jo estava amb la Angel. La Angel m'estava explicant que la Precious li havia preguntat durant la seva classe que perque marxava. Després de despedir-nos, encara ha tornat dos cops més amb nosaltres, i no deixava de dirme, adios, adios, adios...se m'ha fet un nus a la gola i no he pogut aguantar les llagrimes.

Aqui dues de les meves companyes.

LA EMILY (la secre)

Molt dolça.

LA ANGEL (la profe de Putongua)

La Angel la he deixat pel final, recordo el primer dia que la vaig coneixer que al arribar a casa li vaig comentar al Miquel que era una noia, molt molt innocent. Portavem uns dies molt més unides i es que les dues sabiem que ens enyorariem mutuament. Avui ha estat amb mi tota l'estona. La Angel es una d'aquestes persones que només t'aporten que coses bones.
Ens tornarem a veure molt aviat ja que ens ha convidat a mi i al Miquel a anar un dia a sopar a casa seva amb el seu marit.

Avui m'emporto una lliço més amb mí, i es que el que et donene els nens, et compensa els mals dies, els plors, les ravietes, i tot allò que de vegades t'esgota la pasciència. Una sola abraçada, un petó o un somriure t'ho fa oblidar tot.

中秋節 Mid-Autumn Festival

2007-09-24T15:22:00.000+08:00

Durant el Mid-Autumn Festival es celebra també el festival de la lluna, on els protagonistes són els pastissets de la lluna.

Primer una mica d'història (traduit d'una web i amb comentaris propis entre parèntesi)

El pastisset de la lluna commemora una rebel.lió en contra de la dinastia Yuan de Mongolia el segle XIV. Sabent que el festival de la lluna s'acostava, els rebels xinesos van començar a comunicar-se els uns amb els altres a través de missatges escrits que amagaven dins aquests pastissets típics de la temporada de tardor.

Durant una de les nits del festival de la lluna, els rebels van dur a terme, amb èxit, un atac contra els governants Yuan i posteriorment van instaurar la dinastia Ming (també coneguda pels gerros Ming)

Avui en dia, els pastissets en forma de lluna s'intercanvien com a regals (el Juan i la Man ens n'ha regalat uns quants, merci als dos!)

Fins aquí la història.

Com dèiem abans, durant el festival de tardor tenen lloc diverses activitats lúdico-festives a la ciutat. Precisament, aquest dies a Hong Kong, es celebra el Moon festival (festival de la lluna). En aquesta època és tipic menjar els "mooncakes". Oi que tenen bona pinta??...

...i és que la sorpresa és a dins. Aquests pastissets d'aparença dolça no ho són pas, almenys els que hem anat provant nosaltres, i és que habitualment estan plens de red bean (mongetes vermelles) o green tea (te verd) i tota mena d'ingredients que embogeixen als habitants d'aquestes terres. Un altre ingredient, i dels més apreciats, és el niu d'ocell (Feu un cop d'ull aquí) que és més car que el caviar.

El Miquel i jo no deixem de repetir que serien boníssims si fossin plens de xocolata, cosa que no em trobat per aqui!!!

Hi ha molta varietat de pastissets com podeu veure en aquest topten (alguns podrien ser molt bons):

1) de tiramisu
2) de pollastre
3) de te verd
4) de pandan (que és una fruita sospitosament semblant al durian)
5) de durian (ja trigava! probablement també prohibits al metro de Singapur)
6) de gelat (gran varietat de sabors, entre d'altres, la baba de niu d'ocell).
7) de xocolata (de moment no n'hem trobat)
8) de gelatina
9) de fulla de lotus amb doble rovell d'ou (d'aquests en tenim per provar-ne)
10) de cacauet

Es veu que el dia 25 al vespre la gent es reunirà a Victoria Park a menjar "mooncakes" (pastissets de la lluna) i gaudir de la llum dels fanalets, les espelmes i la lluna plena. Tot el parc ja està ple de fanalets.

Imatge de Victoria Park i els seus fanalets.

A part de menjar pastissets, durant el festival de tardor també es celebra la dança del drac de foc, que té lloc del 24 al 26 de setembre als carrers de casa nostra. Aquest drac té 67 metres de llargada i té centenars de petites torxes enceses. Fa ja alguns dies que els carrers dels voltants de casa nostra estan decorats amb unes banderes enormes i amb llums i és que serem observadors privilegiats de la dança del drac de foc.

La llegenda explica que hi va haver una plaga el 1880 que va devastar la vila de Tai Hang (el nostre barri). A l'ancià més gran de la vila, mentre dormia, se li va apareixer Budha i li va donar instruccions. Segons l'ancià, havien d'encendre antorxes i fer la dança del drac per tota la vila durant tres dies i tres nits. Les espurnes que sorgien de les antorxes van eliminar la plaga i des d'aleshores que cada tardor es continua fent la dansa del drac de foc, i dic jo...no es podrien endur tots els escarabats, també?

Aqui algunes fotos del fire dragon dance, tretes d'internet i d'anys anteriors

Mapa del recorregut del drac de foc, pels qui ja coneixeu el nostre barri!!

Pels qui voleu saber més sobre el festival podeu fer clic aquí.

Aquests dies per la Pearl, la televisió pública en anglès de Hong Kong, es pot veure això:

Aniversari de la Nuria

2007-09-11T20:05:00.000+08:00

El diumenge passat, com els més propers ja sabreu, va ser l'aniversari de la Núria. Aixi que el dissabte a la nit, vam fer sopar amb els amics d'aquí. Vam anar al Vietnamita del costat de casa (els que ens heu vingut a veure el vau poder degustar).

Per ordre d'aparició de dreta a esquerra:
La Man, el Dani, el Luis, la Xiaoting, el Xavi i la Mireia, la Joey, la Núria i el Miquel i la May.

Com a anècdota de la nit, ens va fer les fotos el propietari del restaurant, que estava sopant a la taula del costat, i al final vam quedar els últims. Al saber que celebravem un aniversari, ens va començar a repartir targetes, tot dient-nos que organitza festes privades en locals de la zona.

Núria: He de dir que m'han fet molta il·lusió totes les felicitacions que he rebut des de Barcelona, pero he d'agraïr especialment dues: a les meves cris, a la Cris per felicitar-me des de Cuba!! uooou!! i a la Kadu...moltissimes gràcies. He d'explicar que la Kadu es va compinxar amb el Miquel i em van fer una sorpresa, i em va arribar el regal i la felicitació de la Kadu!! S'ha de dir que em va fer saltar les llàgrimes!!

Només dir que tant el Miquel com jo hem passat els nostres aniversaris fora de casa, i que tot i que no em estat amb la familia i els amics de sempre, ens hem sentit gairebé com a casa!

Retrovaments

2007-08-24T19:41:00.001+08:00

Aquí algunes fotos de grup, durant aqusts 20 dies de visites familiars.

Aquí al The Peak.

Aquí a Macao amb l'Araceli, l'Albert, el Rafel, la Mercè i la Xiaotin. (el Miquel i la Núria).

Aqui a uns dels parcs d'Admiralty.

Miquel's half-family

2007-08-15T18:29:00.000+08:00

Des del divendres passat que no actualitzem el blog i es que tenim una raó de pes. L'Araceli i l'Albert (la mare i el germà del Miquel han vingut a passar 10 dies.

L'arribada va ser una mica "mogudeta" ja que divendres va haver alarma de tifo 8, la qual cosa significa que tot queda parallitzat i tothom marxa cap a casa.

Nosaltres vam viure l'alarma, ja que haviem d'anar a buscar les entrades pel partit del Barça. No se'ns va passar pel cap que era millor quedarnos a casa perque segurament anul·larien el partit, aixi que vam agafar el metro i a mig camí, ens hi vam repensar. Les estacions estaven plenes de gent, pero quan dic plenes, vull dir plenissimes. Els vestíbuls també estaven plens de gent que no es podia ni passar. Vam aconseguir girar cua i fer un canvi de direcció, tot i que ens va costar moltes empentes, i 4 metros poder tornar cap a casa.

Aixi que llàstima del temps que no ha acompanyat gaire.

Aquí el Miquel amb part de la seva familia. Hagués estat inmillorable si l'altre Miquel, l'Anna i els avis haguéssin pogut venir.

Aquí amb la sogra!

D'aquí a dos dies arriben els meus pares, aixi que no se quan podrem tornar a tenir un ritme bo de blog. Queden pendents els millors moments de les Familys a Hong Kong.

Aniversari de la Joey

2007-08-13T14:54:00.000+08:00

Just el cap de setmana següent de l'aniversari de la May, va ser l'aniversari de la Joey.

Aniversari de la May

2007-07-30T16:29:00.000+08:00

El cap de setmana passat va ser l'aniversari de la May. A aquestes altures tots ja sabreu qui és la May. Va anar moltissima gent. Nosaltres juntament amb una altre parella (la Michelle i el Philippe) erem els únic occidentals, tot i que molts són anglesos de pares d'aquí com és el cas de la May i el Tim.

La May, la Nuria i el Miquel.

Aqui el Miquel tot content envoltat de tanta dona.

A la festa ens vam trobar molta gent que haviem conegut anteriorment a algun entrenament del Dragon Boat. La Joey va ser una d'elles i tot i que el dia del Dragon Boat no vam poder parlar gaire, aquesta nit vam ser gaire bé inseparables. Vam estar mitja nit amb ella i l'altra mitja parlant amb la Michelle. Les dues encantadores!!

El Tim (el germà de la May) i la Joey. La Joey ens va convidar al seu aniversari, que era el cap de setmana següent.

Aqui la Michelle i en Philippe amb la May. Ells estàn en una situació bastant semblant a la nostra i quan parlavem amb ella semblava que ens expliques coses de nosaltres mateixos.

"Disneylandia amb pena de mort"

2007-07-30T16:02:00.000+08:00

Per acabar el nostre viatge vam fer escala a Singapur. Una ciutat com a mínim peculiar. Té la part de negocis on s'acumulen els gratacels, i la resta de la ciutat és més aviat de cases baixes. Algú va descriure Singapur com Disneylandia pero amb pena de mort, i es que resulta sorprenent la sensació de decorat que té. Singapur és una illa que és ciutat-estat. Té una superficie de 699,4 km², i és el païs més petit del Sudest d'Asia. Singha, significa lleo, i Pura, ciutat, aixi que Singapur vindria a significar ciutat dels lleons.

Vistes del centre de negocis.

Aqui el símbol de la ciutat.

Aquí una de les demostracións de barreja cultural que hi ha a la ciutat. Conviuen 4 idiomes: l'angles, el xinès, el malayo, i tamil (indonesi). Els quatre són oficials...imagineu-vos el que significa això. La població ha de ser bilingüe, han de saber l'angles i un dels altres tres idiomes, depenent de l'origen dels pares. Si els pares no tenen cap dels tres altres origens, llavors es pot escollir quin segon idioma es vol apendre.

Singapur té dos dels barris més característics, Little India i China Town ja que la presència d'aquestes dues comunitats és molt important. Així doncs no només conviuen 4 idiomes sinó que també diverses religions.

Aquí unes imatges de China Town, semblava que estessim pels carrers de Hong Kong.

Vam anar també a Little India, però va ser tan gran la sorpresa que ens vam endur, que no vam pensar en fer fotos. Resulta que era diumenge, i nomes sortir del metro, semblava que estiguessim pels carrers de Bombai...era IMPRESSIONANT!, tot d'homes (apenes es podien veure dones), arreplegats al mig del carrer, sense fer res, només allà plantats, i tots mirant, mirant-nos molt. Quan dic ple, vull dir que pels carrers no podien circular els cotxes, només homes. És curiós que els homes anaven agafats de la mà, del braç, abraçats...va ser una eperiència impactant. Vam suposar que tanta gent al carrer era perque era diumenge.

Aquí tenen lleis que poden prohibir gairebé qualsevol cosa. FIns fa un temps estava prohibit menjar xiclets, ara no ho està, però només pots entrar un màxim d'uns quants paquets quan passes aduanes... En la següent foto veieu una prohibició en el metro, que està prohibit el Durian (la última imatge, que sembla una bomba), i es que el Durian és tipic d'aquestes zones. És una fruita que fa molta pudor, té una de les olors més fortes que hem sentit mai. Forta i persistent. Aquí no te la pots menjar al metro...tot i que no té penalització... ejem ejem, calla que això a Espanya funcionaria. A Hong Kong també hauria d'estar prohibit, hi ha carrers i restaurants que oloren moltissim a Durian...Nosaltres a Hong Kong en vam comprar un cop, per probar-lo, i el vam posar a dins d'una motxilla, al arribar a casa tot el pis olorava a Durian, i la motxilla va haber d'estar uns dies ventilant-se... imagineu-vos.

Per acabar i com a curiositat, dir que Singapur va ampliant la seva superficie. Hi ha un ambiciós projecte per ampliar uns 60 km² la seva superficie. El gran problema és que com més s'expandeix Singapur, més disminueixen les illes d'Indonesa més pròximes a Singapur, ja que d'aquí prove el 80% de la sorra que s'utilitza. Les provincies indonesies de Riau i Bangka-Belitung han venut una mitja de 300 millons de metres cúbics anuals de sorra a Singapur. Això fa que hagin obtingut una gran ganància, però provoquin un desastre ecològic. Algunes de les illes més petites han desaparegut sota el mar, ja que al treure volum de sorra, fa que la illa no pugui resistir l'erosió del les onades del mar i acabi desapareixent. Només per l'expansió de l'aeroport de Changi uns 12 Km², es van necessitar 9.600 millons de metres cúbics de sorra. Per sort al 2007 Indonesia ha prohibir l'exportació de sorra sense excepció. Els governs regionals que s'estaven beneficiant de l'exportació de sorra estàn presionant perque s'aixequi l'embargament de sorra.

Actualment han aparegut nous països exportadors de la seva sorra, com Mynmar.

Actualment Singapur és 33 Km² més gran que en el seu origen.

Tocant l'equador. Part III

2007-07-30T15:44:00.000+08:00

Aquí van les últimes fotos de la illa de Bintan. Vam anar a veure la part sud de la illa on es troba Tanjung Pinang, la capital de la illa.

Aquí una foto de Tanjung Pinang des de l'aigua.

Això era un hotel que estava situat a 10 minuts en barca de la ciutat. Aquest hotel seguia al plantejament de les cases d'aquesta zona. Aquí les cases estàn construides just a sobre de l'aigua, aguantades per un pilars de fusta, que mica en mica, ara van substituint per pilars de formigó, és evident el perque. Aixi que només necessites treure la canya per la finestra per poder pescar el dinar. Algunes de les habitacións tenien un forat a terra que si l'obries podies pescar des de dins de l'habitació sense necessitat d'obrir la finestra. Una habitació en aquest hotel tenia un preu d'uns 15 euros.

Aqui amn el guia que vam tenir durant tot el dia. S'ha de dir que era molt maco.

El que més ens va agradar va ser veure com viu la gent. Aqui podeu veure un marrec que es renta en un pou. Vam veure coses que no te les pots imaginar. Al costat del camí de terra hi havia un cable d'electricitat, que feia sortir l'aigua d'un pou...quin perill!!!!

Tocant l'equador. Part II

2007-07-19T19:37:00.000+08:00

Els dos dies següents ens vam proposar sortir de la bombolla paradisíaca en la que vivíem i vam anar a conèixer la resta de l'illa.

L'illa de Bintan té 1.886 Km², esta situada a uns 48 Km al sudest de Singapur i la seva capital és la ciutat de Tanjung Pinang. Primer vam visitar la zona dels manglars. Bintan és una curiosa illa que barreja paisatges tan diversos com pot ser una platja de sorra blanca amb una zona pantanosa plena de manglars, serps i monos. Els monos només els vam veure al aseguts al costat de la carretera mirant com passaven els cotxes, (probablement devien esperar a veure què queia).

Aquí algunes vistes desde la barca en la què anàvem per obrir-nos camí entre els manglars.

Vam fer una primera parada a una cabanya de pescadors (que no és la de la foto...). Aquí ens van explicar les tècniques tradicionals que utilitzaven els pescadors de la zona. Varis dels utensilis s'utilitzaven per agafar crancs. Després ens van portar amb una canoa tradicional (amb no massa estabilitat), per recórrer la zona i posar en pràctica les nostres habilitats com a pescadors. Al final del recorregut havíem atrapat un cranc, un peix i unes quantes gambes. Hem d'explicar que ens acompanyava un "lobo de mar", curtit pels anys, que ens van ensenyar a llençar una xarxa amb forma cilindrica per atrapar gambes. Són unes gambes petites i transparents, que segons ens van dir se les mengen crues. El nostra guia tota l'estona li feia bromes al Miquel, si volia remar (el Miquel li deia que sí, tot entusiasmat, i llavors el guia li deia que no...aixi amb tot, fins que vam arribar a la zona de pescar gambes, en vam pescar algunes (tot i que res semblant a les moltes que pescava el nostre mestre). Ens van dir que ens podíem menjar les gambes vives i ... el Miquel s'hi va apuntar de seguida...a la Núria li va costar pensar-s'ho més de dues vegades, però al final també ho va probar. Ens va fer una mica de llàstima però...és llei de vida.

Aquí ens dirigíem a endinsar-nos a la zona dels manglars. Resulta molt curiós que els manglars són arbres que viuen en aigua salada, absorbeixen l'aigua i la distribuieixen per tot l'arbre. A través de les fulles evaporen l'aigua i els minicristallets de sal es queden a les fulles. Aquests cristalls seràn després, l'aliment de les cuques de llum. A la nit es poden veure tots els manglars plens de cuques de llum.

Aquí, si us hi fixeu bé, veureu un formiguer. El nostra guía ens va dir que amb el temps que portava era el primer formiguer que veia.

En els manglars hi han quatre varietats d'arrels. Aquí les arrels que tenen el nom d'arrel de cinta (és evident el perque).

Aquí una de les serps que vam veure. En teoria estaven enrollades perquè dormien. Són verinoses.

El nostra guía era un "caxondo" tota l'estona estava bromejant amb nosaltres dos (vam compartir l'excursió amb un home japonès, la seva dona i la seva mare). Al final del trajecte el guia ens va dir que la Núria tenia unes dents molt blanques i molt maques, i va aconsellar al Miquel que es comprometés amb la Núria, no fos cas que una noia amb les dents tant maques...jejejje A l'Àsia en general, la gent no té les dents gaire bé, mal colocades, enfosquides i molt sovint sense alguna dent. Crec que goldenhair actualment es podria canviar per alguna cosa més que 3 camells...

Al vespre, a l'hotel havien preparat "barbacoa" al restaurant de la platja. Amb un quartet que tocaven música de tot arreu, en directe i amb l'ajut de la percussió, una guitarra i un baix.

Tocant l'equador. Part I

2007-07-18T13:45:00.000+08:00

Aquesta setmana hem estat de vacances. No ens vam poder resistir al destí paradisíac, i vam optar per l'illa de Bintan (semblant a Bali, pero menys coneguda i menys concorreguda). Per arribar a l'illa ho fas des de Singapur amb ferry, així que a la tornada vam decidir fer una parada a la ciutat.

El primer dia vam arribar al migdia, el primer que vam fer va ser degustar el menjar de l'illa a peu de platja. Estàvem en un hotel amb platja privada, al costat de la piscina i el restaurant de la platja, tenies la possibilitat de refrescar-te en una aigua tranparent.

Aqui teniu el restaurant a sobre la sorra de la platja. Crec que era un dels nostres llocs preferits.

Mentre dinàvem ens va venir a donar la benvinguda la mascota de l'hotel

Aqui teniu una comparació d'escala...el llangardaix de la dreta de la foto es mantenia a una distància prodencial, pero si s'hi apropava el llangardaix de l'esquerra li donava un cop de fuet amb la cua.

Aquí planificant les activitats marines per al dia següent

Aquest és un dels molts sopars romàntics que es poden fer a l'hotel. Encenen la foguera i tens una persona que et prepara el sopar. Tot això per "tant sols" 140 euros per persona...no res no?? : O

Palmeres, sorra blanca, aigua transparent i una temperatura ambient de 33º. Això és el més pròxim al paraís!!

Aquí l'hotel des de la lanxa mentre ens dirigíem cap a la zona d'snorkeling.

El segon dia vam aixecarnos molt dhora, havíem reservat una hora de snorkeling (bucejar amb tub i aletes), per una zona propera a la platja on hi havia una gran quantitat de coral. Vam fer un primer intent tot i que van decidir anul·lar-ho per culpa del temps. Aixi que a la tarda hi vam tornar. Ha estat una de les millors experiències que hem tingut. Vam veure una inmensa quantitat de peixos (tipo el peix paiaso o "Nemo" entre molts d'altres). Estrelles de mar, cargols...etc. A destacar el nostre peixet de color groc. He d'explicar que quan ja duiem una estona a l'aigua, la Núria es va adonar que tenia un peixet groc molt petit tota l'estona al costat del cos, el Miquel intentava apartar-lo, però no hi havia manera...ara per la cama, ara cap a la panxa, ara entre mig de les cames, ara per l'esquena, ara pel culet...tota l'estona al voltant del cos, al cap d'una estona vam decidir fer com si no hi fos, i el més curiós és que continuava al nostra costat, quan la Núria mirava i de cop i volta no el veia, el buscava i el veia nedant molt molt rapid cap al Miquel, i el nostre peixet de color groc ja tornava a estar al voltant del cos del Miquel. Aixi durant una hora. Alguns cops quan anaves nedant, se't posava al davant i el veies entremig dels teus ulls, enganxat a les teves ulleres. És una de les coses que més gràcia ens va fer, no es va separar ni un moment de nosaltres, i sembla mentida com semblava que hi hagués algún vincle afectiu entre el peix i nosaltres. Al final, vam anar cap a la barca i quan la Núria ja estava a d'alt i el Miquel estava pujat a l'escala amb les cames encara a dins de l'aigua, el peixet encara rondava al seu costat. Ens van explicar que ho fan per a protegir-se dels peixos més grans. Al costat de la barca n'estava ple de peixos més grossos, aixi que em sembla que al final el vam portar a les brases.

Un altra cosa que ens va encantar va ser veure una sèpia enorme, "vivita y coleando", la veritat es que feia por!! una passada, era una sèpia d'uns dos pams de llarg!!!

Vam decidir probar el marisc de la zona, per poder parlar amb coneixement si val la pena o no probar-lo!! Un dels sopars que més hem disfrutat. El cranc anava acompanyat d'una salsa típica d'Indonesia, bonississsissima!!

Dim Sum a Wan Chai

2007-07-08T23:25:00.000+08:00

L'altre dia vam anar a dinar amb el Juan a un restaurant típic d'aquí a menjar Dim Sum. Aquest restaurant està situat a una 62 planta, té unes vistes espectaculars si tens la sort de poder escollir una taula al costat de la finestra.

Aquí podeu veure algun dels plats que vam degustar, entre ells, medusa (a la dreta allo que semblen tallarines), colom (al centre) peixets fregits, Dim Sum de BBQ porc, entre altres.

A la baixada vam agafar l'ascensor per a turistes, que te les parets de vidre i pots veure el descens.

Els carrers del voltant del restaurant estàn plens de mercadillos. Aquí podreu veure el que és el més semblant als mercats de Barcelona.

El nom xinès d'aquesta planta, traduït vindria a ser algu aixi com la planta que té vergonya, i es perque quan toques les seves fulles, s'amaguen.

Amb el temps que portem aquí hem observat que es veuen molts albins pel carrer. Resulta més impactant que els albins occidentals.

La nota informativa que falta és la pudor que se sent, heu de tenir en compte que aquestes paradetes a l'aire lliure estàn a 34º de temperatura i a una humitat del 90%...noslatres no ens atrevim a comprar la carn aquí.

Paradetes de peix assecat.

Típica botiga d'aliments assecats

Aquí podeu veure com venen les meduses.

Celebracio

2007-07-01T21:40:00.000+08:00

Divendres al vespre teníem un gran motiu de celebració...la Núria havia trobat feina. Vam anar a un restuarant Vietnamita-Tailandès que hi ha al costat de casa. La veritat és que està tot boníssim, entre les delicatesens que pots degustar hi han els crancs de closca tova, la fondue de carn o una espècie de rollitos, per no parlar dels postres.

Observeu la fumerada que sortia del bol!!! De banda sonora sempre hi ha una cantant espanyola.

La Núria ha trobat feina!!!

2007-06-28T12:14:00.000+08:00

Avui la Núria m'ha fet sentir especialment orgullós.

Sempre diré que només pel fet de venir a viure amb mi a Hong Kong ja té molt de mèrit el que ha fet. Interrompent la seva carrera com a dissenyadora gràfica a Barcelona, va arribar aquí en una situació totalment inestable: lluny de la seva família, sense feina i ni tan sols permís de residència més enllà de tres mesos, gens de seguretat amb l'anglès i sense conèixer a ningú. Pràcticament es pot dir que va arribar aquí tenint-me només a mi com a recolzament (això sí, totalment incondicional ;-).

En aquest temps, apart de treballar dur amb l'anglès, ha conegut molta gent local, de la qual cosa ens n'hem beneficiat els dos. Gràcies a ella hem pogut compartir la vida amb la gent d'aquí, per exemple participant a les carreres de dragonboat, anant en barco a passar el dia a alta mar o passant un dia de festa a una illa del voltant. Coses senzilles, però que sens dubte sempre recordarem. I això té molt de mèrit.

Avui però, ha anat més enllà. Una entrevista de feina sempre és una cosa complicada i ella a més tenia els obstacles que havia de parlar en anglès i que no tenia permís de treball. Quan ens hem despedit abans de l'entrevista, jo tenia un nus a la panxa. Quan, després de més d'una hora i mitja, encara no havia tornat, he començat a estar segur que hauria aconseguit la feina. I així ha estat. Crec que la Núria pot estar contenta i orgullosa del què ha aconseguit! Jo almenys ho estic molt. No cal dir que, evidentment, avui anirem a sopar a un bon restaurant i ens deixarem el primer sou per celebrar-ho!!

Bueno, i ara més relaxadament: Mama, la Núria diu que s'ha posat les arrecades que li vas regalar perquè li donessin sort, i sembla que ha funcionat! Ah, i si voleu donar un cop d'ull a la web del centre on treballarà la Núria cliqueu aquí.

Portada del Sunday Morning Post el 27 de Maig

2007-06-25T13:29:00.000+08:00

Dilluns al matí, la Núria té classe d'anglès, i quan arriba a classe la May, la seva profe, li dona per mirar el Sunday Morning Post, un dels diaris més populars de Hong Kong. La sorpresa és de la Núria quan veu això...

Sota la fotografia, es pot llegir: De sang calenta. Ahir, amants del sol i aquells amb ganes d'un bany refrescant van omplir les platges, incloent la de Repulse Bay a la foto de dalt, mentre l'observatori anunciava el primer avis de l'any de clima "molt calent".

Qui ens ho havia de dir que compartiriem portada amb el Beckham i en un diari de Hong Kong!!! Aquesta gent d'aquí s'escandalitzen per qualsevol cosa...com a curiositat, aquest és el diari on escriu l'Eric, el nostre "casero" pero ell escriu al suplement d'economia. Gràcies a la May que ha fet saltar la noctícia en reconèixer-nos en un "revistero"

Dragonboat racing!

2007-06-20T19:58:00.000+08:00

19 de Juny és festa nacional a Hong Kong. És la Dragonboat Racing. Aquest dia tothom està a la platja veient les carreres de rem. Els més afortunats poden gaudir del dia, i de les carreres des d'algun barco atracat al llarg del recorregut de les curses. Nosaltres vam ser dels afortunats. A la platja d'Stanley és on tenen lloc les curses més importants, nosaltres corriem allà.

Aquí fent els estiraments just abans de la primera carrera de les 8:24 a.m (cosa que vol dir que ens vam haver de llevar a les 6:30 a.m).

Això és l'ambient a que es respirava a la platja, la vorera plena de gent, just al davant des d'on els equips agafavem la canoa per dirigirnos cap al punt de sortida.

Els Junks es posen uns al costat dels altres als dos costats del recorregut de la cursa. Pots fer "junk hopping" que vol dir anar passant de barco en barco. Per anar fins al barco del teu equip agafaves uns "taxis barcos".

Aquí els bots preparats pel moment de la sortida.

Aquí podeu veure uns dels barcos de pescadors tradicionals de Hong Kong. Magnífic!!

Aquí l'equip de Herbert Smith.

L'ambient relaxat en el barco, abans i després de les curses. Aquí amb la May, la meva professora d'anglès. La May és anglesa, de descendencia xinesa. Va viure a Japó i ara a Hong Kong amb el seu germà Tim. El Tim treballa a Herbert Smith i van ser la nostra conexió amb l'equip del Dragonboat.

Stanley s'omple de gent cosa que fa molt dificl agafar qualsevol mena de transport per a tornat cap a la ciutat. Així que el nostre barco es va dirigir cap a Aberdeen, situada al sud-oest de la illa.

Aqui amb la May i el Tim a la proa del barco mentre ens dirigiem cap a Aberdeen, un altre poble de la costa. Aquest va ser un dels moments més especials del dia, poder navegar, gaudint del sol de mitja tarda, del paisatge i amb bona companyia.

L'arribada a Aberdeen espectacular. Al arribar vam anar a pendre unes cerveses per acabar bé el dia. Aquí el nostre barco...maco eh?!

Hem de dir que va ser un dia fantàstic. Ple d'emocions, de rialles, bona companyia i bons moments. La Núria diu que és el primer dia en el que s'ha sentir gairebé com a casa.

Junk trip

2007-06-18T15:27:00.000+08:00

Dissabte vam anar amb barco amb la Man i els seus amics. Aquí és molt freqüent llogar un barco per anar a passar el dia a alguna platja. El preu del barco és a repatir aixi que com més colla siguis més barat et resulta. El nostra barco estava tripulat per un matrimoni, que són els que s'encarreguen de tot. Tú només t'has de preocupar de portar les begudes, que després poses en unes neveres amb blocs de gel (això em recorda a quan el meu pare m'explicava que quan era un bailet, per guanyar-se uns calerons, repartia gel per a les neveres).

Quan t'aturaves, s'apropaven unes barquetes que s'oferien a estar a la teva dispocició durant tot el dia, per portar-te a la platja, per nomes uns 200 HKD, el que seria uns 20 €. Vam descidir que hi podiem anar nedant, tot i que l'únic que s'hi va animar va ser el Miquel.

Al voltant d'aquesta platja estavem atracades varies embarcacions. La de la foto es semblant a la que anavem nosaltres, pero la nostra tenia pis de d'alt on podies pendre el sol, o fer una migdiada. ; )

El dinar costava 4 € per persona i consistia en una BBQ (barbacoa), amb carn de bou, porc, boles de peix, salsitxes i peix etc. El capità del barco era qui s'ocupava de cuinar els aliments.

Company de jocs, confident i millor amic

2007-06-15T15:16:00.000+08:00

M'emociono quan ell s'emociona, pateixo quan ell pateix, sóc feliç quan ell és feliç. Jo l'escolto, l'aconsello i el deixo fer...confio amb el seu parer i amb les seves desicions. Dolç, tendre, generós, atent, bondadós, intel·ligent, entregat i amic dels seus amics són algunes de les moltes coses que el poden descriure com a persona. El meu company de jocs, confident i millor amic.
Se que està inqüestionablement al meu costat i que sempre podré comptar amb ell, de la mateixa manera que ell sap que sempre podrà comptar amb mí. I no només se tot això sinó que tinc la certesa que aconseguirà i serà tot allò que es proposi en aquesta vida, perque si ha aconseguit ser tot això amb tant sols 29 anys...

... imagina't!!

Moltes feliçitats Joan!

Caminant pels carrers de HK

2007-06-15T14:09:00.000+08:00

Caminar pels carrers de Hong Kong és tota una experiencia. Avui ensenyem alguna mostra del que et pots trobar.

Els "mercadillos" són típics aquí, i els trobes als petits carrerons perpendiculars a les grans avingudes. Aquestes parades poden ser de tota mena de productes, des de menjar, peix, fruita, carn, verdures...etc fins a roba, bolsos, sabates i altres estris. Tots tenen aquesta mena de "toldos" per a protegir-se del sol i de la pluja.

Imatges com aquesta són molt habituals. Davant d'una joyeria una dona recull cartrons amb una mena de carret molt típic d'aquí. Es veu molta gent gran recollint brossa, cartrons i plàstics. Cosa que també vam poder veure quan vam estar a Beijing. Una dona que recollia botelles de plàstic va estar una bona estona esperant a que ens acabessim l'aigua per poder demanar-nos l'ampolla.

Aquesta imatge té més significat del que de entrada pot semblar i que descriu molt bé el que passa en aquesta gran ciutat.

Al 2003 va haver un brot de SARS (Severe Acute Respiratory Syndrome) una neumonia àtipica, a Hong Kong, i en el qual es van infectar més de 700 persones i en van morir 270. Des de llavors la gent es va acostumar a utilitzar mascarilles quan estan refredat. No és obligatori però és un símbol de respecte cap als altres. Grans i petits les utilitzen i la veritat és que quan ho veus per primer cop impressiona.

Contra la pirateria

2007-06-12T18:25:00.000+08:00

A la televisió de Hong Kong s'emet aquest spot contra la pirateria.

La Motion Pictures Association (MPA) és la institució que reuneix a les principals productores de Hollywood com la Buena Vista International, Paramount Pictures i Warner BROS. La MPA s'ha proposat acabar amb la pirateria en aquesta regió i col·laboren amb les autoritats locals. Al 2006, la pirateria a Asia-Pacific va fer que la assossiació deixès d'ingresar 1.200 millons de dolars (911 millons d'euros).

Xina és un dels majors paisos productors de falsificacions de DVD i música del món. Spiderman 3 es va estrenar abans a Asia que a Estats Units, per evitar la pirateria ja que en altres ocasions s'havien trobar copies pirates a Xina de pelicules com "Sayuri" o "Casino Royale" inclus abans del dia de la seva estrena a Estats Units.

Per combatre tot això s'han entrenat dos gossos policies, els primers del món, que detecten discs òptics. Actualment estan treballant per els agents aduaners de Malasia, però abans han estat probats a Estats Units, Hong Kong i Dubai,

A Hong Kong la policia va acabar, el mes de febrer, amb una de les majors reds de pirateria. Amb aquest cop s'estima que nomes quedaràn uns 40 o 50 punts de venta on s'ofereixen discs òptics pirates (incluits els CD, VCD y DVD), en comparació als 1.000 punts que existien l'any 1999. En aquest cop es van requisar més de 120.000 discs òptics en una vintena de llocs de Hong Kong.

"Back Dormitory Boys"

2007-06-12T14:00:00.000+08:00

Fenomens que mouen masses...aquí no hi ha res impossible. Aquest dos nois xinesos es dedicaven a parodiar cantats de pop, com ara els "Backstreet boys" en el dormitori de la seva residència, grabaven els videos i després els penjaven a internet. Fins aquí podria semblar normal, però el més increible es que van arribar a ser popularment coneguts, entrevistats en programes de tv de radio... etc.

Aquí teniu alguns videos. Se'ls hi ha de reconèixer que ho claven!! Nosaltres vam riure molt!!

Tenen webside oficial, i un blog on pots veure tots els seus videos.

Conclusió: Aqui qualsevol que tingui un tret diferenciador, un xic d'enginy o una mica de gràcia pot moure milers de persones.

Sopar espanyol a Tung Lo Wan

2007-06-11T15:12:00.001+08:00

Dissabte a la nit sopar amb els nostres "caseros", en Mark i l'Eric. En Mark és anglès, enginyer industrial, fotogràf i dissenyador. L'Eric és hongkones, pero quan era petit la seva familia va emigrar al Canadà. Desprès ell va descidir tornar a la ciutat qie l'havia vist nèixer. L'Eric és periodista especialitzat en temes econòmics de Xina, també parla una mica d'espanyol.

El menú consistia en: amanida de pera i parmesà amb pinyons i panses, truita de patata, "empanadilles", pà amb tomàquet, i "senfaina". Per acompanyar un vi Ribera del Duero i un vi blanc fracès que van portar. Bonissississsim!!!

La nit molt divertida, ens agrada molt compartir estones amb ells perque sempre ens expliquen coses molt interessants.

Pels més observadors...la Núria torna a ser Goldenhair!! tot i que va costar, tant com 5 hores i quart.

Refrigeracio i altres assumptes de restaurants

2007-06-07T17:45:00.001+08:00

Aquí fins i tot les cases més humils tenen aire acondicionat. Passat el dia del Bun Festival ara ja entenem el perque. Has de dur un jersei o qualsevol altra peça de roba que en un moment donat et pugui cobrir les espatlles. Aquí veure el per que.

Al sortir dels locals si portes ulleres com és el nostre cas, se't queden completament entelades al sortir al carrer.

Com a curiositat...
Si ets un repartidor d'aliments i quan arribes al lloc de deixar la comanda, aquest esta tancat que faries:
A. Trucar al propietari de la botiga o restaurant i esperar a que anes a recollir-la.
B. Continuar la teva ruta i tornar més tard.
C. Deixar la comanda al carrer.
D. Apuntar-te l'horari de la botiga o restaurant i a partir de llavors passar en horari d'obertura al públic.

No és ni el primer ni l'ùltim cop que ho hem vist. Tot i que aquest cop van tenir el detall de deixar la comanda a un racó i no al mig de la vorera.

18 Aniversari de la matança de Tiananmen

2007-06-05T11:59:00.000+08:00

Ahir va ser el 18è Aniversari de la matança que hi va haver el 1989 a la plaça de Tiananmen, Beijing.

El 4 de juny va tenir lloc la matança d'innocents estudiants i defensors civils, a la plaça de Tiananmen, per soldats professionals de l'exercit comunista (Exèrcit per la Lliberació del Poble). Carregats amb armes, tancs i gasos lacrimògens, van carregar contra els manifestants, passant els tancs per damunt dels estudiants que dormien amb tendes de campanya a la plaça. Posteriorment els ruixaren amb gasolina i els van encendre. "Cuando regresamos a la Universidad de Pekín supimos que a las 10 p.m. del 3 de junio, el primer ministro comunista, Li Peng, había dado tres órdenes: 1) las fuerzas armadas abrirían fuego en la parte superior de la plaza rápidamente; 2) las tropas deberían limpiar la plaza al alba, y 3) deberían detener a los lideres estudiantiles y matarlos sin dilación." explica Chai Ling líder del moviment estudiantil Pro-democracia a Pekin.

No només l'atac en sí hauria de ser condemnat per tots els governs sinó també la censura i la manipulació de la informació que envolta aquest tipus d'esdeveniments. A la Xina es va intentar soterrar la massacre de tal manera que hem conegut gent xinesa que fins que no han sortit de la Xina no han tingut accés a la informació sobre el què realment va passar a Tiananmen. D'aquesta manera, mentre al propi país no se sabia massa bé que passava, a la BBC News estaven emetent aquest reportatge:

El govern de la Xina censura i manipula, encara avui en dia, als seus ciutadans, ja que com es pot llegir a l'article del País la única menció de l'aniversari de la massacre de Tiananmen que es va fer el Youth Daily, el diari oficial del partit comunista, va ser la d'elogiar a la "heroica policia" que va mantenir l'ordre a la plaça.
Tenim constància que avui en dia existeix censura a la Xina que es fa extensible a pàgines d'internet com la wikipedia (ara ja oberta, però censurada durant un període) , blogs i el semanari Bing Diang del diari Youth Daily.

Ahir, al Victoria Park, a Hong Kong (davant de casa nostra), es van celebrar diversos actes per a commemorar les víctimes d'aquella matança, i no només per a recordar sinó per exigir que el govern admeti que va ser un terrible error i que fagi oficial el balanç de morts, i un llistat amb noms i cognoms de les victimes. La xifra de morts oscil·la entre 400 i 2.000 depenent de les fonts.

Escrivint aquestes línies i cercant informació per internet tenia la sensació que eren paraules familiars, però en menys mesura. Censura, repressió contra la llibertat d'expressió, ocultament dels fets i de la informació que d'aquests se'n tenien, ignorància dins el propi país i informació a l'extranger...crec que per vosaltres també seràn paraules familiars.

Sopar de "tapas" Japoneses

2007-06-04T09:40:00.000+08:00

Aquest dissabte, dia de platja. Queda pendent penjar fotos de les platges d'aquí que el que predominen són els grans contrastos. D'això ja en parlarem en un altre post.

Al vespre quedem amb el Luis, per anar a sopar pels carrers de Tai Hang (el nostre barri). Acabem en un minirestaurant de tapas Japoneses (Tot el restaurants es el que podeu veure a la foto. De fet es pot veure fins i tot el cuiner. La veritat es que tot estava bonissim! Ens va costar uns 7 euros per persona.

Feina vam tenir per entendre'ns amb la noia del restaurant, i es que devem ser els únics que preferim fora, sense aire acondicionat i sense tv.

Repetició de la jugada

Les poques persones que hi havien al restaurant tots!! estaven mirant la tele panoràmica que hi havia penjada a la paret, tots excepte una. Ara es quan os preguntareu que devia estar fent una unica persona sense mirar la tv...jugant amb la consola!! estava clar.

Típic sopar romàntic.

Aqui teniu l'entorn a les 23 h.

Si no saps que fer a aquesta hora sempre podeu anar a comprar fruita!!

Despres d'observar els restaurants d'aquí tenim una serie de preguntes:

Com pot ser que... tenint en compte que Hong Kong es una de les ciutats on el lloguer és més car...
1. En un restaurant que té 10 m2, que hi caben com a molt unes 14 persones (si es estiu i hi ha terrassa que sinó és reduieix a 8), i que et costa uns 7 euros per cap, puguin treballar 5 persones. D'on surten els sous??

2. En un altre restaurant de les mateixes caracteristiques, pero en el poble on viu el Luis. Has de sumar que després veus que la propietaria coduieix un jaguar...mmm...

3. En un restaurant de 15-20 m2, amb servei a domicili, aixó sí hi treballen 11 persones.

A veure si vosatres teniu alguna hipotesis més...la nostra és que tot són tapaderes!!!

MTR

2007-05-31T17:11:00.000+08:00

El metro a Hong Kong, o el que és el mateix el MTR, creua de l'illa de Hong Kong a Kowloon per sota el mar. Cada cop que creues d'un costat a l'altre el metro et costa uns 50 centims més car. Això és degut a que el tunel té filtracions d'aigua i necessiten evacuar aquesta aigua constantment i el procediment és car. Les linies de metro es diferencien pel color, igual que a Barcelona, pero amb la particularitat que les estacions també estan diferenciades pel color. D'aquesta manera, saps que per exemple Central és de color vermell i si el metro esta ple i no veus el nom de l'estació la pots identificar pel color. Has de tenir augudesa visual perque per exemple Tin Hau (que és la nostra parada) és de color taronjos-vermell.

Aquí el metro es paga amb la "Octopus card". Una targeta que serveix per pagar tot el transport públic, algunes botigues com ara els supermercats, i altres serveis d'ús públic com les piscines municipals, entre d'altres. És una targeta que es recarrega i dóna agilitat a les taquilles del MTR ja que la pots portar a dins del bolso, de la cartera i nomes apropant-la a les taquilles ja et detecta i et marca. A l'entrar només memoritza l'estació per la qual has accedit al metro, al sortir es quan pagues el valor del trajecte que has fet (ja que el preu varia).

A continuació un video com a mínim divertit del MTR amb una versió d'una cançó popularment coneguda per a tothom i 12 curiositats del MTR.

Curiositats a observar del video:
1. A les andanes hi ha una vidrera de protecció i, per tant, no pots caure (ni tirar-te) a la via.
2. Les linies i fletxes que hi ha dibuixades a terra just davant de les entrades dels vagons. Dues per cada costat per fer cua per entrar i una central per a deixar sortir. (Aquesta última no se'n fa gaire cas...això és el mateix a tot arreu.)
3. Els colors de les estacions.
4. A terra veureu una banda de color gris fosc, que si la poguessiu observar bé, veurieu que té relleu. Això són senyals pels invidents, per poder anar reseguint-les amb el bastó. Tot el metro esta molt ben preparat en aquest sentit.
5. Al mig de la cançó, quan diu Tin Hau (es la nostra estació), seguit diu el nostre carrer Tung Lo Wan, és el nom en cantonés de Causeway Bay (que és l'estació següent de la nostra).
6. El sorroll caracteristic quan viatges en metro, és de les senyals acústiques. Al arribar a cada estació t'informa de l'estació a la que arribes i que tinguis cuidado quan es tanquin les portes. Ho diu en mandarín, després en cantonés i per últim en anglès.

Altres coses a saber del MTR.
7. La majoria de transbordaments és fan només creuant d'un costat a l'altre de l'andana.
8. El MTR va molt soterrat, et passes llargues estones per baixar fins a l'andana. Moltes vegades les andanes de cada sentit estan a diferents altures, de manera que has de baixar un pis més o menys, segons la direcció a la que vas. Per aquest motiu no pots anar amb presses, més d'una vegada, quan veus que el tren arriba començes a correr i despres et dones compte que encara havies de baixar un pies més. :(
9. Aquí la gent no corre mai per agafar el metro, al cap de 20 segons en tens un altre.
10. Hi han estacions submarins (que els hi diem nosaltres) que van repetint una senyal acústica, semblant a la que fa un submarí, que encara no hem aconseguit esbrinar per a que serveixen. Seguirem investigant...
11. A l'interior del vagó, en els dibuixos de la linia de metro, t'indica a quina estació fer el transbordament per anar cap a una altre direcció, per tal t'optimitzar el temps del teu viatge. Segons la direcció de l'altre linia que vols agafar, és millor que facis el transbordament en una estació o en una altre.
12. En el MTR, la gent aprofita el temps de diverses maneres. Aquí es te la concepció que el temps són diners. (Aquí tot costa molt car, si no tens diners, no pots viure). És per aquest motiu que la gent no perd temps a casa seva per exemple, maquillant-se, no vull dir retocant-se, vull dir maquillar-se: apliquem un corrector, ara un maquillatge base, ara una mica de colorete, m'arrinxolo les pestanyes amb l'aparatet pertinent, m'hi poso rimmel, em perfilo els ulls i els llavis...altres aprofiten per parlar per telefon o bé per jugar amb consoles portàtils.

Fuerteventura

2007-05-31T16:13:00.000+08:00

Imatge de relax. Fuerteventura l'agost de l'any passat

Avui ens enrecordem del Toni

2007-05-30T17:04:00.000+08:00

Juny de l'any passat, Cannes.

Risas, comida y buena compañia...y cuanta comida!!

Cuando todo vuelva a la normalidad, hay que repetirlo.
Recuerdos para ti, Toni.

Sistema sanitari

2007-05-28T15:53:00.001+08:00

A Hong Kong, com a la majoria de països tret d'Espanya, no hi ha sanitat pública. De totes maneres a moltes empreses, juntament amb el contracte i el salari, et dónen una assegurança mèdica.

Despres d'haver d'anar al dentista per motius de força major...hem esbrinat com funciona el tema medicines a Hong Kong. Podria ser una molt bona solució per al malbaratament de medicines a Espanya i contra l'automedicació. Aquí no pots comprar medicines amb receptes a les farmacies. Únicament pots adquirir tot allò que va sense recepta. Si necessites qualsevol altra cosa, has d'anar al teu metge. Un cop visitat i fet el diagnòstic, allà mateix et donen unes bossetes, amb el teu nom, i les indicacions de com ho has de pendre. Et dónen ni més ni menys que el número de pastilles que necessites. Estàn contadissimes!! Aixi que un cop fet el tractament no te'n queda ni una.

Vénen sense prospectes, cosa que també impedeix que sàpigues per quines altres infeccions o malalties et poden servir.

Bun Festival

2007-05-24T20:16:00.000+08:00

Avui és un dia de festa a Hong Kong (estem veient que aquí cada mes hi ha una bona excusa per fer una festa nacional, de totes formes en mitja treballen bastant més que a Barcelona). Avui l'excusa era el desè aniversari del Buda de Lantau i el Bun Festival. Bun vol dir "panecillo", o sigui que avui és la festa dels "panecillos".

Hem anat a la illa de Cheung Chau (o algo així) amb el T.C.(el novio de la Man), la Man, el Luis i la Xiaoting per veure les desfilades locals. Hi havia moltissima gent que volia veure les desfilades de nens bestits de manera tradicional, i les danses del Drac.

Tipica botiga en la que venen peix assecat.

Aquest home venia uns dolços fets a base de pasta d'arrós. Era al·lucinant veure com sense fer res, nomes tirant els polvos blancs, de tires gruixudes anava aconseguint, gairebé per art de màgia, fils, tant fins que semblaven cabells. Aquests dolços reben el nom de Barba del Drac Blanc.

Hi havien diferents grups, els quals s'encarregaven d'animar els carrers de la illa. Aquest bailet feia una mena d'escenificació de ball i de moviments semblant a Bola de Drac.

Aqui teniu una demostració de la Dansa del Drac

Aquest era l'ambient de la festa. Jo diria que és el millor mestissatge entre Catalunya i la Xina. A veure que en penseu.

Foto del grup.

Aqui els protagonistes del dia. Els panecillos que agafen a les carreres. Són unes boles esponjoses que a dins porten carn.

Al vespre, a mitja nit té lloc una mena de carrera, que consisteix en enfilarse a una muntanya de panecillos, i aconseguir agafar els de major puntuació, i el màxim número possible. Els de la part superior valen 9 punts, els del centre 2 i els de baix 1 punt. Al acabar reconten els punts i guanya l'equip que hagi aconseguit sumar-ne més.

Aqui teniu la retransmissió de la jugada. Això és el que veiem tots els Hongkonians ahir a la nit a les 12 per la televió pública.

Tot això va tenir lloc en un dels dies més calorosos que hem viscut aquí. Uns 31º, un sol espantós, i una humitat del 80%. Ahir vam entendre la necessitat del paraigües. Quiet, a la sombra, t'havies d'aixugar les gotes de suor. I ja ens van avisar que això és tant sols el principi. Durant l'estiu és pitjor.

Entrevista a Salvador Dali

2007-05-23T17:05:00.000+08:00

Fa uns dies, parlant amb el meu professor d'angles, en Gavin, em vaig quedar parada que no coneixia a Salvador Dalí, i tan estrany em va semblar que vaig buscar informació a internet. Això és el que vaig trobar, sense desperdici!

Nosaltres ens quedem amb la frase que diu:
"La diferencia entre un loco y Dalí, es practicamente ninguna, la única diferencia es que Dalí no esta loco".

Jutgeu per vosaltres mateixos. Fixeu-vos quan Dalí li diu al periodista Zabludovsky, que és la última pregunta de l'entrevista (deu ser a la meitat del video) i com aquest intenta treure-li més suc. Bonissim!!

Hong Kong University of Science and Technology (HKUST)

2007-05-23T16:25:00.000+08:00

La Universitat esta situada a Clear Water Bay, i esta a uns 45 minuts del centre de Hong Kong. Les instal·lacions són magnifiques, i l'entorn inmillorable. Esta orientada al mar i al voltant es poden observar unes vistes magnifiques de les illetes del voltant.

Una de les primeres vistes que vam tenir de Hong Kong va ser aquesta, primers dies emboirats.

I aqui una vista de la Universitat des de casa del Dani nomes sortir el sol.

Mes endavant han anat fent bons dies amb sol i bones vistes, pero com que el Miquel es un despistat mai agafa la camara i, per tant, no tenim fotos. A veure si algun dia agafo la camara i faig mes fotos de la uni i del meu lloc de treball, que es bastant petitet (semblant al d'Australia), pero amb la diferencia aqui tinc un ordinador que em va posar el Dani amb pantalla plana de 19 polzades.

Per cert, tot i que nosaltres no fem els deures, hi ha una foto nostra nova al blog del Luis.

Tea House

2007-05-19T13:46:00.000+08:00

L'acte de menjar a Hong Kong té una rellevancia que no té a Barcelona. Aquí es menja a tota hora i per tot arreu. Als carrers hi ha un numero infinit de restaurants i paradetes. La gent menja a qualsevol lloc, qualsevol moment és bo. S'aturen a les parades del mig del carrer i mengen alla mateix drets, entre semàfor i semàfor, entre compra i compra o de camí a qualsevol lloc.

No hi ha la tradició de cuinar a casa, la gent sempre menja a fora, degut a que tenen una pausa curta a la feina per dinar, i treballen fins bastant tard. Llavors és el moment de fer vida social, i quedar amb els amics per sopar i anar de compres.
El "take away" és el pa de cada dia. Veus a la gent caminant de camí a casa que porten una bossa blanca de plastic amb pots de menjar que han agafat en algun restaurant. Per aquest mateix motiu quan menges en qualsevol restaurant i sobra menjar, et diuen si te'l vols endur a casa.

Avui, com a bons Honkonians, el Juan m'ha portat a dinar a la Tea House. Es tracta d'una casa de tè on la gent va a veure tè i l'acompanyen amb Dim Sum (tipic menjar de Hong Kong que ja n'haviem parlat en algún post anterior). El concepte és diferent a l'occidental on menges i veus per fer passar el menjar. Aquí el menjar és per acompanyar el tè que prens.

És tot un ritual. El tè es pren com temps enrera. Et porten un got amb tapa a dins del qual et posen les fulles de tè. Avui hem probat el tè de Jasmin. Al costat de la taula tens un calentador d'aigua, i t'omples la tassa totes les vegades que vulguis. Un cop barrejat el tè amb l'aigua es tracta d'abocar el contingut a una tassa que serà d'on veuras el tè.

He de dir que els Dim Sum d'aquí estaven boníssims!! es nota que són de millor qualitat que en altres llocs, tot i que tenien menys varietat. Per poder dinar aquí has de reservar amb una setmana d'antelació, ja que és un lloc molt visitat. La casa de tè esta situada al mig d'un parc i en un edifici d'estètica colonial. A part de menjar Dim Sums també pots comprar tota classe de tè i degustar-los sense la obligació de comprar-ne cap.

El Juan esperant que ens portessin tots els manjars!

Fent nous amics!

2007-05-15T19:46:00.000+08:00

Avui despres de molts dies de no actualitzar, us presentem a "la Man", amb el Miquel hi ha molta broma amb el joc de paraules. La Man és una noia Hongkonesa, que porta un temps estudiant espanyol. Aixi que quedem per fer intercanvi d'idiomes. Jo li ensenyo espanyol (si em veies la Crespo!!) i ella m'ensenya angles. Ens portem molt bé i m'agrada molt tot el que m'explica. Va viatjar sola durant dos mesos per Sud-America, ha estat a Etiopia, Nepal...i te molts amics occidentals. Deu ser per aquest motiu que ens entenem tant bé, perque és una persona de ment molt oberta!

Coma a curiositat el primer dia que ens vam coneixer, em sembla que la primera pregunta que li vaig fer va ser a que es dedicava i la segona, quina edat tenia... despres de jugar a endevinar-ho me la va dir, pero em va avisar que aqui a Hong Kong, esta prohibida la pregunta, no es pregunta mai l'edat passats els 15. Sort que coneixia la cultura espanyola i sap que és una pregunta molt freqüent!! que sino...

Man, Thank you for our english lessons!!

Felicitats Miquel

2007-05-04T18:39:00.000+08:00

Dissabte 28, aniversari del Miquel. Per cel·lebrar-ho anem a un restaurant Coreà, estava bé perque al mig de la taula tens una barbacoa, i la carn i els escamarlants que vam demanar ens els feiem nosaltres mateixos en el moment. Hagués hagut de costar més barat tenint en compte que s'estalvien al cuiner ; )

pels més observadors, el canvi de look involuntari de la Núria no és que hi hagi poca llum al local, ni que porti el cabell moll, no no (ja no sóc Goldenhair, pero tornare i no és una amenaça). Ara el meu nou repte és aconseguir anar a una pelu xina i que entenguin el que els hi estic demanant i sinó els hi dire en català perque com a minim tinguin motiu de no entendre'm... i no..., no els hi vaig demanar que em tenyissin el cabell de castany!!!

El Miquel, un sant per haver de viure tot el procés, l'abans, el durant i els dos dies després d'adaptació al nou look!! Sort que et tinc al meu costat en aquests mals moments ;-P

Despedida d'en Jon

2007-05-04T18:11:00.000+08:00

Divendres de la setmana passada, i el Jon després de 6 mesos ja marxa...Fem dinar amb en Jon, el Dani, el Luis, la Xiaoting, i el Jiaheng al restaurant de la universitat, per fer-li un bon comiat.

En Jon és un company de la universitat del Miquel, ell és Belga. A la Núria li costava molt d'entendre'l al principi perque parlava un anglés amb molt accent francès.

Encara recordem quan vam arribar que ens deia que ell ja duia 4 mesos, i sense enterar-nos ja se'n va. Tot i que estava content de tornar a casa...sempre fa pena deixar a la gent amb la que has compartit temps, i encara més quan tens als teus tant lluny.

Potser ens tornarem a veure aquest cop a Belgica!!!

Per si voleu veure la foto de familia, mireu el blog del Luis. Luis te nos has adelantado!!

Mercat d'ocells

2007-05-03T18:05:00.000+08:00

Dijous a la tarda i despres de dinar, el Juan em porta a veure el mercat dels ocells...molt exòtic. La veritat es que feien molta pena...

Com a curiositat, es poden veure pels carrers de Hong Kong castanyeres, sí sí, castanyeres que venen castanyes i moniatos, (a part d'ous) i jo que empensava que això de les castanyes era típic de la nostra tardor...

Carreres a Happy Valley

2007-05-03T17:30:00.000+08:00

Dimecres de carreres i apostes, de fet, un dels últims dimecres abans que s'acabi la temporada. La temporada de carreres s'acaba just abans que els cavalls puguin caure a terra rendits per la calor.

Nosaltrem vam anar a donar-hi un cop d'ull. Molta gent, alguns de molt viciats pel joc i per la tentació de guanyar diners, d'altres per l'adrenalina de perdre'ls i nosaltres al mig en plan guiris i fent fotos. Vam menjar un "Hot dog", una cervesa i, com no, vam apostar per veure si aixi ens resultava més emocionant...quan t'hi jugues diners augmenta l'emoció, fins i tot quan només pots perdre 20 dòlars, o el que és el mateix, 2 €.

Vam fer dues apostes, una a un dels cavalls favorits i l'altra a un cavall per intuïció, hem de dir que el favorit va acabar 9è i el de l'atzar va anar segon durant tota la carrera fins que als últims metres, el van adelantar, va creuar la meta com a 3er. Llàstima!!

L'estadi és impressionant, observeu els edificis del voltant!! semblen eixams d'abelles, impressionant!!! i el soroll dels cavalls quan passaven tot i ser gespa...al·lucinant!!! això sí que és Hong Kong!!!

La ciutat prohibida, cucs i altres coses d'interès

2007-04-29T19:15:00.000+08:00

Avui acabarem la trilogia de Beijing (en plan star wars o el señor de los anillos).

Al centre de Beijing hi ha la plaça de Tian An Men, que com a plaça, a part de ser molt gran, no té res, però ha estat molt important en la història de la Xina en general, i de Beijing en particular. Aquí va una foto:

Just davant de la plaça hi ha l'entrada de la ciutat prohibida, que va ser el palau dels diferents emperadors de la Xina i després en Mao se la va fer seva, en una forma curiosa de socialitzar el país...

En una part de la ciutat prohibda hi ha uns jardins on només hi podia passejar la dona del Mao, ara hi ha un restaurant i nosaltres hi vam anar a veure què tenien per nosaltres.

Com a curiositat, ens va fer gràcia que durant molt de temps va estar prohibit a Beijing edificar més enlaire que l'altura màxima de la ciutat prohibida.

Un cop acabada la visita vam pujar al "Carbon Hill" que és un turonet artificial d'uns cent metres d'alt des d'on es pot veure tota l'extensió de Beijing (per cert que Beijing vol dir capital del nord (Bei-nord, Jing-capital)).

I abans d'acabar us ensenyem unes fotos d'un sopar que vam fer, on vam menjar... cucs fregits!! (no valien res de res). I després unes fotos d'uns pinxitos que venien al carrer, però que no vam provar (els caballets de mar feien bastanta pena...) i hem de dir que no vam veure a cap autòcton que en mengèssin, creiem que era només per als turistes...aixi semblen més exòtics!!

Beijing, El mercat dels camperols 潘家园民间旧货市场

2007-04-24T15:27:00.001+08:00

Diumenge és dia del mercat dels camperols. Aquest és un mercat d'antiguitats i coses varies, pots trobar gairebe qualsevol cosa...com a curiositat observeu atentament cada una de les imatges a veure qui hi troba les coses més increibles. Pots adquirir maletins de la creu roja, cascos i ulleres d'aviadors, tot tipus de material de la guerra, pedres, pulseres i collarets, tocadiscs, estatues, llibres, pots, pinzells, quadres, i trastos.

Tot tipus de coses pràctiques com una màscara de gas, un timó... objectes del dia a dia.

Aquí hem descobert la tècnica del regateig, et donen un preu desorbitadament car, et baixen gairebe a la meitat per ser tú, per ser tan guapo o per ser espanyol...preu que continua sent molt car, (de 1200 yuanes te'l deixen per 800 yuanes, uns 80 euros). Aqui comença el duel amb la calculadora en mà per poder anar posant els preus. Li has de fer comedia, t'ha semblat carissim, aqui comença la baixa, continua sent car...et diu que li diguis un preu, li has de rebaixar un 90% gairebe, et dira que no, et proposara un altre preu, i aixi, infinitament, fins que o bé ho aconsegueixes per una trecera part del que t'havia dit inicialment, en aquest cas per uns 200 yuans o uns 20 euros. O també pot passar que quan sembla que ell ja no baixi més, i tu decideixes marxar, et torni a cridar. La evasiva l'has de fer ben a poc a poc, per donar-li temps perque et cridi.
Un cop pactat si veus que esta excessivament content probablement sigui perque encara n'ha tret un bon benefici.

Despres de tot el matí els nostres trofeus són, una pulsera pel Miquel, una flauta que encara no sona pero que el Miquel esta en ello, algun que altre regalet, i un gooong!!. Hem de dir que el gong va causar furor. Alla on anavem tothom el mirava, comentava, somreien, el volien tocar i ens preguntaven el preu. Ja ho sabeu, si voleu sortir a lligar per la Xina, porteu un gong!!

Beijing, Muralla Xina

2007-04-24T15:26:00.000+08:00

Dissabte

Avui ens ve a buscar a l'hotel en Jack Muralla, un conductor de furgoneta que ens ha de dur fins a la Gran Muralla Xina. Farem un tram de muralla d'unes 3 hores caminant fins a Simatai on finalitza el recorregut i on ens vindra a recollir en Jack. Aquest tram té una mica de dificultat ja que hi han troços que estan bastant derruïts i pendents inclinades. Avui toca un dia de relax, d'exercici i difrutar del paisatge, res gaire perillós aparentment. La informació que no teniem es que a Xina es conduiex com a boigs, si ja vam al·lucinar en arribar a Beijing, per la manera de conduir dins la ciutat, encara no haviem vist res. Hem fet un ranquing de les coses més perillosos que hem vist, no com res excepcional sinó que són les tècniques de conducció més utilitzades en circulació per carretera.

RANKING 1-10

En autopista i carreteres amples (tres carrils per cada sentit):

10. No deixar passar a la gent, no deixar passar vol dir, els cotxes accelerant mentre una parella de vellets estaven parats al ben mig de la carretera, sense poder moure's perque venien cotxes per davant i per darrera seu. Això sí, els cotxes han de tenir l'amabilitat d'esquivar-los per tal de no tacar la carretera, i els vianants l'habilitat de mantenir-se inmobils per tal de facilitar el pas dels cotxes.
9. Avançar per la dreta a un cotxe que estava avançant per la dreta i per l'arcen, és a dir, doble carril en l'arcen.
8. Avançar per "l'arcen" tot i haver ciclistes, motos i persones en general ocupant aquest espai.

En una carretera de dos carrils, un per cada sentit.

7. Avançaments en curves sense visibilitat.
6. Avançaments en canvis de rasant.
5. Avançaments per esquerra o per la dreta d'un vehicle. Quan no hi ha espai suficient per avançar per l'esquerra, hi ha la possibilitat de fer un avançament per la dreta.
4. Avançament per l'esquerra i per la dreta alhora. Tres cotxes en paral·lel, pero nomes un ocupant el carril del sentit contrari, perque l'altre esta fent l'avançament per l'arcen.
3. Avançant de tres en tres, tres cotxes en fila, un darrera de l'altre ocupant el carril del sentit contrari. Amb cotxes que venien pel seu carril, resultat d'això és que el cotxe que anava pel seu carril, s'havia d'apartar a la cuneta per poder seguir circulant. Això era molt habitual, tret de quan hi havien bicicletes, persones o altres que dificultaven aquesta maniobra.
2. Un cotxe avançant a un altre cotxe que estava avançant, és a dir tres cotxes en linia en el mateix sentit, dos ocupant el carril del sentit contrari. La tècnica d'aquest avançament si ets el cotxe nº 2 que avança al cotxe que esta fent el primer avançament és la de fer sonar el claxon per informar de la teva posició.
1. 4 cotxes en paral·lel, dos cotxes avançant a l'hora un per cada sentit. En un carril una forgoneta avançant un camió, i en l'altre un camió avançant a un altre camió.

Pot donar-se el cas que és combinin varies de les opcions. La 1 combinada amb la 7 és una de les moltes que vam patir nosaltres, la 9 amb la 8...etc.

Com a apunt final, remarquem que durant el primer trajecte vam veure dos accidents, un camió empotrat contra una casa i un camió atravessat al mig de la carretera després d'haver derrapat per intentar (sense èxit) no xocar amb una furgoneta... "ESPELUSNANT"...

Per fi, i passat el mal trangol, vam arribar a la desitjada Muralla Xina, senzillament, espectacular.

Ens sembla que aquest és el punt més alt

Ara sí que és el punt més alt.

Això segur que sí que és el punt més alt...

Potser ve ara el tram més alt...

Finalment i després de 2,30 h hem arribat al final del recorregut, hem avançats a tothom que ens hem anat trobant pel camí, hem hagut de pagar tres cops, per entrar, per seguir i per poder arribar al final pel pont de fusta fins a l'altre banda.
Aixó sí, ara toca la recompensa.Tenim mitja hora fins que ens ve a recollir en Jack Muralla per empendre el camí de tornada...

Per cert que el tros de massa que es veu a la foto, és un tipus de pà xinés típic de Beijing i Shangai. És pà amb all (en aquests indrets els hi agrada molt l'all). Estava boníssim!!! i avui a Hong Kong n'hem aconseguit trobar-ne

Hem sobreviscut a Beijing!!!

2007-04-24T13:28:00.000+08:00

Divendres

Arribem a l'aeroport, ens vénen taxistes que ens demanen un preu desorbitat per portar-nos a l'hotel (uns 40 euros). Després de decidir anar a voltar una mica trobem una parada "oficial" de taxi on abans de pujar al taxi ens donen un diptic informatiu per advertirnos dels taxis no homologats que circulen i estafen a la gent, sense llicència, sense taximetre i amb uns preus abusius. Preu final de la carrera despres de 20 minuts amb taxi, 8 euros.

Dinem a l'hotel i de quina manera, bufet lliure i els millors bisctecs que hem probat mai. El Miquel directe al cuiner que seleccionava i preparava els bistecs, salsa de bolets o amb pebre. Al cap de 5 minuts estavem extasiats per la textura d'aquest tros de carn. En el moment de posar-nos el primer bocí de carn a la boca...mmm....estava boníssim!!!!!.Resultat de tot plegat: Miquel:4 - Núria:3 (bistecs), i perquè no ens van deixar probar un tall de rodó que tenia una bona pinta...pero que no entrava en el bufet!!. En aquest costat del món les coses funcionen del revés, el bròquil te gust a carn i la carn sembla mantega...Qui ens havia de dir que hauriem d'anar a Xina per menjar el millor bistec!!

Tarda, passejada pels Hutongs, cases antigues tipiques xineses. Descobrim els primers carrers i que tot i semblar haver sobreviscut un bombardeig hi ha gent que encara hi viu. D'altres s'utilitzen com a comerços i oficis tradicionals.

Aquest tipus de bicicleta és molt utilitzada a Beijing, bicicleta amb un porta-equipatges al darrera o uns seients per portar persones.

Al vespre decidim anar a un restuarant que ens han recomanat per diversos cantons, ha de valdre la pena. Despres de 15 minuts d'intentar agafar un taxi, un altre "taxista" s'oferia per portar-nos, evidentment era un taxista sense taximetro (demanava 15 euros)...aixi que desconfiem i decidim anar amb metro. A la sortida del metro no hi ha manera d'orientar-nos i despres de preguntar a xinesos que no parlen angles, un taxista amb bicicleta ens diu que sap on és el restaurant. Aquest cop no desconfiem, despres de pactar 20 yuans (2 euros) el preu del trajecte, pujem en aquella atrotinada bicicleta. Comença a pedalajar i en un carrer ens creuem amb un cotxe de la policia. El nostre conductor comença a girar-se enrera per poder observar millor. Quan, de cop i volta, la policia para i dona la volta en direcció cap a nosaltres, ell comença a pedalejar mes rapid fujint de la poli. Ens fiquem per un carrer molt estret (per aqui no passa un cotxe devia pensar). En aquest moment ens deixa de semblar divertit, ens hem posat per un carrer bastant solitari, ple de forats a terra i gairebé sense asfaltar, el pitjor encara havia d'arribar. Per fi arribem al final del carrer, quan just creuem nosaltres, el cotxe de policia para davant, han fet tard, nosaltres ja hem sortit, el cotxe maniobra, el taxista pedaleja i fa canvis de direccions, ens fiquem en un carrer encara pitjor. La Núria acollonida, el Miquel mantenint la calma, intenta tranquilitzar a la Núria. 15 minuts per una zona gairebe desurbanitzada, amb carrers de terra sense apenes il·luminar, més forats, i gossos abandonats, i poca gent pel carrer. Sembla que hem perdut a la policia de vista, pero també el restaurant, el conductor sembla desorientat i nosaltres encara més. Per fi sembla que el taxista ha desidit tornar a la busqueda del nostre restaurant, tomba per carrers, i pregunta a altres que passaven, al final al fons d'un d'aquests carrers impensablement sembla que hi ha el nostre restaurant!!

Al baixar, li donem els 20 yuans, el taxista ens diu que 20 per persona, finalment despres de discutir una mica li donem els 40 yuans (4 euros). Nomes voliem anar a sopar.

Aquest lloc amb diversos galardons, ple de turistes i gent occidental, és molt reconegut pel seu pato pekinés, esta bo, pero no se si valia tant la pena.

Exterior del restaurant...semblava haver passat una guerra.

Demà no us perdeu la crònica del dissabte que inclou:
- Carreres il.legals per l'autopista
- Rècords de circulació en paral·lel per dos carrils
- Camions suïcides
- I algo d'una paret molt llarga que vam trobar-nos perduda per la muntanya

Dragonboat Racing

2007-04-17T12:38:00.000+08:00

Ja esta confirmat, el Miquel i la Núria formen part de "Herbert Smith Team". Participarem a la carrera de bots "Dragonboat Racing" que és fa el 19 de juny, aquí Festa Nacional, a Stanley. Stanley és el poble del sud de Hong Kong que apareixia en un post anterior. Hem d'agraïr l'ajuda de la May, la professora d'anglès de la Núria, que ens ha donat el contacte de l'equip del seu germà Tim que treballa a Herbert Smith i en el que hi faltaven dos components.

Segons ens han explicat, es forma una filera de barques en tot el llarg del recorregut de la carrera, les canoes es col·loquen al mig i...comença la carrera!!! Segons sembla hi ha molta expectació, la gent és trasllada a Stanley perque aquí es cel·lebren les curses més serioses. Ja os ho explicarem de primera mà.

En nostre Timing comença el 6 de Maig, a partir d'aquí i fins el dia de la cursa, tots els diumenges, a Stanley, tindrem el nostre dia d'entrenament. Ens han donat una serie de recomenacións, entre d'altres la d'anar al gimnas un parell de dies per setmana, nosaltres anem ben encaminats, ja que són tres enlloc de dos.

Si voleu saber més, aquí teniu la web oficial de la Dragonboat Racing d'on s'han obtingut les imatges penjades al blog.
http://www.dragonboat.org.hk

Estatua de Buda assegut, de bronze i a l'exterior mes gran del mon!!

2007-04-16T16:41:00.000+08:00

Diumenge al matí, avui excursió sense el Luís (ha marxat de congrés, que no fagi pena que esta a Hawai amb el Dani). Ens dirigim a la illa de Lantau. Lantau significa cap trencat pero els chinesos li diuen Tai Yue Shan, la illa de la gran muntanya. Ens l'han recomenat per varis motius, entre ells les seves platges, i el Tian Tan Buddha. Agafem un teleferic que ens porta al punt més alt de la muntanya de Lantau on esta assegut el Buda.

El Tian Tan Buddha no és un Buda qualsevol, és l'estatua de Buda assegut, de bronze, i a l'exterior més gran del món. Fa 34 m d'altura amb la base. Segons diuen els dies clars es pot divisar Macao, nosaltres amb molta sort tan sols vam aconseguir veure el Buda, hi havia molta boira.

Al fons a la dreta podeu veure Macao.

Tot i que sembla que haguem estat més a prop de les tenebres que del cel, al final del dia, aquesta atmosfera d'espiritualitat ens fa replantejar tota una serie de coses,...per que en totes les guies de Hong Kong et parlen dels dies clars quan aqui només hi han dies, que amb sort, intueixes que per damunt la capa de nuvols, boira i contaminació hi ha alguna cosa més. No devem estar prou il·luminats.

Ens hem comprat una caixa!!

2007-04-11T16:44:00.000+08:00

L'altre dia el Juan Chia (un amic Xines) em va ensenyar un carrer del Soho de Hong Kong que esta ple de botigues d'antiguitats i coses varies. Aixi que vaig decidir tornar, aquest cop amb el Miquel.

Aquest és un carrer amb molt d'encant, amb paradetes que venen tot tipus de coses, cartells antics, pinzells, estatutes, i un apartat especial a la Revolució Xinesa, el llibre d'en Mao en tots els idiomes possibles (excepte l'espanyol), rellotges on el braç d'en Mao indica els segons (com el del Xavi). Nosaltres vam adquirir una fàntastica caixa...si si...una caixa...vam regatejar uns 3 euros, despres d'útilitzar la vella tècnica de no portem més...cosa que en aquest cas era certa....

Aqui en Pan Lee Mao en un dels carrers de Soho, fixeu-vos en els arbres del darrera i les arrels com pengen!!

Aquest tipus de caixa ens han explicat que antigament les utilitzaven per a recolzar-hi el cap quan dormien (això explica la forma curvada de la tapa). Nosaltres ara en tenim una, aixi que ja sabeu, si algú es passa per aquí tindà a casa nostra una estora a terra i una caixa pel cap!! (Per cert Cris que sembla de fusta pero es de cuir,pero sembla de fusta, eh?pero es de cuir...).

Per acabar bé la tarda vam anar a menjar uns pastissets d'ou (Tart egg) en el lloc que segons en Chris Patten, l'últim governador anglès de Hong Kong, fan els millors pastissets d'ou. Hem de dir que estan boníssims!!!

Stanley

2007-04-07T22:56:00.000+08:00

Hem anat a passar el dia al sud de la illa de Hong Kong, a Stanley. Aquest és un poble molt típic que té platja (no gaire gran) i en els seus carrers hi ha "mercadillo", és molt popular el mercadillo d'Stanley. Un dels encants, el trajecte. Hem agafat un autobús de dos plantes conduït per un "loco de la carretera", pujant per la carretera estreta de curves que recorre la muntanya de la illa, a un costat penyasegat, a l'altre, més autobusos de dos pisos conduïnt com a bojos. Al tornar decidim agafar un miniautobús d'aquells de l'infern...hem sortit del foc per caure a les brases!!

Aquí hi han petites capelles a tot arreu, amb encens, i estatutes de la deessa Tin Hau ( deessa del cel ), casualment és la més venerada de la illa i el nom de la nostra parada del metro.

Aquí una foto de la millor vista del dia!! ; )

Lamma Island

2007-04-07T21:25:00.000+08:00

Aprofitant els dies de festa (aquí també fan la Setmana Santa), hem anat a visitar la illa de Lamma amb el Luis. Lamma és una illa, a una mitja hora amb ferry desde Hong Kong, de paisatges selvatics, amb platges i peixeres amb marisc.

Això és una vista de l'entrada del poble de Yung Shue Wan, amb les cabanes dels pescadors.

Als restaurants de l'illa, pots triar el que et menjaràs directament de les peixeres!! Nosaltres ens vam conformar amb un menú més estàndard.

Els crancs els tenen així, amb les pinces ben lligades.

Aquí teniu Goldenhair, mirant-me, al restaurant on hem dinat.

I aquí hi ha Pan Lee Mao, fent el pena davant un cartell que avisa que no et banyis a prop de la xarxa pels taurons.

Això és una vista des de la platja de Hung Shing Yeh. Hi ha una central energètica que dóna un contrast bastant poc habitual en una platja. També es pot veure la xarxa dels taurons.

Hem fet una travessa d'una hora des de Yung Shue Wan fins a Sok Kwu Wan (Wan vol dir Badia) i això és una foto del poble.

Una altra foto de Sok Kwu Wan.

Homenatge a l'avia Mercè. En una cafeteria molt maca hem vist una màquina de cosir.

Parada ambulant!

2007-04-03T17:44:00.000+08:00

Això si que és una paradeta ambulant, plega el para-sol, casco al cap i apa!! a corre!!!

Per cert, que aquest home no va ser gens simpàtic, jo vaig tenir sort pero el Luis no va poder fer-li la foto. Va abaixar el para-sol i no hi va haver manera!!

The Peak!

2007-04-01T12:02:00.000+08:00

Dissabte al matí i un sol espatarrant, esmorzem fort, una dutxa i cap al Peak en companyia del Luis. Per pujar un cremallera atrotinat, de l'any 1888, que segons m'explica el Miquel per consolar-me no ha tingut mai un accident (espero que tot i no haver tingut accidents hagi estat reparat!!) comença el trajecte, una pujada segons el Miquel d'uns 45º de desnivell (a mi em sembla de 70º). El trajecte tot molt bé, llàstima que no hagi pogut gaudir de les fabuloses vistes que devien haver des dels 45º d'inclinació!!. Un cop a d'alt un centre comercial i un mirador.

Els telescopis que hi havia funcionaven amb la Octupus, la mateia targeta amb la què pagues el metro, alguns supers i altres comerços (el rectangle de color groc que surt a la panxa del 4rt de la foto)

Una aventura interurbana!!

2007-03-30T15:39:00.000+08:00

Algo que podria ser tant quotidià com és agafar el transport públic, es converteix en tota una experiència que els més gran d'heuen recordar encara...agafar un tramvia. Vells, atrutinats, de dos pisos i amb una estabilitat dubtosa...aixi són els tramvies d'aquí. Despres de pujar per la petita porteta del darrera, després d'aconseguir obrir-nos pas entre la gran multitud hem aconseguit seure a primera fila del segon pis....i aqui teniu el resultat. Ara només faltaria que sentissiu un airet humit humit a la cara i ja estarieu entre els carrers de Hong Kong!!.

Pels més observadors:
- Els taxis són tots el mateix model de Toyota, n'hi ha de vermells i els verds (que diria són els de la Península).
- Els minibusos que apareixen....o també anomenats els autobusos del dimoni jiji no cal explicar perque, no?? estàn crazy crazy!!
- Les mil pasarel·les que hi han que creuen les grans avingudes i et porten directe a les portes del paradís, també anomenat centre comercial.

Nota: Agraïr dues trucades. Gràcies Mei i Kadu!!! Petons!!

Una imatge val mes que mil paraules!!

2007-03-29T18:21:00.000+08:00

Hi ha coses que s'han de veure i aquesta és una d'elles...el Toro, el símbol dels símbols lligat amb una bandera catalana a una empolla de vi...només per això val la pena venir fins aqui.

Dos links nous

2007-03-28T09:26:00.000+08:00

Petita actualització per comentar-vos que hem afegit dos links a la llista de la dreta. El primer és el blog del Ricard, hombre grande donde los haya i sense pèls a la llengua (Cosas que me pasan) y l'altre és el blog del Luis (Luisin goes to HK) amb qui compartim aventures per la illa. El Luis se'ns ha avançat i ha penjat les fotos de les filipines el diumenge que vam comentar a l'últim post. No deixeu de fer-hi un cop d'ull perquè impressiona.

Aquesta setmana ens ha passat volant!

2007-03-25T20:44:00.000+08:00

Escrivim aquest post per fer dir-vos que estem vius i que tot segueix bé! Ara feia dies que no actualitzàvem perquè entre una cosa i l'altra, aquesta setmana ens ha passat volant:

Curiositat: Els diumenges Hong Kong s'omple de noies, majoritàriament filipines, fent picnics al mig del carrer. Són noies que es dediquen a fer de minyones a les cases i el diumenge és el seu dia lliure i aprofiten per veure's. Em sembla que l'ordre de magnitud és d'unes 100000 persones! Queda pendent posar una foto... :-(

Us faig un resumet de com està tot:

- La Núria està posada al màxim amb l'anglès (a vegades sense adonar-se'n em comença a parlar amb anglès amb un accent que ni el Shakespeare). Potser sóc jo que la veig amb molt bons ulls, però és veritat que tothom li diu que està millorant molt.

- El dijous va arribar el Luis, que està fent el doctorat i farà una estada de mig any amb el Dani (que és el supervisor del postdoc del Miquel). Avui hem passat la tarda amb ell i hem anat al 'Flower Show'. Hem comprat tres orquídees i un test xulíssim per uns 25 euros (n'hem regatejat 5, i com a premi avui soparem salmó cru finançat per les nostres habilitats regatejadores).

- Sent sincers, regatejar a HK no té gaire mèrit. L'altre dia vam anar a comprar un tornavís per muntar els mobles d'ikea. El tio de la tenda ens diu: costa 40 dòlars i jo, com que no ho havia entès bé, pregunto: 40 dòlars? El tio em diu: ok, 35.

- Ahir vam fer un sopar al pis i vam convidar el Mark i l'Eric. Vam preparar una truita de patates amb embotit i pa amb tomàquet. Ens va quedar tot molt bo (mèrit de la Núria) i ells van quedar molt contents.

- El Miquel s'està flipant amb la cultura xina i ha decidit batejar-se amb un nom xino. A partir d'ara es dirà Pan Lee Mao. Lee com el Bruce Lee. Un altre dia parlarem dels noms xinos.

Al darrera del Pan Lee Mao hi ha una estàtua del Bruce Lee.

Primer sopar a casa nostra!!

2007-03-19T17:25:00.000+08:00

Quedava pendent ensenyar la que serà la nostre llar a Hong Kong. És petit però molt acollidor!! Ens agrada per diverses raons, entre d'altres perque és nostre, perque és molt lluminós, perque esta molt ben col·locat i perque serà la nostre casa!!

Esperem que os agradi!!

Come on boys!!!

2007-03-19T17:14:00.000+08:00

Avui...presentem al nostre landlord (propiatari del nostre pis), en Mark, i els 5 boys!!! Per ordre d'aparició de dreta a esquerra...en Mark, el pobret Hooter (esta una mica cascadet), en Perky, en Ronny (he de dir que és el meu preferit), la super star Porky (Mireu la cara de boig) i per acabar, pero no menys important...en Pinky ( en honor a les seves orelles roses). Llàstima que a la foto no hi sorti també l'Eric, l'altre landlord.

Gràcies per tot!!...ens han ajudat en tot el que han pogut!!

Coses diverses

2007-03-15T12:22:00.000+08:00

Disculpeu que no haguem fet actualitzacions aquests dos últims dies. Avui explicarem coses diverses per compensar:

- Ja estem instal.lats al pis nou!! Demà vindran els tècnics a posar-nos internet, tele per cable i telèfon i ja ho tindrem tot llest. Una de les coses que em feien més gràcia de comprar-nos era el 'rice cooker', com que no sé com es diu en català li direm rais cuca. Aquí va una foto d'uns quants rais cucas.

No sé si ho recordareu, però a Bola de Drac utilitzaven una tècnica anomenada Mafuba (Ma: Dimoni, Fu: Empresonar, Ba: Ona) per tancar el Satanàs Cor Petit dins un contenidor. Doncs resulta que el contenidor aquest és un rais cuca!! Per això sempre havia tingut tanta curiositat per aquest aparell... A sota es veu el follet tortuga en plena execució i un .gif del mestre Mutaito tancant el Cor Petit per primer cop (si no veieu l'animació, em sembla que heu de fer-hi clic).

- L'altre dia vam afegir unes línies de codi en aquesta pàgina per tal d'anar traquejant d'on venien les visites a aquestes pàgines. Com podeu suposar són majoritàriament de Barcelona i l'Hospitalet, però n'hem tingut unes quantes de llocs més curiosos. A veure si podem saber si han estat d'algú conegut que estava de viatge, o han estat visites de gent desconeguda:
1.- Roma - (La Núria diu que potser ha sigut la Cris M.)
2.- Rio de Janeiro - (?)
3.- Valbonne (Mari? Mucha suerte por Supelec!!) :-P
4.- Boise (Aquí casi segur que ha estat el Juárez des del camp de patates de Boise... Molts records!!)
5.- Orlando (?)

- Des de que vam arribar que pràcticament hem estat menjant de restaurants. Comparat amb Barcelona, aquí són molt més barats i hi ha molta més oferta. Els restaurants estan tot el dia plens, els dinars que s'allarguen es confonen amb els primers sopars... Nosaltres ja teníem ganes de deixar d'anar al restaurant cada dia i hem aprofitat el trasllat per agafar bons hàbits. Amb el rais cuca cuinarem al vapor (sobretot arròs i pasta, verdures, pollastre i peix) i l'altre dia ens vam apuntar a un gimnàs (pijo, pijo, però ens surt per uns 20 euros al mes XD). A més vivim al costat d'un parc que té pistes de tenis, squash, atletisme i piscina públics. I l'altre dia vam anar a fer muntanyisme amb el Mark. Un altre dia ja us parlarem del Mark, que s'està portant molt bé amb nosaltres!

Doncs apa, això és tot per avui! Demà suposo que ja actualitzarem des del pis, amb més fotos (avui estic a la uni i no tinc fotos). Per cert, que us comento que ens ronda pel cap un projecte anomenat "Usted tiene un doble Chino" en el què posarem fotos de gent amb el seu doble xino. De moment sempre que ens hem trobat un doble resulta que estàvem sense càmara, a veure si ens apliquem i comencem a penjar fotos.

Vistes de Hong Kong

2007-03-12T22:51:00.000+08:00

Vistes de Hong Kong des de l'altra banda. Era realment espectacular.

Hell Cab - El taxista de l'infern

2007-03-12T13:15:00.000+08:00

El dissabte vam sortir pel centre de Hong Kong i a la una del matí el servei de metro s'acaba. Com que eren ja les dues passades quan vam començar a sentir-nos cansats, vam decidir agafar un taxi per tornar cap a la uni (finalment anem al pis nou aquest dimarts, de moment encara estem al pis del Dani a la uni, merci Dani!).

El Dani m'havia comentat que molts taxistes no parlen anglès i jo per si de cas vaig agafar un paperet que tenia l'adreça de la uni escrita en xinès. Quan vam pujar al taxi, després de dos intents de dir-li que anàvem a la uni en anglès, vaig decidir treure el paperet. Total que el taxista agafa el paper i comença a apropar-se'l i allunyar-se'l dels ulls com si no entengués res... la Núria i jo mirant-nos... ui ui ui.

Al cap d'un moment comença a buscar algo a la guantera, treu un vidre d'ullera i comença a mirar els caràcters xinos! I jo pensant, joder aquest tio és encara més curt de vista que jo! (jo reconec que fa un temps solia anar sense ulleres pel món, però el màxim que passava és que semblava un maleducat perquè no saludava a la gent que em trobava. Però clar, una cosa és caminar i una altra és conduir de nit (i amb boira)!) Resem perquè només hi vegi malament d'aprop!

Total que el tio va aconseguir llegir l'adreça, torna a guardar el vidre d'ullera i es posa a conduir a tot drap! En sèrio que hi va haver moments que vam passar por, sobretot quan va afagar una curva massa oberta i casi s'estampa contra un cotxe que hi havia parat, i quan va fotre una frenada a saco per no menjar-se els bots que posen a la carretera perquè la gent no corri...

Que es pot fer amb una canya de bambu?

2007-03-08T18:52:00.000+08:00

A part de menjar-te'l de diverses maneres....al vapor, a la planxa,etc. o fer-ho servir d'esque per caçar un ós panda...pots construir una estructura per rehabilitar una façana...és realment espectacular...vam al·lucinar quan vam veure de quina manera ho utilitzaven, això és per veure-ho.

Botigues per tots els gustos

2007-03-07T16:16:00.000+08:00

Cultura diferent i per tant necessitats diferents!! Que xula que era aquesta botiga, tota de diferents tipus de "Palillos", i de totes les categories, des dels més senzills als més sofisticats (hi havien jocs de 24 parells i amb detalls de plata!!!).

Com a curiositat, hem comprat un mural similar al que hi havia a l'entrada de la botiga, una mica més petit (amb concordànça amb el pis) jijiji. Ragatejant ens el van deixar a meitat de preu!!!

Feliç Any del Porc!!

2007-03-06T13:20:00.000+08:00

Uns dies abans d'arribar nosaltres estaven celebrant l'any nou xines. Aquest any és l'any del porc. Com a peculiaritat, han fet el mateix que a Barcelona amb les vaques pintades per artistes....aqui però, ho han adaptat a la seva manera. S'ha de dir que aquest dies encara patiem el "jetlag", és evident no?

Un diumenge de Dim Sum amb el Dani

2007-03-04T23:29:00.000+08:00

El diumenge passat vam anar a menjar Dim Sum amb el Dani. El dim sum és una sèrie de petits menjars variats que et van portant. Està molt bé perquè menges bastant i variat (i barato!!!).

Per cert, que uns dies després, en aquest mateix restaurant, havent dinat el Miquel i la Núria. La camarera ens demana:

- What do you want as a dessert? (què voleu de postres?). We have mango puding.

I la Núria diu:

- No no mango púding no. Què més hi ha? Puc veure la carta de postres?

Comença a mirar la carta de postres: púding de mango, puding de cafè, pastís de formatge, fruita, bla bla bla. I diu la Núria:

- Menjaré el Mango Púding!

OLE!!!! Sort que després va afegir:

- I també púding de cafè.

AAAAAAAAAAAAH!! llavors vale.

Visita a Kowloon

2007-03-04T22:47:00.000+08:00

Avui diumenge hem aprofitat per fer una mica de turistes...hem agafat un ferri per creuar a l'altre part de Hong Kong cap a la península.
Hem visitat un parc que es deia Kowloon park, ens ha sorpres que hi havia molta gent india i pkistaní, tothom mirava a la Núria, i el Miquel havia d'espantar els moscardons treient pit, anant de puntetes per semblar més alt i ensenyant les porres...fins al punt que estavem fent les fotos que hem penjat i una nena petita que anava amb els seus pares ens ve i ens diu:

- Can I take a picture with you?

I nosaltres en plan encantats, jojojojo que guapos que som! es volen fer fotos amb nosaltres. I llavors la Núria s'asseu amb la nena i el Miquel pregunta:

- Do I join the picture?

I la mare contesta:

- Nevermind, you don't have golden hair!

Mecaguen la puta!! no volien que el Miquel surtís perquè com que no té els cabells d'or... total que al final li fan la foto a la Núria amb la nena i quan la mare ens ensenya la foto era un primer pla a saco de la Núria i en un raconet sortia la nena petita que casi ni es veia...

A partir d'ara quan vulgueu contactar amb la Núria utilitzeu el nom en clau: "Goldenhair"!

Aquí podeu veure a Goldenhair amb unes tortugues al darrere que es barallaven per veure quina arribava més amunt.

I aquí una foto del Miquel "PeloPajaISuerteQueAlgoTeQueda" Payaró.

Una ciutat que sorpren

2007-03-01T13:58:00.000+08:00

Hong Kong és una ciutat que sorpren, almenys a mi cada dia em sorpren per un motiu o per un altre. A vegades és la manera de viure de la gent, els costums, la cultura...i en aquest cas, les vistes.

Aqui podeu veure el mar que separa la illa de Hong Kong amb la península, i la ciutat el que seria Central. Maco eh?!?

El primer carrer que vam veure de Central va ser aquest, D'Aguilar Street, és un dels carrers més turistics, ple de bars i restaurants. Impressionant!!! (fixeu-vos amb el pas de peatons que gran que és...si si...són necessaris, s'omplen de gent).

1er Aniversari

2007-03-01T13:46:00.000+08:00

Ahir vam sortir a celebrar el nostra primer aniversari. Aquest cop si que es pot dir que nomes es celebra un cop a la vida i més d'aquesta manera. El sopar boniiiissim!!Vam anar a un restaurant Japones del Soho, el menjar anava passant per unes cintes i agafaves el que més et venia de gust, o tot...jeje (el nostre cas). El vi que acompanyava de primera (era un vi australia, aqui no tenen ni idea del que és el vi espanyol i molt menys català).

Hong Kong 1 - España 0

2007-02-28T13:10:00.000+08:00

L'altre dia vaig anar a fer-me el document d'identitat de Hong Kong. Per evitar cues cal demanar hora (per internet o per telèfon). Vam arribar amb la Núria a les 3 de la tarda i abans de les 5 ja ho teníem tot fet, tot i que hi havia molta gent. Em van prendre les empremptes digitals em van fer una foto i d'aquí uns dies ja puc anar a buscar el carnet oficial. De mentres m'han donat un resguard amb validesa oficial i la meva foto impresa. Tot bastant raonable.

Resulta que també ens havíem de registrar al "consulado español". Vam començar el tràmit el dissabte. Vam mirar l'adreça del consulat per internet i vam anar cap a on deia. Quan finalment hi arribem... trobem l'oficina buida!, però no buida de persones. Buida de mobles!! Només hi havia el terra.

Preguntant preguntant un porter ens va dir que s'havien canviat de lloc. Home! Senyors, que no costa res tenir la pàgina web actualitzada. Doncs res, vam pensar que ja hi aniríem un altre dia.

Abans d'ahir vam trobar un moment per anar-hi. Devien ser la una i mitja o les dues. Ens va atendre una noia xina que deia que per parlar amb algú de visats calia arribar abans de la una. Suposo que el fallo és nostre per no haver trucat abans per preguntar. O sigui que el que vaig fer va ser trucar a la noia de visats per quedar amb ella per l'endemà i així assegurar-nos que no hi hauria cap problema. Arribem l'endemà a tres quarts de dotze i ens atén ella molt bé, però al cap d'una estona ens avisa:
- A las doce tenemos que dejarlo porque estamos en huelga.
Joder!! Lo que faltava! Huelga??? Estan en el seu dret, però havent parlat amb mi el dia abans em podria haver avisat.

Per sort la vaga era només de mitja hora, però van tenir els collons de marxar totes les treballadores españoles a fer un bocata i van deixar a un xino, que no sabia què passava, vigilant les oficines. A més que després vaig veure que al Consulat mateix hi havia un paperet penjat avisant de la vaga, però deia que només seria de 5 minuts...

Jo estava bastant indignat, la Núria s'ho va prendre més a risa. Això per no parlar de lo cutre que era la fitxa per registrar-nos i que calia portar una foto carnet a sobre i que s'havia d'enganxar amb pega Pritt.

Per rematar-ho mentres marxaven a fer el bocata la tia del Consultat ens diu:
- Bienvenidos a Hong Kong!
I nosaltres ens vam dir:
- Bienvenidos a Hong Kong???? Bienvenidos a España!!!!

Nou récord!!

2007-02-25T00:01:00.000+08:00

Benvinguts al nostre Blog!!

Vam arribar a Hong Kong el dia 21 a la tarda. Ahir, divendres 23 ja teníem pis i avui hem firmat el contracte!! Hem estat consultant internet i resulta que hem establert un nou rècord!!!! Bon començament.

El pis és una ganga!!! El lloguer només val 970 euros al mes i el pis té 30 metres quadrats!!! Està cobert d'or i les aixetes tenen diamants!! un lujo oiga

Conyes a part, el pis està molt ben situat com podeu veure al mapa

El nostre pis està dins la rodona vermella. Per si ens voleu escriure una postal, la direcció és 78 Tung Lo Wan Road, First Mansion Building, Appt 4A, Tin Hau, Hong Kong, China. Encara no sabem el codi postal.

Abans d'aconseguir el pis vam estar donant una volta pel centre de Hong Kong, aquí van unes fotos: